Bravo pel Tomàs Camacho, ànima, cor i
cervell de la Mostra. Tomàs
Bravo per l’Ajuntament d’Alcanar, sense
l’aposta del qual la Mostra
no seria possible. Gràcies per no buscar el rendiment ràpid i segur, el
resultat fàcil, i confiar en la cultura com a forma de difusió i enriquiment
d’un poble.
I, per què no?, bravo per tots i totes que
participem, gent senzilla, veterans uns, novells altres, tots com a iguals, que
arribem d’arreu sense buscar cap premi, sense avarícia ni càlculs, alegrement,
pel plaer de compartir, sumar i emocionar-nos.
Enguany arribo a Alcanar tard, em perdo la
meitat dels poemes recitats i les encaixades de mans inicials, però ha estat
per acompanyar un amic en un moment difícil. Vindre tard, però, m’ha donat una
visió diferent de la Mostra :
la satisfacció d’arribar a la sala d’actes de la Biblioteca i veure-la
plena de gom a gom. Agafo una cadira de fora i em col·loco en un espai buit,
envaint el passadís. I em trec el bloc de notes, amic fidel que sempre necessito
al costat. A primer cop d’ull, ja veig cares conegudes, i també clatells que,
de tant en tant, es giren i m’envien un silenciós somriure de benvinguda.
.
Més fotos dels participants en aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada