30 de gener 2015

Nanocontes a la Saó

Des de fa mesos col·laboro aportant nanocontes per a la revista Saó, que arriba al seu número 400 i estrena web.
Felicitats.

29 de gener 2015


Que no respiri. Pel meu bé. Transparent presó.
.
Inspirat per una foto de Joab Vigó al seu blog Màfia mental

27 de gener 2015

Conxita Jiménez a Tens un racó dalt del món


Conxita Jiménez és la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Tortosina i resident a Tarragona, la seva obra és principal poètica, quasi sempre amb la natura com a font d'inspiració, amb obres com La cruïlla, Flor de sal i la més recent Terres i vent, guanyadora del Premi Serret de Literatura Rural. Llegiré un dels poemes amb la música de fons d'Albino Tena.
També recomanarem els llibres  Nebbia, de Núria Pradas, Fago, de Carles Porta, i Mentides a mà alçada de Eqhes DaBit.
El programa es pot veure a Canal 21 els dimecres 28 de gener i el 4 de febrer, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant la setmana.
La secció Microliteratura i art estarà inspirada per una fotografia d'Ivana Larrosa.

26 de gener 2015

Raó: Avui

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

25 de gener 2015

Córrer, de Jean Echenoz

Córrer, de Jean Echenoz
Sinopsi

A l’Emil no li agrada l’esport però sempre diu que no amb un somriure.

“Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra.”

Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest.

Amb la seva escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.

24 de gener 2015

23 de gener 2015

Lo rondallaire, de Francesc Maspons i Labrós

Lo rondallaire, de Francesc Maspons i Labrós
Primera sèrie. Segona sèrie
Cossetània Edicions, 2014
Sinopsis

Els tres volums de Lo rondallaire i el de Contes populars catalansconstitueixen el més complet compendi de narrativa oral catalana reunit en el segle XIX. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labrós va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradició oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili. De l’edició n’ha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en l’actualització de textos prenormatius.
La profunditat d'una ferida no sols és mèrit del punyal.

22 de gener 2015

21 de gener 2015

Causa i efecte


Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

20 de gener 2015

entrar en contacte amb escriptors

Hi ha un aspecte de les xarxes socials que em sorprèn. La majoria d’escriptors som molt accessibles a través de blogs, facebook, twitter, etc. i, al mateix temps, resulta fàcil enviar-nos algun missatge. Com a lector, m’atrau la idea de poder compartir sensacions amb l’autor del llibre que he llegit, fer-li arribar les emocions que m’ha despertat. Per això em xoca que tan poca gent ho faci, almenys en el meu cas; calculo que menys d’un 5%. Quin és el motiu? En deu haver moltes causes: l’excés de prudència (allò de no voler molestar), la manca de temps, creure, equivocadament, que la seva opinió no té valor, o, simplement, perquè no els dóna la gana. Quin és el vostre cas?

Sigui com sigui, ja us avanço que a mi m’encanta saber què sentiu o penseu dels meus llibres i contes, tant si és positiu com si és negatiu.

Nit. Llum.


19 de gener 2015

Desdefinicions (292)

Flixibilitat. Capacitat d’adaptar-se un poble, vora el meandre d’un riu, i viceversa.

18 de gener 2015

Ànima, de Wajdi Mouawad

Ànima, de Wajdi Mouawad
Edicions del Periscopi
Siniopsi
Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.
Comentari
Visceral, profunda, original, lacerant, la vida en carn viva, una dansa animal que observa l’ànima humana, de vegades astorada, d’altres clement o commoguda, realisme poètic que m’ha recordat l’impacte, fa dècades, de la lectura de Poeta en Nueva York, de Lorca. Bestial, escruixidora, capaç de fer-te agafar als braços de la cadira per suportar el testimoni de tanta desolació. De tant en tant, has de recordar que cal respirar entre pàgina i pàgina. Una experiència inoblidable, immensa.
Al següent enllaç trobareu molts comentaris sobre un llibre que guanu+a el Premi Llibreter 2014. Us deixo amb la lectura d'un parell de fragments:

17 de gener 2015

Relats conjunts

El vidre no té ànima, diuen, sols una transparent il·lusió o, com a molt, una imatge distorsionada de la realitat. Però quan el sol hi balla, después de filtrar-se juganer entre les fulles, qual els riures l’aixequen, l’ànima ho impregna tot. De vegades, una copa es trenca en acte de servei, i el seu record mai no és trist.
.
Inspirat en la proposta d'aquest mes a Relats conjunts

16 de gener 2015

Humana geometria

Humana geometria a cavall dels colors. La natura és vida; els angles, passió.
.
Inspirat en una pintura de Miquel Paton.

15 de gener 2015

Es fa de nit. Encara no llueix cap estrella, sols un planeta; no estic segur quin és. Ell tampoc deu saber qui se'l mira.

14 de gener 2015

13 de gener 2015

Mariola Nos a Tens un racó dalt del món


Venint des de Vinaròs, del proper i de vegades llunyà país Valencià, aquesta setmana ens visita a Tens un racó dalt del món Mariola Nos. Periodista de professió i ara també llibretera, acaba de publicar el seu primer poemari, Em remou la sinceritat, les motivacions i estil minimalista del qual comentarem amb l'autora, i en llegiré un poema amb la música de fons d'Albino Tena.
També recomanarem els llibres En clau de lluna, de Fe Ferré, La dona de gris, d'Anna Villalona, i Retrobaments, de Joan Giné.
El programa es pot veure a Canal 21 els dimecres 14 i 21 de gener, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant la setmana.
La secció Microliteratura i art estarà inspirada per un quadre d'Adolf Comes.

Cap a Gandesa


-Ser o no ser?
-Estàs o no estàs?

12 de gener 2015

Carme Meix comenta El noi del costat del padrí

Carme Meix comenta al seu blog les seves sensacions sobre El noi del costat del padrí, tot just uns dies abans que vagi amb el llibre a la seva estimada Gandesa natal.
Moltes gràcies.

Joan Panisello: innovar o morir

Divendres passat vaig a la seu de la Llibreria La 2 de Viladrich del carrer Pintor Gimeno, Arts i Paper. Tenen un petit espai reservat per a exposició, i s'inaugurava la que dediquen al ceramista Joan Panisello. L'acte s'aprofitava també per presentar la seva biografia, escrita per Emigdi Subitats.
Són actes senzill, acompanyat d'amics i amigues de la cultura que vaig col·leccionant com peces d'un tresor íntim, i que anem formant una mena de família.
Emigdi, amb la seva capacitat oratòria, ens hauria pogut resumir (o ampliar) de memòria el contingut del llibre.
Joan Panisello, quan li arribà el seu torn, ens va dir la paraula amb què podria resumir la seva trajectòria: innovació.
Però una paraula és massa poc per engabiar el seu entusiasme, la seva energia, i, inquiet, sense poder parar de moure's, ens transmetia la seva passió. El fang, el foc, el color, les mans.
Sempre el recordo com l'home que té fang a les ungles.
Gent que et carreguen les piles.
(aquí, més fotos)

11 de gener 2015

A Gandesa amb El noi del costat del padrí

El proper 16 de gener, a les 19 hores, torno a la Biblioteca de Gandesa, acompanyat d'El noi del costat del padrí, per compartir la meva passió pels relats breus, per llegir-ne uns quants, per a explicar secrets i jugar a inventar històries amb qui vulgui assistir-hi.

10 de gener 2015

El primer Conte a la carta de l'any

Acabat el primer Conte a la carta de l'any. Com a novetat, la persona que me l'encarrega es fa un regal a ella mateixa. La sorpresa es limitarà al moment en què l'obri i el llegeixi. Espero que li agradi, és una futura col·lega a qui li desitjo sort i passió.

El talismà de la reina Abdelàzia, de Glòria Llobet

El talismà de la reina Abdelàzia, de Glòria Llobet
Editorial Baula, 2014
Sinopsi
El talismà de la reina Abdelàzia és una novel·la que parla d’amistat, de sentiments i d’emocions. L’Abril, una noia de Barcelona, passa uns dies de vacances a Cornudella de Montsant, un poble petit del Priorat. Allà trencarà la rutina d’una colla de joves, amb els quals viurà una aventura inesperada a l’ombra del llegendari castell de Siurana.

08 de gener 2015

Terres i vents, de Conxita Jiménez

Amb Terres i vents, Conxita Jiménez ha guanyat el Premi Serret de Literatura Rural, en l'àmbit de la poesia. El Premi, com ella mateixa m'ha confessat, és un premi que li anava a mida, un premi al qual no es podia resistir a participar, perquè aquesta poetessa tortosina, resident a Tarragona, té la natura coma principal fons d'inspiració. Així ja va ser al seu llibre La cruïlla, versat en forma d'haikús i tanques, o a Flor de sal, ambientat en el paisatge líquid del delta.
Ara, amb Terres i vent, la terra, sòlida, té més protagonisme.
Havent llegit el llibre per preparar l'entrevista que properament podreu veure a Canal 21, em vaig adonar de seguida de la omnipresència de la terra, acompanyada de múltiples adjectius. I també del vent, i de l'aigua; però sobretot, la terra. Enamorat de les paraules, també m'agraden les matemàtiques i els números, i vaig voler jugar a comptar paraules; aquest és el resultat:
Terres i vents: terra 23; vent 10; camins 6; camp 6, aigua 3, riu 2

Flor de sal: terra 9; vent 3; aigua 12
Com podeu veure, la preeminència de la terra en aquest últim llibre és notòria. 
Conxita descriu molt bé el paisatge en els seus versos, i els carrega d'emocions, i ens el fa estimar; primer i imprescindible pas per atenir-ne cura.
Us deixo un dels poemes com a tast:


05 de gener 2015

singulars

Singulars, i amb disciplina de lleixa, ocupen l'espai que els toca amb el seu color.
Ampolles, tot i que buides.
.
Inspirat en una obra modelada en paper de Manolo Ripollès, inclòsa a l'exposició que podeu veure fins el 10 de gener al taller Cinta Dalmau de Tortosa
Què demanen els Reis als Reis?

Fragment Per no perdre'm les molles; desitjos

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

04 de gener 2015

veure com emociona un conte al seu protagonista

Els Contes a la carta, a banda de ser un bon exercici, em donen moltes satisfaccions. Sovint, després d'haver-los regalat, m'expliquen la reacció que han provocat, normalment acompanyada de llàgrimes. Faig contes que fan plorar la gent, penso. El truc sempre rau en la bona complicitat de la persona que fa el regal, que sap trobar el camí per a arribar a les emocions.
Fa poc, he tingut el goig de comprovar el primer efecte que ha provocat un d'aquests contes, ja que m'han fet arribar un vídeo del moment. Dia de Nadal, taula envoltada de familiars i, a mitja lectura, l'emoció, les llàgrimes i els petons.
Moments així fan que valgui la pena ser un escriptor que intenta viure del "cuento"
Ser un tresor i desenterrar-se a si mateix.

03 de gener 2015

Fragment de Per no perdre'm les molles

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.
Ensenyar, aprendre: dues monedes de la mateixa cara.

02 de gener 2015

paisatge, colors

El paisatge és colors o a la inversa? Tots dos viuen als ulls de la mà que els pinten.
-
Inspirat en una pintuta de Carme Rosanas.

Màxima discreció, de Vicent Sanz

Màxima discreció, de Vicent Sanz
Sinopsi
Ramon Borrull no dubta a agafar qualsevol cas, per perillós que sigui. Perquè el que vol és espolsar-se la misèria de cada dia, i això és urgent. Un mort, una herència, un assassí que s’amaga, una societat que fa pudor de peix podrit, una peixatera de passat més que tèrbol… Sort que la Legió el va espavilar i que ara ja no li fa por res: ni els falangistes ni la Guàrdia Civil ni els maquis. Té un Citroën Traction Avant i una pistola Star «sindicalista», que sol fer servir per treure’s de davant els que li fan nosa. Hi ha molts diners a guanyar i la irrefrenable atracció de l’aventura.

La història trepidant d’un detectiu que es mou, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat, que treballa a tant la peça empès per la voluntat d’alliberar-se del món desfet i anodí de la postguerra. Un heroi anònim que es belluga amb la màxima discreció entre bastidors en una societat subalterna i castigada.
Si el temps no s'atura; no li deixis el volant.

01 de gener 2015

La guerra de les campanes

El passat 30 de desembre, Ràdio Ebre Cadena SER va emetre la meva lectura del conte La guerra de les campanes, de Gianni Rodari, que us convido a escoltar en aquest enllaç.
Gràcies a Sílvia Tejedor per convidar-me.

els daus ja corren

La sort ja corre; no et quedis mirant els daus.
Feliç 15