28 de febrer 2015

Fals refrany català

"El darrer de febrer t'esquitxa de sol i gela el romer". Fals refrany català, s. XVIII (o no).

Ordres sagrades, de Benjamín Black

Ordres sagrades, de Benjamín Black
Sinopsi
Quan el cos del millor amic de la seva filla arriba a la taula d’autòpsies, Quirke s’endinsa en un món de corrupció que el conduirà fins als racons més foscos de l’Església i l’Estat irlandès. 

Als anys 50, el control de l’Església catòlica a Irlanda és absolut. Les convencions socials estan estrictament marcades, la censura en premsa és part del dia a dia i se silencien crims atroços. Però quan un periodista, gran amic de Phoebe –la filla de Quirke–, és assassinat, aquest carismàtic prosector serà incapaç de continuar jugant amb les regles dictades pels poderosos. Juntament amb l’inspector Hackett, Quirke investigarà la mort del jove i descobrirà fins on és capaç d’arribar l’elit eclesiàstica per protegir uns interessos ben foscos. 

27 de febrer 2015

26 de febrer 2015

Falsos proverbis (o no)

"La terra que cruix enyora l’aigua gelada de febrer". Proverbi finlandès, s. III (o no).

Converses agafades al vol

-Com ets, gran o petit? Doncs si ets gran, per què vols pujar al braç?

25 de febrer 2015

Albert Curto a Tens un racó dalt del món


Albert Curto, director de l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, serà el convidat a Tens un racó dalt del món aquesta setmana.
Des de l'Arxiu es fa una tasca periòdica de publicació de llibres de la qual en parlarem, però l'excusa aquest cop és l'edició del recull de fotografies José Daufí, els retalls d'una postguerra, escrit per Albert Curto i Laura Tienda.
L'Albert també ens portarà com a regal dos manuscrits que es troben a l'Arxiu: per una part, una de les llibretes on Marcel·lí Domingo escrivia els seus dietaris, i un manuscrit de Joaquin Palomar, conserge al segle XIX de l'Ajuntament de Tortosa, on recull vivències de la vida municipal.
També recomanarem els llibres: Ànima, de Wajdi Mouawad, del qual en llegiré un fragment, Córrer, de Jean Echenoz, i Màxima discreció, de Vicent Sanz.
A la secció Microliteratura i art, una obra de Manolo Ripollès.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 25 de febrer i 4 de març, a les 21.00 i ls 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Club de lectura de Tortosa

Us avanço la programació del Club de lectura de Tortosa. Us animeu a vindre? Per a més informació, podeu escriure a clubdelectura@tortosa.cat
.
27/03/15 El projecte Rosie, de Graeme Simsion
30/04/15 Àguila negra, de Joan Carreres, el recent premi Sant Jordi 
22/05/15 De la mà de la meva filla, d'Albert Guiu, poemari, amb presència de l'autor
19/06/15 Camí de sirga, de Jesús Moncada 
30/09/15 El poeta del poble, d'Andreu Carranza, amb presència de l'autor, recent premi Josep Pla 
30/10/15 El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina, amb presència de l'autor.
.
Gràcies a la Biblioteca Marcel·lí DOmingo per acollir-nos, i a Òmnium Cultura Terres de l'Ebre, Antrena Cultural de la URV a Tortosa i la Institució de les Lletres catalanes, per la col·laboració.
Encara queden entrades per a l'espectacle d'avui; obre els ulls.

24 de febrer 2015

Falsos proverbis (o no)

"La rama no es vincla pel pes de les fulles." Proverbi senegalès (o no).


"La neu no oblida la petjada del gat, si el vent és amic." Proverbi tibetà, s. II ( o no).

Les hores


Serè el pas del temps, serena l'espera. El camí puja sense pressa vora la casa.
.
Inspirat en el gravat de Frederic Mauri, Les hores.

23 de febrer 2015

El brigadista, de Jordi Cantavella

Rosa dels vents, 2015
Sinopsi

En Joan Ros és un jove barceloní que l’any 1984 viu amb la seva família a San Diego, Califòrnia. Està enamorat d’una companya de classe, la Sarah. Aquesta el convida a una barbacoa a casa seva per celebrar el seu aniversari. Mentre en Joan és a casa de la seva amiga, l’avi de la noia, en Raimond, quan s’assabenta que en Joan és català, se li escapa que ell havia estat a Espanya durant la Guerra Civil lluitant amb el Batalló Abraham Lincoln. Tot i que l’antic brigadista sempre ha volgut amagar el seu passat, se sent obligat a explicar les seves vivències a primera línia de combat, la relació que havia tingut amb una infermera catalana i la seva amistat amb personatges com Ernest Hemingway, Errol Flynn, Gerda Taro, Robert Capa i Martha Gellhorn, entre altres. A mida que avança el relat del veterà de guerra, els lligams de la Sarah i en Joan es fan cada vegada més estrets fins que una situació inesperada s’interposa entre ells dos durant un llarg període de temps. Es retrobaran a Barcelona l’any 1996 durant els homenatges que es van fer a les Brigades Internacionals i coneixeran la resta de la història de l’antic combatent.
Vols que t'ensenyi a tirar pedres a l'aigua, i que botin riu avall. T'hi esforces, encara maldestre. 
El teu riure sura mentre cau la llum.

22 de febrer 2015

Amb passió pels contes a Mas de Barberans

Després de les bones sensacions de la meva darrera estada, convidat pel Josep Lleixà, dissabte vinent torno a Mas de Barberans amb els meus contes, concretament a les 19.00 al Museu de la Pauma.
Intentaré encomanar la meva passió pels relats breus, jugarem, en llegiré alguns dels meus diversos reculls, especialment del darrer El noi del costat del padrí, i també algun d'inèdit.

La música dels camaleons, de Jordi Cervera

La música dels camaleons, de Jordi Cervera
Bromera Edicions, 2015
Sinopsi
Quan encara és massa recent l’assassinat de la mare, la Montserrat assisteix amb terror a la mort de la seva germana i es converteix en protagonista involuntària d’un episodi paorós que l’allunya de tot el seu món i la converteix en una ombra del que va ser.
L’Artur –el millor franctirador dels gei, el grup d’elit dels Mossos d’Esquadra– no passa pel seu millor moment personal ni professional. Viu una particular davallada a l’infern i no sap si és víctima d’una mala jugada del destí o d’una trampa malèfica. En qualsevol cas, necessita netejar el seu nom i, sobretot, trobar culpables.
Jordi Cervera ha creat una novel·la semblant a un trencaclosques, on es va ordint amb cura un misteri que atrapa. Per les seves pàgines desfilen personatges camaleònics al ritme d’una música que, a poc a poc, farà que totes les peces encaixin.

21 de febrer 2015

Proverbi

“La llebre corre tranquil·la sobre el groc del blat madur”. Proverbi húngar, sx.XVI (o no).

20 de febrer 2015

Falsos proverbis

"La neu trenca els silencis dels gats". Proverbi maia, s. XI (o no)

"L'aigua gelada dels rius mai baixa contra els peixos negres". Proverbi xinès, s. IV a. C (o no)


"La rama corcada encara fa ombra quan plou en diagonal". Proverbi indi del s. III d.C. (o no)

19 de febrer 2015

llençols de cotó

Sota llençols de cotó dorm el meu poble. Pare Montsant el vetlla.
.
Isspirat en una foto de Joan Capdevila.

18 de febrer 2015

La vida és un club de lectura? De veritat que no et vols llegir el llibre?

16 de febrer 2015

Mirades amb afectes secundaris.
Mirades amb efectes especials.

15 de febrer 2015

Sobre la llibertat

Al número de febrer de la revista Cop d'ull, un article d'opinió Sobre la llibertat

L’altre costat del mirall, d’Iñaki Rubio

L’altre costat del mirall, d’Iñaki Rubio
L Premi Recvll de Narració "Joaquim Ruyra", 2014
Sinopsi

Els protagonistes dels contes de L’altre costat del mirall són personatges aparentment normals amb qui qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat: estudiants, treballadors, pares, mares, fills, pediatres o banquers són els habitants que pul·lulen per les pàgines d’aquest llibre com pels carrers de qualsevol ciutat. I les seves vides quotidianes, les seves històries predefinides, que parteixen d’un plantejament gairebé costumista, es veuen trencades per l’aparició d’elements fantàstics i humorístics que ens indiquen les múltiples fissures de la realitat per on podem evadir-nos de la rutina, dels maldecaps i de les crisis. L’autor, fugint de tot sentimentalisme, aconsegueix fer un retrat de l’Andorra contemporània a partir de temes o situacions actuals on tots ens podem reconèixer, com les nostres dèries amb els telèfons intel·ligents o amb les xarxes socials, els viatges, les relacions de parella, les frustracions laborals i personals, les festes nadalenques o els estius d’anunci.


14 de febrer 2015

Heterodoxos europeus, 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX, de Xavier Garcia

Heterodoxos europeus, 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX, de Xavier Garcia
Pagès Editors, 2015
Sinopsi
25 retrats i converses d’algunes de les figures més representatives de l’acció i el pensament ecològics i ecologistes europeus que el periodista i escriptor Xavier Garcia ha anat recollint des dels anys 70. Tots ells —activistes, filòsofs, economistes, científics (físics, biòlegs, sociòlegs, etc.), periodistes i escriptors— formen un retaule viu de les millors ànsies d’humanisme i humanitat al llarg de la major part del segle xx i el que portem del xxi. En un llarg diàleg s’entrecreuen les vides i vivències comunes d’europeus de diversos països: de catalans i castellans (navarresos, murcians i andalusos) a austríacs; de francesos a anglesos; de suïssos a romanesos, i de gent d’altres continents, com egipcis i brasilers. Tots ells, en una gran simfonia, aposten per la unitat de l’espècie humana (“Una Sola Terra”) i per salvar la diversitat biològica del planeta Terra.

12 de febrer 2015

Abocats a l'Ebre

Ressegueixo una vegada més el passeig vora l'Ebre que tantes sensacions i tresors em regala. Prop del Mercat a una certa distància, veig una persona recolzada a la barana del riu, mirant l'aigua, i intueixo que més enllà. Crec que sé qui és, i sí, ho encerto, el periodista Xavier Garcia. Em veu vindre i de seguida canvia la postura, predisposat a donar-me la mà. "45 anys abocat a l'Ebre", em diu. Jo també faig els meus càlculs: més de 25.
Natural de Vilanova i la Geltrú, Xavier ja és un ebrenc més, i sovint coincidim vora les aigües del riu i de la cultura. Intentem remar bé, aigües amunt o avall, el que convingui.
Em dedica el seu nou llibre Heterodoxos europeus, 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX, de Pagès Editors.


Dos peus i un sol camí; quina injustícia!



11 de febrer 2015

Gràcies, Baltasar

Els tresors que valen la pena no s'aconsegueixen saltant als vaixells enemics espasa en mà, sinó trobant bona gent pel camí, com l'escriptor Baltasar Casanova, que parla de mi a la revista Tot parc del mes de febrer.
A l'article recorda el dia que ens vam conèixer físicament. A ell li sobta que el reconegués; a mi m'emociona que se'n recordi. Gent humil, bona gent. Gràcies Baltasar.

Els contes són una manera de viure? Potser tan sols una manera de veure.

distancia


Sovint les parpelles se li obren a mitjanit. O a nit sencera. La possibilitat d'estendre la mà i comprovar la seva presència, o la seva absència, és temptadora, però s'esforça a mantenir el màxim temps possible el seu estat de quietud i d'ignorància. Demà serà el seu aniversari, un d'ells, el record d'un dia ja impossible. Celebrar-ho només depèn d'ella. Els s'allunya una abraçada impossible. Per la distància? Per les lleis de la física? Per la sense llei de l'amor.
.
Foto de Volkan Olmez.

10 de febrer 2015

Albert Guiu a Tens un racó dalt del món


Albert Guiu torna a Tens un racó dalt del món, de Canal 21, per partida doble. L'autor de Flix publica a finals de l'any passat dos llibres pràcticametn consecutius: Memòries d'una oroneta de Bècquer i altres relats, i Raül i Rosa. El primer és un recull de contes amb un to poètic; el segon és un poemari que ens explica una història d'amor real de dos discapacitats mentals, una lliçó vital.
Durant el programa recomanarem els llibres La cinquena planta, de Manuel Baixauli; Paranys, de Toni Cucarella, i Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí.
A la secció Microliteratura i art, un dibuix de Marc Curto.
Podreu veure el programa els dimecres 11 i 18 de febrer, a les 21 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
pintors que s'embruten les mans mentre es netegen

09 de febrer 2015

Al Piorat Diari

Avui s'enceta la web Priorat Diari, on tinc el gust de col·laborar amb un article

Llegint entre flors


A la cantonada de davant de casa, fa un parell d’anys (o més, que els temps passa volant), s’hi ha posat una floristeria; Flors Mònica. L’aparador crida l’atenció, adornat amb flors, plantes i altres elements decoratius. I des de dins, la vista és esplèndida, amb el riu i l’església del Roser de decorat.
Els últims anys m’ha agafat la dèria de fer activitats literàries en llocs poc habituals, com ara la fàbrica de xocolatesCREO, que va tenir molt d’èxit, o en algun bar i restaurant, i de seguida m’imagino llegint contes enmig de les flors i d’aquest espectacular aparador.
Quan proposo fer activitats un tant estranyes, les reaccions són diverses, i si detecto un mínim dubte, ja sé que la cosa no funcionarà; no cal insistir gaire.  Però no ha estat el cas, i ja em tens preparat per llegir contes a Flors Mònica. Per a l’ocasió, he cregut adient fer una selecció de contes amb l’amor com a protagonista, però de seguida m’adono que quasi tots són de desamor.
És dissabte al migdia, d’una de les setmanes més fredes dels últims anys; però avui fa sol. Col·loco els meus llibres estratègicament entre les flors i els testos, i faig fotos. Mentre espero si ve algú a escoltar els meus contes, prenc notes per a altres projectes literaris.
Però ja hi ha dues dones que han vingut per a escoltar els meus contes. Una té pressa, i l’altra espera a unes amigues, així que vaig llegint els meus relats breus, mentre unes dones arriben i unes altres se’n van. Alguna clienta que no sabia de què anava la cosa, s’hi afegeix. Es tracta d’una lectura íntima, amb el públic quasi a tocar. Escolten atentes, i quan acabo exclamen ohs de pena, i alguna em diu, mig en broma, que sóc dolent, perquè a l’última paraula, “inútilment”, he fet que el conte no acabi bé. Una altra, posada dins la història, s’emociona.

Una experiència que afegir al meu catàleg, l’aroma de les flors i alguna nova lectora; bona collita per a un dissabte d’hivern.

08 de febrer 2015

El poeta del poble, d'Andreu Carranza

El poeta del poble, d'Andreu Carranza
Edicions Destino, 2015
Premi Josep Pla 2015
Sinopsi
El poeta del poble és una novel·la fascinant que arrenca amb Verdaguer convertit en conseller de l’home més ric i influent del país, el marquès de Comillas, i acabat de coronar príncep dels poetes, un triomf social com mai abans no havia experimentat un escriptor català, en plena efervescència de la Renaixença. Però ben aviat Verdaguer experimenta el xoc entre la seva vocació apassionada i els interessos polítics i eclesiàstics que posen en dubte els seus inesperats comportaments.

Viatger apassionat, coneix Cuba, Terra Santa, el Vaticà, etc. La seva personalitat extraordinària, la relació amb la dona del marquès, María Gayón, la seva generositat amb les almoines, els exorcismes… tot això li porta enormes problemes. I assistim a l’ascens i la caiguda d’una llegenda en vida. La polèmica l’acompanya el darrer tram de la seva vida; és una celebritat i tothom es posiciona amb la jerarquia o amb ell, que gosa desafiar-la.
Comentari
Una oportunitat per obrir-se pas entre la llegenda i descobrir l'home ple de dubtes, contradiccions, vanitats, necessitats, anhels, misèries, grandeses... potser com el seu país. Tenir-ho tot, de vegades, no és tenir el que desitges, i l'èxit pot convertir-se en càrrega. L'Andreu s'ha apassionat amb el personatge i l'home, com s'apassiona amb totes les coses que estima, i ens fa de timoner per la vida del poeta que la nació esperava, de l'home de gran caràcter.
El llibre també em porta a reflexionar sobre una característica dels catalans que en porta a aixecar estàtues als nostres ídols (només un en cada matèria), i després tirar-li pedres.
I us avanço una notícia: comentarem el llibre durant aquest any al Club de Lectura de Tortosa, i a d'altres Clubs veïns, gràcies a Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre. I també el Premi Sant Jordi.
Us deixo amb un fragment.

Llegint contes entre flors


A la cantonada de davant de casa, fa un parell d’anys (o més, que els temps passa volant), s’hi ha posat una floristeria; Flors Mònica. L’aparador crida l’atenció, adornat amb flors, plantes i altres elements decoratius. I des de dins, la vista és esplèndida, amb el riu i l’església del Roser de decorat.
Els últims anys m’ha agafat la dèria de fer activitats literàries en llocs poc habituals, com ara la fàbrica de xocolatesCREO, que va tenir molt d’èxit, o en algun bar i restaurant, i de seguida m’imagino llegint contes enmig de les flors i d’aquest espectacular aparador.
Quan proposo fer activitats un tant estranyes, les reaccions són diverses, i si detecto un mínim dubte, ja sé que la cosa no funcionarà; no cal insistir gaire.  Però no ha estat el cas, i ja em tens preparat per llegir contes a Flors Mònica. Per a l’ocasió, he cregut adient fer una selecció de contes amb l’amor com a protagonista, però de seguida m’adono que quasi tots són de desamor.
És dissabte al migdia, d’una de les setmanes més fredes dels últims anys; però avui fa sol. Col·loco els meus llibres estratègicament entre les flors i els testos, i faig fotos. Mentre espero si ve algú a escoltar els meus contes, prenc notes per a altres projectes literaris.
Però ja hi ha dues dones que han vingut per a escoltar els meus contes. Una té pressa, i l’altra espera a unes amigues, així que vaig llegint els meus relats breus, mentre unes dones arriben i unes altres se’n van. Alguna clienta que no sabia de què anava la cosa, s’hi afegeix. Es tracta d’una lectura íntima, amb el públic quasi a tocar. Escolten atentes, i quan acabo exclamen ohs de pena, i alguna em diu, mig en broma, que sóc dolent, perquè a l’última paraula, “inútilment”, he fet que el conte no acabi bé. Una altra, posada dins la història, s’emociona.

Una experiència que afegir al meu catàleg, l’aroma de les flors i alguna nova lectora; bona collita per a un dissabte d’hivern.

07 de febrer 2015

El petit drac Coco i els dinosaures, de Ingo Siegner

El petit drac Coco i els dinosaures, de Ingo Siegner
Sinopsi

Parlant dels antics dinosaures, l'Òscar aposta que un drac devorador com ell podria amb un tiranosaure. Però no compta amb que en Coco encara guarda el "raig lúser" d'una aventura anterior, que el permet viatjar en el temps! Així, en Coco, l'Òscar i la Matilde van al passat més llunyà, on viuran una de les seves aventures més increïbles.

06 de febrer 2015

Escalador de poca alçada

Escalador de poca alçada, però de gran ambició i coratge. El premi? Una manta tova i un amic.
.
Inspirat per un dibuix de Marietta il·lustradora.

05 de febrer 2015

03 de febrer 2015

Llegint contes entre flors

Si seguiu el meu blog sabreu que de tant en tant m'agrada treure els llibres al carrers, fer activitats literàries en llocs poc habituals.Dissabte vinent conqueriré un nou espai on llegir els meus contes, la floristeria FLORS MÒNICA, al carrer Llotja de Tortosa, aprofitant que aquells dies tenen una exposició d'orquídies. L'aparador és fantàstic, amb l'Ebre de decorat. Encara no he decidit quins contes llegiré, però crec que una selecció on l'amor hi sigui present podria ser l'indicat.
L'espai és reduït, i si teniu intenciuó de vindre, agrairé que aviseu abans al correu tensunraco@gmail.com o a la mateixa floristeria.
Aquest dissabte, 7 de febrer, a les 12.00 hores.

tapa dura

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

02 de febrer 2015

entre les mans

Torno de llençar les escombraries. Mon fill em troba les mans gelades i les escalfa entre les seves, petites, calentes, juganeres. Després anem a la seva habitació, li explico un conte. La realitat supera la ficció.
Tinc cura dels somnis; que no els falti l'aigua, ni ales, ni somriures.
.
Inspirat per una il·lustració de Núria Feijoó.

01 de febrer 2015

Audiomicrocontes a la Biblioteca Esteve Paluzie

La Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès està especialitzada en els microcontes, un medi on cada cop em trobo més a gust.
Al seu blog han penjat audios amb la lectura de dos dels meus contes. Moltes gràcies, segur que seguirem col·laborant.