30 de novembre 2015

La terra és casa meva, de Lídia Serra


La terra és casameva, de Lídia Serra, amb il·lustracions de Montse Ginesta
Baula Edicions, 2015 

La Terra és casa meva hi trobareu cançons que parlen de l’harmonia, la pau, el respecte, les emocions, el coratge i l’empatia. Qualitats que tots tenim dins nostre i que aquesta obra ens convida a fer emergir a través del cant.

De llibres i contes a Vall-de-roures i Arnes


El 17 de novembre, a les 12.05,  rebo un missatge de whatsap de l’infatigable llibreter Octavi Serret, que diu: “Jesús, com ho tindries per vindre dissabte 28 per firmar llibres de la Marató?”
Només falten 11 dies, però l’Octavi no n’entén de condicionals, sinó de futurs perfectes, i de seguida està liada, i quan entres en la seva dimensió, no saps quant de grossa es pot fer la bola; m’encanta.
I aquí estic, el 28 de novembre, dissabte, camí novament de Vall-de-roures. Matino tot el que puc, després d’esmorzar amb mon fill, perquè sé que no el veuré fins al vespre, i que llavors estaré força cansat.
La mecànica sempre és la mateixa: entrar a la llibreria, encaixada de mans amb l’Octavi, que està atenent a un client a qui de seguida em presenta, contemplació del taulell ple dels meus llibres, seure al tamboret que sempre ens té preparat als escriptors (i que ja és el segon, perquè el primer el devíem fer malbé de tant usar-lo) i posar-se a signar les comandes que té anotades en una llibreta (gent de Vall-de-roures, de Fontdespatlla, d’Horta...). Ebullició de projectes que no paren de créixer, gent interessant que acudeix a la llibreria com per art de màgia o de magnetisme. Signo molts llibres de la Marató, i del nou poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, i fins i tot algun dietari, que tant m’estimo. Apurem al màxim, no hi ha descans mentre hi hagi la possibilitat que un client travessi la porta, algun aspirant a comprar un parell de llibres, encara que no ho sàpigui, encara que només entri a buscar un retolador per son fill.
Normalment, abans de les dues pleguem, i llavors tono cap a Tortosa. Però avui no, perquè avui l’hem liada més grossa. Avui m’ham convidat a dinar a Arnes les entranyables germanes Pallarès, Neus i Tere, Tere i Neus, o com jo les anomeno, les dones que fan espelmes. Aquesta tarda, al seu taller, faré una lectura de contes.
El dinar, com us ho diria, és com un parèntesi en un conte de fades bones. Ells són dolces, sempre em mimen, però no en excés, em deixen marge perquè em senti còmode, són d’una hospitalitat tranquil·la. Tenen dos gossos a qui també mimen, i a qui perdonen les petites trapelleries sense rancor. Mengem canalons, amanits amb records i emocions. I sense adonar-nos-en, se’ns fa quasi l’hora de la lectura. Ho posem tot al puesto, llibres al costat d’espelmes, artesania de cor i mans.
Va arribant la gent, tot és molt cordial, suro aliè a la resta de l’univers que encara deu existir lluny d’Arnes.

I, oh sorpresa, em trobo amb l’escriptor Jordi Cantavella, de Sants, propietari de l’Astrolabi on el mes passat vaig estar llegint també. Som un país petit, realment. Tot just abans de començar, em pregunta si m’agradaria que m’acompanyés un guitarrista molt bo que coneix. Caram, i tant! És son fill Pol, d’11 anys, que sense tallar-se un pèl, improvisa al meu costat, sense gosar tocar gaire fort. Viure no deixa de ser sorprenent, per poc que hi posis de la teva part.
.
Més fotos en aquest àlbum.

29 de novembre 2015

A la presentació de l'obra poètica completa de Gerard Vergés


Quin gran cap de setmana literari! 
Començà ja el divendres a les 16 hores quan vaig gravar el programa número 171 de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, amb Toni Arencón de convidat, i que probablement ha estat el més impactant i sorprenent per a mi (però d'això ja en parlaré més endavant).
Després, a la tarda, petita trobada per a polir quatre detalls d'un dels esdeveniments més ambiciosos que crec que he organitzat, iq ue començarà tot just aquest dillums (d'això ja en parlaré).
I ja per a acabar el divendres, vaig tenir l'honor i el plaer de participar a la presentació de l'obra poeètica completa de Gerard Vergés, que publica Proa. L'aula didàctica del Museu de Tortosa feia goig, plena de representatns de tot el ventall polític i, sobretot, de tota la vida cultural ebrenca per a retre un homenatge més al gran poeta tortosí. Parlaren Manel Ollé, Emili Rosales, editor, i Dolors Queralt, regidora de Cultura, i jo vaig llegir un dels poemes de Vergés que més m'agraden, En una galàxia perduda, en un petit planeta.
I l'endemà dissabte...! (d'això també ja en parlaré).

Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet


Neu,óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet

Editorial Meteora, 2015

Sinopsi

Una noia jove és deixada a casa de l’avi patern perquè els seus pares han de fugir per raons polítiques d’un país àrtic que pateix un fenomen climatològic anomenat la Gran Nevada. El destí dels pares fugitius és París.
Amb el temps, la noia anirà entenent aquella fugida precipitada i la vinculació del seu pare amb «No Pensem Com Vosaltres», un moviment polític i literari que alimenta la resistència al règim dictatorial i el pensament de les generacions noves.
Aquella noia jove, delerosa de viatjar a París per reunir-se amb els seus pares, descobrirà tot un seguit d’atrocitats en el seu país àrtic i tindrà un únic consol per a la seva ànima: la gesta memorable dels exploradors Roald Amundsen i Robert Falcon Scott, la valentia dels quals serà el seu refugi durant la Gran Nevada de l’opressió.
Comentari
Amb aquest tercer llibre de l’autora que llegeixo, després de L’habitació grisa i No et miris el Riu, la situo ja entre el meu dream team personal d’escriptors catalans actuals. I se’m fa difícil transcriure l’estranya emoció que em desperten els seus llibres, l’atmosfera que hi crea, la manera com m’hipnotitza des de la primera pàgina i com m’agafa de la mà sense poder predir en cap moment fins on em portarà; simplement em deixo sorprendre pel camí. Aquest llibre se situa en un país enigmàtic, que no ens desvetlla, tot i que ens podem fer una idea, com al llibre anterior, però és que el lloc on transcorre la història no és rellevant, el que importa són els personatge. Sí que importa, però, el clima, el fred, la neu, la sensació de desemparament que ens transmet la protagonista.
L’autora també aporta petites dosis de (exagerant) cert surrealisme molt subtil, perquè la història de vegades ens inquieta, ens remou. Mentre la llegia, he anat a buscar una enciclopèdia temàtica que tenia de petit on parla en un article sobre l’aventura d’Amundsen i Scottt, i ho recordava perquè també em va fascinar llavors, com em fascinen els llibres de Mònica Batet.

Aquesta novel·la ens parla també del poder de la literatura, dels llibres, de les paraules, de l’arma de doble fulla que pot ser la imaginació, de les difícils relacions personals.

28 de novembre 2015

Alícia al País de les meravelles, de Lewis Carroll


Baula Edicions, 2015

Una edició de luxe per cel·lebrar el 150è aniversari L’any 1865 es va publicar per primera vegada l’obra mestra de Lewis Carrol, Alícia al país de les meravelles. Aquesta excepcional edició d’aniversari reprodueix fidelment aquell text i la seva continuació, A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar, traduïts ambdós per Salvador Oliva. La curiosa Alícia, el Conill Blanc, la Reina de Cors o el Barreter figuren entre els personatges més estimats i més emblemàtics de la literatura. Les magnífiques il·lustracions originals de Sir John Tenniel, acolorides per Harry Theaker el 1911 i per Diz Wallis el 1995, i una exquisida enquadernació converteixen aquest llibre en un veritable regal.

El nen de xocolata, de Gemma Lienas


El nen de xocolata, de Gemma Lienas
Baula Edicions, 2015

En Solomon té 7 anys, un somriure de dents molt blanques i la pell del color de la xocolata. La seva família el va anar a buscar a l’Àfrica quan tenia sis mesos, tot i que ell no ho recorda. Un dia que és al jardí i dibuixa, arriba un ocell blau, espavilat i una mica burleta, que li desperta la memòria.

27 de novembre 2015

Paraules massa temps al sol, descolorides.

Tota la terra és de vidre, de Joanjo García


Tota la terra és de vidre, de Joanjo García
Bromera Edicions, 2015
sinopsi

L’estiu del 2012, mentre cremen les muntanyes valencianes i creixen els rumors d’un rescat europeu a l’Estat, un membre del Tribunal de les Aigües és assassinat a la plaça de la Mare de Déu de València. Aviat, la notícia queda sepultada pels titulars sobre la crisi econòmica i pels èxits de la selecció espanyola de futbol a l’Eurocopa. Tanmateix, Adrià Fabré, un jove periodista en hores baixes, i l’inspector Echebarri, un policia en declivi, uniran esforços per resoldre el cas. La investigació els obligarà a descendir al clavegueram de la ciutat i a enfrontar-se als seus propis fantasmes.

26 de novembre 2015

Tardor avançada

Tardor avançada. Surto en autobús cap a Barcelona a primera hora del matí. El sol només s’intueix amagat rere un tel de núvols, i sembla de color blanc; es disfressa de lluna. Li manca la potència necessària  per travessar els núvols amb el seu poder absolut de rei del nostre univers petit. Lluny, veig l’estructura metàl·lica d’una nau industrial a mig fer, a bandonada amb presses; esquelet sense ànima.

Una parella de noies amb ganes de xerrar s’asseuen a l’altre costat del passadís perquè, diuen, així veuran el paisatge, i no la carretera i els cotxes. Al cap d’una estona, el sol les enlluerna i fan córrer la cortina. La manca de visió estimula més encara, si és possible, el diàleg.

25 de novembre 2015

Roba que, quan arriba la temporada, es posa gent d'hivern.

L´ocell sense nom que volia ser rei, de Ramon Besora


L´ocell sense nom que volia ser rei, de Ramon Besora, amb il·lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia
Pagès editors, 2015

Un llibre magnífic per als que ja els agrada llegir sols. També per a aquells que encara no han après a llegir, però els agrada compartir la màgia de les paraules i de les imatges al costat de la mare, el pare, l’àvia, l’avi... i així experimentar grans emocions.

24 de novembre 2015

Signatura de llibres i lectura de contes a Vall-de-roures i Arnes

El proper dissabte, 28 de novembre serà un dia complet i segur que ple d'emocions.

Signatura de llibres de Jesús M. Tibau (el llibre de La Marató de TV3, el recull de contes El noi del costat del padrí, i el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans) i lectura de contes a Vall-de-roures i Arnes.
Al matí, signatura a la llibreria Serret de Vall-de-roures, a partir de les 11 aproximadament, amb tertúlia imparable amb l'Octavi Serret, que serà fruit, segur, de mil projectes més.

A la tarda, lectura de contes i tertúlia a partir de les 17.30, a Arnes, a la casa de les germanes Pallarès, les dones que fan espelmes (els assistents es podran fer la seva espelma, i gaudir de coca i mistela). Fa anys que m'uneix una dolça relació amb la Neus i la Teresa, la Teresa i la Neus, des de que les vaig escoltar parlant amb tendresa i admiració del seu amic Jesús Moncada.

Jordi Llavina a Tens un racó dalt del món



Jordi Llavina és el convidat a Tens un racó dalt del món aquesta setmana, que repeteix al plató de Canal 21 per parlar-nos del seu nou poemari, Matí de la mort, que tanca la trilogia encetada amb Vetlla i Contrada, i també parlarem de la novel·la El llaütista i la captaire, que es va comentar al Club de lectura de Tortosa el passat mes d'octubre.
També recomanarem els llibres L'expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner, que ha adaptat el mateix Jordi Llavina, i ens farem ressò d'un llibre que ens omple de goig, l'edició de l'obra poètica completa de Gerard Vergés.
En motiu de la propera endició de l'entrega dels premis de la nitde santa Llúcia, que enguany tindrà lloc a Tortosa, l'11 de desembre, recordarem els tres llibres d'autors ebrencs premiats en anteriors edicions: L'ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés, Vedat, d'Albert Roig, i La ciutat invisible, d'Emili Rosales
A la secció Microliteratura i art, una fotografia de Mercè Pedrola.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 25 de novembre i 2 de desembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

Contes saludables


Baula edicions comença una nova col·lecció que es titula Contes saludables que, com podeu intuir, ens ofereix faules per poder compartir bons hàbits amb els petits de la casa.
Els primers títols són: El guardià dels somriures i La cova dels sabors.

Stínia, la nena de gel, de Lani Yamamoto


Stínia, la nena de gel, de Lani Yamamoto
Babulinka Books, 2015
Àlbum finalista del Premi de Literatura Infantil i Juvenil del Consell Nòrdic.
Stína era una nena que sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la seva vida per sempre.

Text deliciós i il·lustració delicada, pura estètica nòrdica, amb una traducció al català de Jordi Martín Lloret.

23 de novembre 2015

La pluja ha vessat milions de núvols abans

XXXIII
Ahir. Demà.
Paranys disfressats de glòria

m’assetgen al balcó.
.
Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bné  a través meu.

22 de novembre 2015

Matí de la mort, de Jordi Llavina


Matí de la mort, de Jordi Llavina
Editorial 3i4, 2015
La poesia de Jordi Llavina és sòlida, profunda, rica en paraules i emocions que cal assaborir sense pressa, llegir i rellegir. Llavina s'estima la forma i el contingut, hi juga, i es recrea en detalls quotidians i petits per a esdevenir universal.
La mort és present en aquest llibre, no se n'amaga, però això no ens hauria d'espantar, perquè el que hi predomina és la vida, propera i, en certa manera, invencible.

21 de novembre 2015

Oriol Pelacanyes, Fora de joc, d’Eva Santana

Baula Edicions, 2015
L’Oriol Pelacanyes és un noi d’11 anys amb idees esbojarrades que creu que li solucionaran la vida.
Històries plenes d’humor, emoció i amb un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable

La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda

Fa uns dies, m'emporto d'acompanyant a un viatge a Barcelona en autobús, La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda.
Quasi fa trenta anys que el vaig llegir per primera vegada, però aquets cop crec que m'ha semblat infinitament més deliciós, més tendres les sitacions que narra la nostra gran autora. He gaudit de cada frase, de cada història que ens explica, sovint, el protagonista en primera persona, per fer-nos còmplices, per a arribar-nos amb més eficàcia als sentiments.
No me'n puc estar de llegir-vos sencer un dels contes que, ara mateix, declaro com un dels meus preferits: Aquella paret, aqeulla mimosa.



20 de novembre 2015

Minientrevistes llibre de la Marató

Minientrevistes que ens van fer a alguns dels autors que participem al llibre de la Marató de TV3 d'enguany, dedicat a la diabestis l'obesitat.
Es van passar al telenotícies del 19 de novembre.

esperança

Arriba a un acord amb l'esperança; tots dos es pintaran de roig.

19 de novembre 2015

peixera


La vida és una peixera? Transparent, i juganera amb tota mena de colors.
.
Inspirat en un apunt ràpid de Cristina Curto

18 de novembre 2015

Fals proverbi iraní

"Que el vent sigui invisible no depén del vent". 
Fals proverbi iraní, segle III.

17 de novembre 2015

16 de novembre 2015

La pluja ha vessat milions de núvols abans

LXXVI
S’omple de bassals
el carrer de la memòria,

si plou massa.
.
Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bné  a través meu.
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.

La poesia residual

Conferència La poesia residual de Laura Borràs, a la Universitat de Girona

15 de novembre 2015

Ruta Felip Pedrell

Aquest matí, en motiu del Festival de Música Felip Pedrell a Tortosa, s'ha dut a terme una Ruta Felip Pedrell per diversos indrets de Tortosa, conduïda per Toni Gallardo.
Ha estat molt interessant conèixer una mica la personalitat d'aquest músic tortosí, reconegut musicòleg, però que potser no va tenir l'èxit que hauria desitjat com a compositor. Gran wagnerià, hagué de "patir" ser contemporani de grans monstres de la música, davant dels quals era difícil sobresortir.
Fou un gran músic, però no un músic genial. Toni Gallardo ho explica molt gràficament: Pedrell era capaç de pujar-nos dalt d'una muntanya amb la seva música, però un cop dalt, tornava a baixar pel mateix lloc: només els genis són capaços de saltar al precipici.
Aquest és una reflexió que em vaig de vegades com a escriptor: sóc o no sóc capaç de saltar?

Viladelsac, de Damià Bardera Poch


Viladelsac, de Damià Bardera Poch
El cep i la nansa, 2015
Sinopsi
És Viladelsac una novel·la? O és potser un conte de fades a l’empordanesa?
En aquesta obra lluminosa, sintètica i vital, l’autor fa un nou pas endavant en la seva singular trajectòria literària i narra el viatge iniciàtic d’un nen que abandona la gran ciutat per viure en un poble ––Viladelsac–– que li canviarà la vida.
El lector habitual de les obres de Bardera tindrà l’oportunitat de retrobar-se amb vells (i bons) coneguts. I el lector que encara no el conegui trobarà, en Viladelsac, una porta d’entrada al món barderià.

La novel·la Viladelsac és la quinta essenciació del món barderià, i alhora, un nou pas endavant en la consolidació de l’obra d’un dels escriptors més singulars de la literatura catalana contemporània.
Comentari
Rebo la notícia d'un nou llibre de Damià Bardera com un regal. El vaig descobrir fa quasi tres anys i des de llavors es convertí en un dels meus autors de referència, un dels que llegeixo amb més plaer. He parlat sovint d'ell i dels seus reculls de contes en aquest blog. He dit un regal, abans? Potser millor una dosi, perque ja en sóc addicte. 
Aquest nou llibre és una volta de corda més per conèixer al seu univers personalíssim, directe, contundent, senzill en aparença, profund. De nou ens ambienta en el seu paisatge infantil i rural per a obrir-nos la carn amb les mans i penetrar al més endins possible de les nostres emocions primàries.
De tant en tant, després d'un dels seus capítols brevíssims i intensíssims, he d'abaixar els braços, aixecar el cap i respirar.
Us deixo amb un fragment:

14 de novembre 2015

Fragment d'El llibre de la Marató


La meva participació a El llibre de la Marató d'enguany, dedicat a la diabetis i l'obesitat,  consisteix en un relat fusió de dos gèneres: el dietarisme i el microconte.
Dietarisme perquè explico la meva estada a la sala d'espera de la consulta d'endocrinologia de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa, observant els pacients, respirant l'ambient, prenen discretes notes. I microconte, perquè inserto en el relat diversos microcontes que m'inspira alguna de les persones.
Us llegeixo un d'aquests microcontes, precisament avui, que és el dia mundial de la diabetis.


Recital de poemes de Francesc Vicent Garcia

El passat 7 de novembre vaig tindre el goig de participar al recital de poemes de Francesc Vivent Garcia, conegut com a recotr de Vallfogona, que va tenir lloc al Taller Cinta Dalmau de Tortosa, en el qual hem intervingut Enric Querol, Emigdi Subirats, Jesús M. Tibau, Lluís Martín Santos, Xavier Aragó, Rafael Haro i Sílvia Panisello.
L'acte serveix per a escalfar motors de cara a la Nit de Santa Llúcia, que se celebrarà l'11 de desembre a Tortosa, i ha sigut organitzada per Òmnium Cultural, la Regidoria de Cultura i Patrimoni de Campredó i per la Comissió Any Pérez Bonfill.
.
Foto: Sara Borja.
Us deixo amb la lectura que vaig escollir: el poema Engrandint un gran amor.




13 de novembre 2015

La presentació del llibre de la Marató





Com he explicat, enguany participo al llibre de la Marató de TV3, que es va presentar el dijous al plató número 1 de TV3 (al que roden Oh Happy day, perquè ens entenguem).
No visito gaire sovint els estudis de TV3 (de fet, mai m'hi havien convidat encara com a escriptor), i, atesa la distància des de Tortosa, m'agafo un dia de festa; m'acompanya al bus Salvador Espriu, mentre miro de reüll al mòbil les notícies que la gent penja del debat de no investidura.
Ja a Barcelona, al tramvia, coincideixo amb un dels il·lustradors del llibre, Ferran Martí, i amb el narrador de l'audiollibre (novetat d'enguany) David Espuny. Ja havíem coincidit al dinar de col·laboradors d'una setmana enrere, i ja ens uneixen les complicitats.
Un cop arribat a TV3 em deixo portar per la il·lusió,perquè l'últim que hem de deixar de ser és xiquets que baden i juguen. Trobo més coneguts, la Mercè Foradada, Lluís Recasens (conegut per L'Avi, que ja fa uns anys va col·laborar amb els jocs literaris del meu blog oferint un dels seus dibuixos de regal), Jordi Cervera, Martí Gironell... i molts altres. I també la Pati Pla del Club suúper 3 (penso que quina llàstima que no estigui mon fill).
Després de la roda de premsa, fotos de grup amb els participants del disc i el llibre, i una gravació de 15 segons explicant el meu relat amb la Mònica Huguet.
En resum, bon rotllo, rialles i satisfacció. I de tant en tant, algú deixa caure la necessitat que TV3 li dediqui més temps, i de més qualitat, a la literatura.
També en parlen a:
Perdidos en la tele
barnafotopress
El blog de la Marató
Telenotícies


El llibre de la Marató - Diabetis i obesitat


Ja està a les llibreries un nou llibre col·lectiu on col·laboro. Tots els llibres són especials, però aquest té un plus que el fa gairebé únic, ja que es tracta de El llibre de la Marató - Diabetis  i obesitat, que enguany publica el col·lectiu d'editorials Llegir en català.
El meu relat, que es titula Persones i personatges, és una barreja de dietarisme i microcontes. Per a escriure'l vaig passar unes hores a la sala d'espera d'endocrinologia de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, prenent nota de tot el que veia, escoltava i sentia. Enmig d'aquestes notes, s'intercalen uns quants microcontes que m'inspiren.
Els autors escriptors i il·lustradors que col·laborem al llibre som: Margarida Aritzeta, l’avi (Lluís Recasens), Joan Benesiu, Sebastià Bennasar, Esperança Camps, Roser Capdevila, Antònia Carré-Pons, Jordi Cervera, Cristina Curto, Anna Fando, Mercè Foradada, Martí Gironell, Teresa Juvé, Lyona (Marta Puig), Ferran Martín, Jordi Nopca, Bel Olid, Jesús M. Tibau, Joan Todó, Rafael Vallbona, Glòria Vives.

Minúscula pell


Minúscula pell banyada pels astres. Solitud de qui mira.
.
Inspirat en una imatge de Greg Rakozy.

12 de novembre 2015

Un estiu al Priorat

Aquesta setmana, també, un nou article a Priorat Diari, titulat Un estiu al Priorat, on faig alguna reflexió amb l'excusa del llibre del mateix nom de Pilar Garriga.

Manuel Pérez Bonfill


Ja podeu llegir a La Marfanta l'article que he escrit sobre Manuel Pérez Bonfill, mestre i escriptor, amb admiració, entre altres coses, per la seva actitud vital.
M'afegeixo així a l'Any Manuel Pérez Bonfill amb què se l'homenatja, merescudament.

11 de novembre 2015

A Rodamots


Avui torna a aparèixer una cita meva a la web de Rodamots, que cada dia ens proposen una paraula o frase feta acompanyada d'un text on apareix (us recomano la subscripció).
Aquest cop es tracta de l'espressió "estiuet de Sant Martí", qua pareix en un dels contes del meu recull El vertigen del trapezista.
.
    Després de quatre o cinc dies de cel núvol, d’aigua de pluja enduta pel vent i de començar a patir les urpes del fred, s’agraeix un matí així, tot ple de sol. L’estiuet de Sant Martí no falla mai; o sí que falla, i no ens en recordem, d’anys passats, quan el pronòstic de la dita no s’ha complert. Deu ser que som més benèvols amb els sants que amb l’home (o amb la dona) del temps, a qui no n’hi perdonem ni una i, fins i tot, ens delectem amb els seus desencerts.”
    Jesús M. TibauEl vertigen del trapezista (Valls: Cossetània, 2008), pàg. 67

fent saltets

Espero, llegint, al passadís de l'Escola de Música. Falta un quart. S'obre la porta. És món fill que surt corrents. "Vaig al lavabo!" crida. Quan torna, corrents com sempre, ve cap a mi, m'abraça i em fa un petó. Torna cap a dins fent saltets. Ho sé, faig cara de babau feliç, segur.

10 de novembre 2015

tertúlia de regal

Com cada nit, després de sopar surto a caminar una mica. Però la vida, sovint, et canvia els plans i t'ofereix petits regals que val la pena gaudir. A pocs metres, tot i la nit, veig vindre dos siluetes conegudes: Xavier Aragó i Lluís Martín Santos. Improvisem una deliciosa tertúlia, compartim senzilles i emotives experiències vitals, inquietuds socials, el goig per la poesia que cal reivindicar de Zoraida Burgos, o l'admiració per la trajectòria d'un mestre.

Emili Gil a Tens un racó dalt del món


Emili Gil és el convidat a Tens un racó dalt del món aquesta setmana. Un tel de misteri embolicarà per tant el programa, quan parlem dels seus llibres, la novel·la Tenebra, ambientada en gran part en un doble món a París, la ciutat de la llunm i també la seva ciutat del subsòl;  i el recull de relats La Sènia Extraordinària, unes històries ambientades al seu poble natal, que ha anat escrit des de fa dècades.
Recomanarem també els llibres L'Ebre, un riu que fa pujada, d'Arturo Gaya; L'ombra del mal, de Lluís Miret; i Paràsits mentals, de Sergi G. Oset.
A la secció Microliteratura i art, un dibuix de Pedro Alférez.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 11 i 18 de novembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

09 de novembre 2015

rivalitat

Corren a frec un de l'altre, acceleren, s'intenten avançar mútuament, s'endevina una gran rivalitat, fruit segurament, del pique que arrosseguen tot l'any. Un cop de colze, quasi cauen tots dos!

MotoGP? No. Dos xiquets rere una pilota al parc de Tortosa.

08 de novembre 2015

I Jornades de patrimoni literari ebrenc

Entre el 9 i el 13 de novembre tindran lloc les I Jornades de patrimoni literari ebrenc a Tortosa, amb les que es volen donar a conèixer els nostres autors, per reivindicar-los i entendre'ls com una eina de cohesió territorial. Jesús Moncada, Cristòfol Despuig, Gerard Vergés, Artur Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó...
Una activitat prèvia la 65a Nit de Santa Llúcia, que se celebrarà a Tortosa l'11 de desembre.
Més informació  en aquest enllaç.

Boig per tu, de Jordi Folck

Boig per tu, de Jordi Folck
Rosa Maria Vidal va ser el gran i darrer amor del cantant de Sau Carles Sabater mort, de manera prematura als 36 anys. A través de la lectura dels seus diaris i del seu testimoni assistim als darrers dies del cantant, a les seves complexes relacions amb Sau i a una difícil vida amorosa. Però la Rosa Maria porta reclosa 15 anys en centres psiquiàtrics. Què hi ha de veritat i què de ficció en la ment extraviada d’una malalta?
Amb més d’una trentena d’ entrevistes a familia, amics i seguidors, i després de tres anys d’investigació i d’escriptura Jordi Folck enfila una trama de suspens psicològic, un mirall trencat del darrer any de vida del cantant i actor perquè el lector en recomposi els bocins: el preu de la fama, la construcció dels mites, el fenomen fan i les bogeries mentals que assolen una societat en crisi, caigudes totes les màscares.
Novel·la romàntica, drama social, diari d’intimitats, biografia, teatre dins del teatre amb un final de gran guinyol, “Boig per tu” recupera la figura del mític cantant des d’una vessant esfereïdorament humana en una conversa, en definitiva, de “tu a tu” amb un lector qui sap si, en acabar la lectura, servil i acabat, “boig per tu”.

Amb aquest llibre donem la benvinguda a una nova editorial, Veus Públiques, amb seu a Reus, i li desitgem sort.

07 de novembre 2015

Dimonis de la riera encesa, Enric Anyó

Onada Edicions, 2014
L’acció de Dimonis de la riera encesa, situada al Maestrat valencià dels segles xvi i xvii, ens dibuixa una època apassionant, encara farcida de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, alimentant creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen gairebé de forma física, hom diria, com a espectres o dimonis.
Llorenç, el fill menut de la poderosa família canetana dels Monserrat, torna a casa després de lluitar durant quatre anys amb els terços reials. El seu retorn trastoca el destí de Lluïsa, la seua antiga promesa, així com els plans de don Tomàs, el seu pare, noble i prohom de l’orde de Montesa. Amb tot i això, l’alegria familiar de tenir de nou el fill a casa sa i estalvi aviat quedarà estroncada per l’esquerpa i obsessiva actitud del noi, pertorbat per la seua traumàtica experiència en la batalla.

Acompanyant el progressiu empitjorament de Llorenç, unes morts misterioses posaran en perill l’hegemonia social i el bon nom dels Monserrat, destorbant la calma de tot el poble. Les respostes, en forma d’espectres obscurs de bandolers ajusticiats a la forca, semblen amagar-se a l’interior d’una estranya caixa de plata que Llorenç ha portat dels seus viatges.

06 de novembre 2015

05 de novembre 2015

El gato Ruperto adora la Luna

El gato Ruperto adora la Luna. Cada noche le ronronea canciones de amor, le dedica miradas repletas de luz que, hasta en la noches más oscuras, llenan sus ojos de ternura.
.
Inspirat en una pintura que Isabel Hernández Tibau dedica al meu fill.
He parlat diverses vegades de la Isabel al meu blog amb qui mantinc, malgrat la distància, una gran relació d'afecte que ha heretat mon fill que, d'aquesta manera, a més de tenir una iaia a Tortosa, i una padrina a Cornudella, tanmbé té una "abuelita" adoptiva a l'Uruguay.

04 de novembre 2015

Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana

Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana

Bromera Edicions, 2015
Sinopsi

Vuit persones en una situació vital desespe­rada es troben en una casa. Tots han acceptat un tracte amb un misteriós personatge quan les circumstàncies han estat tan extremes que no han trobat cap altra eixida. Enmig d’un ambient claustrofòbic i inquietant, totalment incomunicats de la resta del món, aniran revelant les circumstàncies que els han dut a aquesta casa i els termes d’un pacte en què la mort és l’objectiu final. Tots han assumit les normes. Però... i si de sobte les regles del joc canviaren? 

03 de novembre 2015

Obra poètica completa de Gerard Vergés

Demà 4 de novembre està previst que arribi al carrer l'edició de l'Obra poètica completa de Gerard Vergés, editat per Proa, a cura de Sam Abrams . La breu i celebrada obra de Gerard Vergés no es pot trobar fàcilment a les llibreries, i menys de manera completa, en una edició fiable com aquesta, que incorporarà els últims canvis i poemes de l'autor.
Per a celebrar-ho, us convido a escoltar les meves vídeo lectures del gran autor tortosí.

01 de novembre 2015

Dos actes, dos lectures a Tortosa, any Manuel Pérez Bonfill

Des de la Comissió Any Manuel Pérez Bonfill, Òmnium Cultural Terres de l'Ebre em conviden a participar llegint textos a dos actes literaris que tindran lloc la propera setmana en homenatge al gran professor, emblema del nostre poble. Consistiran en recitacions poètiques i de textos del literat tortosí, el dia 5 de novembre a les 19.15, al Forn de la Canonja de Tortosa, i de Francesc Vicent Garcia, "Rector de Vallfogona" el dia 7 de novembre, a les 19 hores, al taller Cinta Dalmau. Estaré encantat que assistiu.

L’expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner


L’expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner
Versió de Jordi Llavina

Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada a l'Orient. En aquest apassionant episodi de la seva Crònica, el cavaller Ramon Muntaner relata l’anada de l’exèrcit almogàver a l’Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303 per defensar l’Imperi de l’amenaça turca. Amb un estil viu i directe, sap fer-nos sentir propera una de les grans epopeies militars catalanes, les seves intrigues i els seus clarobscurs. Ramon Muntaner, va néixer a Perelada el 1265. Amb diversos càrrec a la cort, va viatjar per tota la Mediterrània al servei de la monarquia catalana. La seva Crònica és un dels monuments literaris alhora que un document històric imprescindible. L’adaptador al català actual, Jordi Llavina (1968), és un destacat poeta, prosista i articulista, premiat en diverses ocasions i amb presència habitual als mitjans de comunicació.