31 d’octubre 2014

Taller de creativitat narrativa



Divendres passat, enceto noves aventures. La Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb L'Institut Català de la Dona, han engegat el programa Escriptors de capçalera, al qual estic inclòs escollit per la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Dins d'aquest programa, enguany  havia de fer alguna activitat a la biblioteca (una, o vint-i-una), i vaig creure oportú aprofitar-ho per fer quelcom diferent dins la meva trajectòria. I vet aquí que proposo un Taller de creativitat narrativa. la meva intenció no és ensenyar com s'ha d'escriure, sinó mostrar on podem trobar espurnes que encenguin la imaginació, que despertin les muses.
Des de primer moment em va sorprendre l'èxit, ja que es va apuntar més gent del que imaginava. I arribat el dia, és a dir, divendres passat, tenia els meus dubtes de com sortiria tot plegat, si el taller compliria les perspectives de la gent. Però de seguida es desvetllaren els dubtes i vaig començar a ensenyar i improvisar uns quants trucs. Vam riure, vam imaginar, vam crear, vam xalar.
I sí, crec que tot plegat es pot repetir. 

EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ, carretera i manta

A punt de començar els actes de promoció del meu 9 llibre EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ.
Ja us avanço que penso fugir de les típiques presentacions, de manera que de presentació, presentació, només en penso fer una, per donar el tret de sortida de manera oficial, i tindrà lloc a Tortosa i, com no, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo d'on sóc escriptor de capçalera:
.
Divendres, 7 de novembre de 20144, a les 19.30
Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
amb el suport de l'escriptor, sacsejador cultural i amic, Emigdi Subirats
.
Després vindran més actes, però els vull orientar cap a la lectura de contes, tertúlia, i explicar el fet narratiu a la meva manera, així com desvetllar alguns trucs sobre com despertar la inspiració creadora. Xalar, en definitiva, parlant de literatura i emocions. Poseu-li a l'acte el nom que vulgueu.
Em trobareu a:
.
Llibreria Serret de Vall-de-roures
8 de novembre de 2014
de bon matí fins al migdia
.
Llibreria La Rambla de Tarragona
11 de novembre de 2014
19.00 hores
.
La casa del llibre
Passeig de Gràcia de Barcelona
18 de novembre de 2014
19.00 hores
.
I si voleu que vingui a la vostra vora, EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ i jo mateix estem a la vostra disposició.

30 d’octubre 2014

tres actes importants, tres passions

M'agafo un dels dies de vacances que em queden per poder anar amb més calma a tres actes importants: festa de la Castanyada a l'escola de mon fill (vol que el vegi i jo vull veure'l; prioritat absoluta); xerrada de l'ANC (a les 19 a Auditori), i Club de Lectura a la Biblioteca. Fill, país i llibres; tres passions.
Converses agafades al vol. Dos dones al carrer. Geladets haurem de fer, diu una; geladets de castanyes, rebla l'altra.

29 d’octubre 2014

A Cornudellablog


Una molt bona entrevista que m'han fet a Cornudellablog, parlant del nou llibre El noi del costat del padrí, i d'altres facetes literàriocornudellenques. Sempre donant-me suport. Gràcies.
Despatx oficial. To seriós de conversa. Sona el mòbil. El teu interlocutor contesta. I escoltes una veu dolça que diu: hola, carinyo!

28 d’octubre 2014

Sílvia Mayans a Tens un racó dalt del món


Sílvia Mayans és la convidada amb què estrenem decorat nou a Tens un racó dalt del món, al programa número 147.
Amb ella comentarem el seu primer llibre en solitari Cap llàgrima sobre la tomba, que fou finalista del premi Ferran Canyameres. Sílvia és natural de Barcelona, però fa anys que viu a Arnes. A Arnes, Vall-de-roures, Gandesa i Tortosa, ambienta aquesta novel·la de gènere negre, però de molts més colors, on el protagonista torna al poble de les seves arrels fugint dels problemes interiors, i gràcies al descobriment d'un cadàver i tots els embolics que li comporta, acaba redreçant la seva vida.
Altres llibres que comentarem: Contes de propina, de Damià Bardera; Bumerang, de Raimon Aguiló; Llum i estel, de Carme Miquel; En la pell de l'altre, de Maria Barbal.
El programa es pot veure els dimecres 29 d'octubre i 5 de novembre, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

Les sortides d'emergència no són obligatòries. De vegades, l'emergència és quedar-se.

27 d’octubre 2014

26 d’octubre 2014

Entre grans

El passat 17 d’octubre de 2014, dins de les Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l’amic Jesús Fusté va cantar algunes de les cançons de l’espectacle Lletres d’aigua, acompanyat a la guitarra de Toni Just, i de la veu de Ruth Enguita, que va llegir fragments d’alguns llibres.
Els textos escollits foren:
.
Fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada
“El bust”, de Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés
Fragment de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó
Fragment de Benissanet, d’Artur Bladé i Desumvila
“Estores de platja que no engalzen”, del recull De dalt i de baix, de Yannick Garcia
“Vedat”, d’Albert Roig
El conte “Quan del cel cauen pilotes”, del recull I un cop de vent els despentina, de Jesús M. Tibau
.
I què pot sentir un servidor? Agraïment i orgull.



El noi del costat del padrí; Prescindible memòria

L’estiu passat va tenir l’oportunitat de fer pràctiques a Tortosa, i no la deixà perdre. La ciutat té un ric patrimoni, i diversos circuits temàtics per poder-la recórrer: la ruta jueva, la cristiana, l’àrab, la del Renaixement i la dels eixamples. Al principi es perdia pels carrers del call jueu, estrets i laberíntics, i barrejava l’edifici de la sinagoga amb l’antiga carnisseria. Els palaus Oliver de Boteller i Capmany sempre els confonia, tot i ser de segles diferents, i Anomenava el músic Felip Pedrell com a arquitecte del Mercat. Com sempre, les llacunes de la memòria li creaven problemes, però als turistes no els importava gaire, entre altres coses, perquè tenia gràcia per omplir els buits amb imaginació, com el farcit dolç d’un pastisset.
...
Fragment del conte "Prescindible memòria", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

25 d’octubre 2014

Tens un racó dalt del món; nou decorat

Dimecres vinent estrenem nou decorat al programa de televisió Tens un racó dalt del món de Canal 21. Nous colors, però continuem amb la nostra dèria de parlar i deixar parlar de llibres.
Aquesta setmana he estat convidat per Gustau Moreno al seu programa d'actualitat Primera columna de Canal 21.
Sempre és un plaer parlar amb el Gustau, davant o darrere de la càmera. Hem comentat el meu nou recull de contes, El noi del costat del padrí, però també la meva activitat al Club de lectura de Tortosa o al programa Tens un racó dalt del món.

24 d’octubre 2014

A Antena Caro

Dijous passat vaig anar de nou a Antena Caro, al programa d'Òmnium conduït per Conrad Duran, per parlar de "mi libro", El noi del costat del padrí.
Però també vam parlar d'altres coses. El programa del Conrad és un reducte segur on la cultura hi troba aixopluc.
Al programa es toquen temes d'actualitat i també efemèrides, i anoto que aquest dia m'he vist acompanyat, tot i que virtualment, de Tarradelles, Pelé i Bob Dylan, o d'una jornada de màrqueting digital que orgaitza Saeta Comunicació.
Conrad té una veu peculiar, de Ràdio, inconfusible. Tot i la llarga trajectòria i experiència, improvisa el toc just, és molt professional. Mentre llegeix el guió amb els actes que recomana, subjecta el paper amb la mà dreta, mentre que la mà esquerra prem amb dos dits la punta del foli periòdicament, juganera i sotmesa a alguna mena de tic o litúrgia.
En aquests enllaços, podeu escoltar i també veure el programa.


Paraigües i estels

Paraigües i estels; per volar per fora, per nedar per dins; els llibres.
.
Inspirat en una il·lustració d'Ignasi Blanch, que serví de cartell del Saló del llibre infantil i juvenil a Saarbrücken (Alemanya) fa uns tres anys

23 d’octubre 2014

22 d’octubre 2014

El noi del costat del padrí, a Antena Caro

Demà, 23 d'octubre, a les 12.00 hores, entrevista amb Conrad Duran al programa Òmnium d'Antena Caro, per parlar del nou llibre EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ.

plecs

M'amago, o crido, o m'embolico sobre mi mateix; entre els plecs.
.
Inspirat en una fotografia de Joan Carles Prats. 
Fins al 25 de novembre, podeu veure la seva exposició "Plecs" a L'Assoc, carrer Major de Sant Jaume, 6, de Tortosa

21 d’octubre 2014

El noi del costat del padrí, a Primera Columna de Canal 21

Aquest dimecres, 22 d'octubre, Gustau Moreno m'entrevistarà en directe al seu programa Primera Columna, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, per tal de comentar la meva novetat literària El noi del costat del padrí.
El progrma es pdorà veure el dia 22 d'octubre, a les 10.30, a les 13.00  i a les 16.00 hores.

assimètric

Assimètric sobre el blau, amb ànima de pedra. Ni cel, ni mar, ni terra, o totes tres essències alhora.
.
Inspirat en una obra del ceramista Joan Panisello.

20 d’octubre 2014

A Ràdio Tortosa

Dijous 16 d'octubre, una nova entrevista amb Irene Prades al programa Biblioones, de Ràdio Tortosa. A mesura que em pregunten de què parlen els meus contes, jo també m'ho pregunto a mi mateix, i no sé si estic arribant a alguna conclusió, si és que de conclusió n'hi ha, o n'hi ha d'haver. Recordo la que, potser, és la millor descripció de com són els meus contes, un sol adjectiu que els hi adjudicà el cantautor i amic Jesús Fusté: humans.
Podeu escoltar el programa del dia 16 d'octubre en aquest enllaç.
Els paraigües tancats també es mullen.

El noi del costat del padrí. Laberint

els amics que guardes de la infantesa tenen quelcom d’especial: és com si no calgués jugar a la defensiva, ni amagar-te de certes coses, transparents per a tots dos. No val la pena l’esforç d’intentar enganyar-lo, ni perdre el temps disfressant-te, perquè junts vau caçar granotes a la vora del riu o tallàveu la cua a les sargantanes.
...
Fragment del conte "El laberint", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

19 d’octubre 2014

Homenatge a Gerard Vergés a Amposta

Amposta, 16 d'octubre. Nou homenatge a Gerard Vergés. I els que calguin, que en calen molts i, sobretot, els necessitem.
Una gran família de bona gent de la cultura ens va trobar a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, perquè no ens resignem a perdre Gerard Vergés, i no ens cansarem d'agrair-li la seva humanitat i saviesa, les seves paraules. Riu en So, Jesús Fusté, Emigdi Subitats, Xulio Ricardo Trigo, Coia Valls, Tomàs Camacho, Manel Ollé, Alguert Guiu, Rafael Haro, i jo mateix, vam ser acollits per les Jornades de les Lletres Ebrenques que condueix Joana Serret amb entusiasme. Per molts anys amics, per sempre, mestre.



18 d’octubre 2014

Escales que pugen al cel



Dissabte passat vaig tenir el goig de participar a la primera edició d'Escales que pugen al cel, que Josep Lleixà, Fifo, organitzà a Mas de Barberans.
A Josep el conec de fa anys a través del facebook, i havia escoltat la seva veu llegint alguna de les meves Desdefinicions a ràdio Ona de Torredembarra, on viu. Ja havia captat el seu dinamisme i entusiasme, però poder-lo saludar, abraçar, escoltar, i sentir en directe, al seu poble, fou un plaer i una càrrega d'energia.
La seva alegria de viure, la seva sensibilitat, s'encomana, i com a mostra, la trentena o quarentena d'amics i amigues que va reunir en aquesta primera edició, barrejant poesia, pintura i música, amunt i avall de les infinites escales que cusen el poble, i que es convertiren en teatre i escenari alhora.
Li auguro i li desitjo molt de futur en aquest certamen. De moment, ja m'he plantejat el ferm propòsit de tornar al poble, com a contista lector dels meus relats, o a perdre'm tot sol pels seus carrers, a amarar-m'hi. Sóc un xiquet de poble, i als pobles sempre m'hi trobo a gust.
La trobada d'aquest dia era poètica, però jo em vaig decantar a llegir una selecció de nanocontes que, crec, tenen molt de poètic.
De la Plana Ràdio van gravar un parell de vídeos amb un resum de tot plegat que us recomano veure. Al segon apareixo jo, cap al minut 3.15.
El primer
El segon
Gràcies, Fifo.

Comença la tardor!, de Cinta Arasa

Comença la tardor!, de Cinta Arasa
Editorial Barcanova, 2014
El sol aviat se'n va.
Cauen fulles sense parar.
Catifa marró…
És la tardor!

17 d’octubre 2014

Continent i contingut alhora

Continent i contingut alhora;
espectadora i actriu,
víctima i notari del pas del temps.
.
Inspirat en una foto d'Emili Nieto.

16 d’octubre 2014

Picasso blau i rosa

Coses que m'ensenya mon fill: mirar els quadres de l'etapa blava de Picasso amb ulleres de color rosa. La vida pot ser diferent.

15 d’octubre 2014

El noi del costat del padrí, fragments

En tenim molts, de somnis així, en lleixes, en armaris, dins de caixes guardades a les golfes en perill de ser mossegades pels ratolins. De tant en tant, en benefici de la nostra pròpia salut, fóra necessari triar-ne un, bufar amb força i treure-li la pols.
...
Fragment del conte "Mala sort?", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

14 d’octubre 2014

Cinta Arasa a Tens un racó dalt del món



Cinta Arasa torna a Tens un racó dalt del món per parlar-nos dels seus darrers llibres. No tindrem temps de comentar-los tots, perquè els darrers anys l'autora ha viscut un autèntic esclat editorial, especialment en literatura infantil i juvenil.
Comentarem el llibre il·lustrat per Igansi Blanch, Missió Trobairitz!, i l'obra guanyadora del premi Enric Valor, Vaig fer la maleta un dia de juny, entre altres.
Durant el programa també recomanarel els llibres Dones de vidre, de Montse Medalla, L'avís de l'àngel, de Joan Callau, i Pluja sobre terra molla, de Maria Carme Poblet.
El programa es podrà veure els dimecres 15 i 22 d'octubre a les 21.00 hores, a Canal 21.

El noi del costat del padrí, fragments

Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
...
Fragment del conte "Si falta una peça", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

13 d’octubre 2014

100 situacions extraordinàries a l’aula, de Jordi de Manuel i Paz Monserrat

100 situacions extraordinàries a l’aula
Des de l’Educació Infantil fins a la Universitat

Al llarg de l’itinerari educatiu tots hem viscut situacions extraordinàries a les aules. Algunes les recordem bé, d’altres les hem oblidat. Les narracions —basades en vivències reals— transiten per tot un ventall d’emocions: de l’insòlit a la tendresa, de la duresa a l’humor. Les veus narratives són diverses: estudiants, professorat, pares i mares. En qualsevol cas, el llibre pretén ser un petit homenatge a la feina, sovint silent i poc agraïda, de mestres i professors.

El noi del costat del padrí; fragments

És possible que aquest moviment l’hagi delatat, i que algun monstre amb fam de xiquets es prepari per fer-li un ensurt; ha vist situacions semblants en més d’un conte. Només hi ha una manera de sortir del dubte. Cal un gest agosarat, ser valent un instant i prendre el risc: treure el braç de dins el llit i prémer l’interruptor del llum.
...
Fragment del conte "Por", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

12 d’octubre 2014

Homenatge a Gerard Vergés

Serà un emotiu plaer participar en un nou homenatge a Gerard Vergés, aquest cop dins de les IX Jornades de les Lletres Ebrenques, a Amposta, el proper 16 d'octubre, a les 19 hores.
i, a més, acompanyat de bons amics i amigues de lletres, com Jesús Fusté, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Rafel Haro, Tomàs Camacho i Albert Guiu.

El noi del costat del padrí: fragments

Avui, les ànsies d’investigar i trobar tresors l’han dut a remenar a les golfes. Ha baixat tota contenta, amb una camisa blau marí, destenyida de tantes rentades. A l’esquena, amb lletres blanques, hi posa «Brivalls  de Cornudella»
..
Fragment del conte "Blau marí", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.
El conte està dedicat als Brivalls de Cornudella, colla castellera entre el 1976 i 1986. Quan el vaig escriure, fa uns anys, no podia ni tan sols imaginar que la colla podria renéixer. La realitat supera la ficció. 

11 d’octubre 2014

El noi del costat del padrí; fragments

Si vols arribar a l’elit de la natació sincronitzada, cal entrenar amb força, ser constant, disciplinada, saber somriure sense ganes i encetar una llista de renúncies. Moltes es queden pel camí, quan la llista arriba a la pàgina dos.
.
Fragment del conte "Fins aquí hem arribat", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

10 d’octubre 2014

500 justes

M'encomanen un article d'actualitat. Extensió?, pregunto. Unes 500 paraules. Les lletres m'agraden, però els números també. Sóc disciplinat, i juganer alhora. Clavat; 500 justes.

El noi del costat del padrí. Per què?

El noi del costat del padrí ja és el meu novè llibre, i el sisè recull de contes. Sempre em rumio molt el títol, i en aquest cas no ha estat una excepció.
El noi del costat del padrí és el títol d'un conte que m'estimo molt, que ja he llegit en públic molts cops, emocionat i acompanyat a la guitarra del benvolgut David Espinós, dins del nostre recital Relats a recer d'una guitarra.
És un conte que sempre acabo amb un nus a la gola, i un bon exemple del regal que és per mi escriure. En la major part dels casos em prenc l'escriptura com un joc, i començo a teclejar paraules empès per una imatge, un gest, una sensació, però sense saber quasi mai fins on em portaran. En aquest cas, la l'estímul inicial fou una foto antiga, però no una en concret, sinó qualsevol d'imaginària que podeu tenir a les vostres cases. Una foto dels vostres iaios, avis o, com li diem al meu poble, padrins. Una foto on apareixen personatges que ningú coneix. Jo escrivia impulsat per les sensacions que em regalava aquesta idea quan, de sobte, vaig veure amb claredat quin havia de ser el final.
Un homenatges doncs als padrins i a tota la gent anònima, senzilla, important..

09 d’octubre 2014

Paraula obligada: presó

Cada mes, el blog "Palabra obligada" ens convida a escriure un relat qua ha de complir determinades normes, entre les quals incloure una paraula determinada. La paraula d'octubre és "presó". S'hi pot participar en català o en castellà.
Aquesta és la meva participació d'aquest mes:
.
PRESÓ
Mesura les passes d’ample: una, dues, tres. Mesura les de llargada: quatre. Ho fa metòdicament durant massa anys de la vida. No recorda els motius que el portaren a aquella cel•la; ja dubta si era culpable o innocent. Una, dues i tres. Una, dues, tres, quatre. La mesura és exacta, o calibra les passes perquè ho sigui, per fer més fàcil assumir la superfície de la presó. Repeteix el gest més d’un cop al dia. Al final, més de deu, o més de cent; perd el compte. Una, dues, tres. Una, dues, tres, quatre. No recorda ni el dia que el van fer sortir.

El noi del costat del padrí; fragments

El sol s’amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s’acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un copet que es dóna a l’espatlla d’un vell amic per dir-li, sense dir res, que esperes veure’l l’endemà; tothom coneix els gestos antics al poble.
.
Fragment del contes Gestos antics, del recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions, 2014.

08 d’octubre 2014

El noi del costat del padrí. Personatges.

La camisa dels Brivalls de Cornudella que renaix.
Starski i Hutch, dos ratolins amb diferent destresa per sortir del laberint.
El Wilson, un circ no exempt d’enveges, rancúnies i malsentesos.
Un superheroi que no està d’alta a la Seguretat Social.
Una peça d’escacs imprescindible per sobreviure.
Un superheroi a qui no cobreix la Seguretat Social.
L’addicció al gelat de maduixa.
Un paper d’embolicar regals amb arrugues
Una foto antiga amb un personatge que ningú de la família coneix.
L’últim pagés que va en carro a Cornudella.
Una mula pèl-roja que es diu Gilda.
Una campiona de natació sincronitzada que va per lliure.
El repte d’aprendre 18.000 paraules.
Piolin i Silvestre, dues disfresses molt sexis?
 Un carter que entrega els certificats amb un somriure bonic.
Una guia turística a Tortosa amb mala memòria, però molta inventiva.
Un boxejador de Vall.de.roures que enyora l’aigua del Matarranya.
Un poble que camina coix; un vici que s’encomana.

Un poble que perdrà la fe, si no plou en 4 dies.

280è joc literari

Fa uns dies m'adono que l'amic Alfonso Chaney està penjant al seu compte d'Instagram diverses fotos en les quals juga amb el títol de llibres, i que etiqueta amb el hastag #todoestaenloslibros. En té més de 100!!!
L'animo que també les pengi a facebook o en algun lloc on es puguin veure totes juntes, i així ho anirà fent en aquesta etiqueta.
Per la meva part, penso col·laborar en aquesta col·lecció, i us animo a tothom que també ho feu, als vostres blogs, facebooks, instagrams, etc, amb la mateixa etiqueta #todoestaenloslibros i, si voleu també, #totestaalsllibres
La foto correspon a una de les seves primeres fotos. Sabeu a quin llibre correspon?
Us demano que, si us afegiu al joc, n'informeu en un comentari.

07 d’octubre 2014

Haikú casteller

Terços amunt,
il·lusió del meu poble.
A prop l’aleta.

 .
Castell corona,
el braç de l’enxaneta;
la plaça esclata.
.
Al to de gralles
s’aixeca un nou castell,

i el cor batega.

Amics de El noi del costat del padrí

Us adjunto un vídeo promocional del meu nou llibre El noi del costat del padrí, en col·laboració d'alguns amics i amigues de lletres. Aquest és un dels meus grans tresors, perquè si poguessin col·laborar tots faria un llargmetratge.
Gràcies per la vostra col·laboració i simpatia.


06 d’octubre 2014

aixeco records

Una mare que es prepara per a entrar al seu cotxe porta un nadó dins d’una motxilla a l’espatlla. Em demana si puc ajudar-la a aguantar el xiquet mentre es treu la motxilla. I tant!

Els meus braços ja estan acostumats a un pes molt més gran, de 20 quilos, i l’aixeco amb gran facilitat. Aixeco el xiquet, i aixeco records, fragàncies i tacte de nadó. I com a premi suplementari, el somriure de tots dos.

9 llibre: El noi del costat del padrí

A poques setmanes que el meu nou llibre 9 arribi a les llibres. El noi del costat del padrí, novament amb Cossetània Edicions, a qui li agraeixo la seva confiança en un contista tossut.
Aquest serà el meu sisè recull de contes en solitari, el 4t consecutiu amb Cossetània.
Ep! 33 contes, i 7 nanocontes.
Aviat més informació aquí, i al blog que he creat per a l'ocasió.
Què n'opineu de la portada?

05 d’octubre 2014

Cap llàgrima sobre la tomba

Aquesta setmana dues activitats literàries. El dissabte participaré a la 1a edició d'Escales que pugen al cel, a Mas de Barberans, i el divendres 10 d'octubre, a les 19.30 hores, col·laboraré a la presentació del llibre Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans, a la Llibreria Viladrich de Tortosa

Escales que pugen al Cel

L’amic Josep Lleixà em convida al projecte “Escales que pugen al Cel” on participaran gent d'arreu de Catalunya, de diferents disciplines artístiques, l'11 d’octubre, a partir de les 12 de migdia, a Mas de Barberans. Es tracta de recórrer llocs emblemàtics del poble, i oferir un maridatge entre poesia, música i pintura.
Més informació en aquest enllaç.

Sona bé, no?

Llum i estel, de Carme Miquel

Llum i estel, de Carme Miquel
sinopsis

És l’any 2879. Uns expedicionaris de la ciutat de Sudlàndia han trobat una jove inconscient i defallida en un bosc. Sembla diferent i no se sap qui és, ni d’on ve ni com hi ha arribat, i ella tampoc ho recorda. L’anomenen Estel. L’interés que suscita la seua arribada posarà en marxa un esforç col·lectiu per ajudar-la a integrar-se i a superar aquella amnèsia. La memòria individual d’Estel i la memòria col·lectiva de Sudlàndia –i d’altres ciutats de la Gran Terra– es recuperaran gairebé alhora. Això donarà pas a una situació extraordinària: el retrobament de dos móns.

04 d’octubre 2014

La noia de la biblioteca, de Núria Pradas

La noia de la biblioteca, de Núria Pradas
Sinopsi

En una Barcelona marcada per les convulsions socials i els moviments reivindicatius, Núria Solé, una noia de classe obrera destinada a treballar a les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis. Mentre la seva germana Conxa mantindrà un rol actiu en la lluita contra les injustícies laborals, ella aconseguirà una plaça per formar-se a l'Institut de Cultura de la dona per acabar treballant d'auxiliar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que obria les seves portes al públic l'any 1914. Però les seves conviccions i els seus ideals perillaran quan coneixerà un jove estudiant, Eudald Cebrià, de qui s'enamora. Aquesta relació no serà acceptada per la mare del noi, i farà qualsevol cosa per tal que la Núria s'allunyi del seu fill, encara que tingui conseqüències mortals.

03 d’octubre 2014

Tot va bé, tot va endavant.Junts.

No recordo exactament l’edat que tenia, però era a principis o mitjans dels setenta. No sé l’any concret, però sí recordo la barreja d’emocions que vaig sentir en passejar la mirada per uns llibres que donava una entitat bancària amb imatges de principis de segle XX. Catalunya en blanc i negre, imatges borroses de senyors seriosos, de Prat de la Riba, de la Mancomunitat i, sobretot, de Companys i Macià enlairats al balcó de la plaça de Sant Jaume. Tot allò era nou per a mi, em sentia sorprès i, no sé per què, emocionat. Sentia admiració, enveja, agraïment. Tot allò tenia alguna cosa a veure amb mi que encara no acabava d’entendre, però que em començava a explicar, a donar sentit. Tot allò no va acabar bé, si és que mai ha acabat.

Avui no són uns histriònics presidents que criden acaloradament al balcó a una massa encesa. Avui, un ventall de polítics serens, parlant amb claredat i decisió, ens diuen que tot va bé, que tots van junts, que tot va endavant.
Indepen-dentista. Odontòleg que vol anar per lliure, fart que li ensenyin les dents.

Converses agafades al vol

Converses agafades al vol. Li pregunten quants anys té a un home vell. "En total 83", contesta templat.

02 d’octubre 2014

Tots els llibres de cop

Dies enrere em fan una comanda increïble: tots els meus llibres! No tinc constància que mai ningú hagi comprat tots els meus llibres de cop. Aquest fet sense precedents m'omple d'il·lusió i agraïment, ja que representa una gran confiança de la lectora, Sílvia Roig, que em segueix al facebook i que amb això ja n'ha tingut prou per decidir adquirir tota la meva obra. Coses de les xarxes, tan admirades com criticades, però que possibiliten a autors com jo arribar a molta gent que, d'altra manera, ens seria impossible.
Porto a correus el paquet amb els vuit llibres. Quanta feina i emocions caben en un quilo i mig!
Els llibres ja són a la seva nova llar.
Gràcies.

On acaba aquí?

Quan algú parla,o més ben dit, malparla, de la immigració, sovint utilitza a la mateixa frase l'adverbi aquí. Però no sé ben bé on són els límits d'aquí. Tortosa? Catalunya? Europa? La Terra? El Sistema Solar? La sensatesa?

01 d’octubre 2014