31 de desembre 2015

resum de les activitats literàries 2015

Un resum de les activitats literàries d'aquest 2015, amn Jesús Fusté de fons, i la cançó Cada nit, del disc Vine amb mi.
Llibres on he col·laborat, presentacions, lectures a biblioteques, floristeries, bars, cellers, balcons o on calgui, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, el premi de Narrativa Ribera d'Ebre, visites a escoles, clubs de lectura, programes de televisió, tret de sortida de nous projectes, i molta, molta, il·lusió.
Gràcies a tothom per ser al costat i bon 2016 ple de emocions i literatura.



30 de desembre 2015

Nou llibre

Onada Edicions ja ha anunciat que entre els propers projectes es troba la publicació del meu proper llibre a la col·lecció Maremagnum, juntament amb un bon amic i company, Joan Pinyol.
Nou any, nous projectes

Hormonautas, de Paz Monserrat



La professora de biologia i escriptora Paz Monserrat relata en el seu nou llibre 'Hormonautas ' ( Editorial Nazarí ) 20 històries de ficció amb les hormones com a origen del conflicte literari. Entre els temes que narra l'obra, figuren la infantesa, el creixement o la maternitat , barrejant tocs d'humor amb èpoques del passat i personatges tan dispars com òrfenes irlandeses, una atleta de l'Alemanya oriental o una psicòloga atabalada . Segons explica Monserrat, " la idea del llibre és fer ficció partint de relatar històries ( realistes , fantàstiques , històriques ... ) que cadascuna tingui a veure d'alguna manera amb la funció que fa al nostre cos cadascuna de les vint hormones triades ". " Partint de la base que les hormones s'encarreguen de mantenir l'equilibri del medi intern, qualsevol desajust en la concentració d'una hormona té una mica de conflicte , de desequilibri que pot afectar el comportament, i això dóna molt de joc literari " , afegeix la autora.

27 de desembre 2015

A la llar de mi, de Cinta Mulet


A la llar de mi, de Cinta Mulet

En els versos que conformen aquest recull, hi trobareu sobretot dues coses: paraula viva i una dona poeta. Cinta Mulet ha sabut bastir un mur de mots amb maons de vida i amb una veu pròpia com un doll que sobreïx a raig per damunt de la raó i s’expressa amb llibertat.
(del pròleg de Núria Grau)

26 de desembre 2015

Les veus i la boira, de Vicent Usó


Les veus i la boira, de Vicent Usó
Bromera Edicions, 2015
Premi Alfons el Magnànim de Narrativa
El periodista Bernat Sequeral no imaginava que trobaria la mort per indagar per què el taüt de la mare era buit. Per això, vint anys després, la vídua s’oposa rotundament a la idea que el seu fill Mateu reprenga aquella investigació fatídica.
Però Mateu Sequeral ja ha pres la decisió. Per a desxifrar l’enigma que el pare va deixar pendent, el jove s’endinsa en un perillós entramat d’històries d’amor, assassinats, secrets familiars, contrabandistes, estraperlistes i especuladors urbanístics. La Mallorca del boom turístic, els Pirineus francesos, la Peníscola dels anys 40-50... són alguns dels escenaris de la recerca. Però el veritable cor de la narració són les illes Columbretes. Cau de pirates, llar de faroners i pàtria de contrabandistes, aquest paratge natural únic contagia el seu encís a la novel·la.  

A través de Les veus i la boira, Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa, Vicent Usó recorre els darrers setanta anys del segle xx a partir d’algunes veus –més o menys sinceres– que en van ser protagonistes.  

La Plis Plas i la gelosia de la cosina, de Pep Molist,


La Plis Plas i la gelosia de la cosina, de Pep Molist, il·lustrat per Cristina Sardà
La Plis Plau veu com tothom fa molt de cas a la cosina que els ha vingut a visitar, i això la desconcerta.

Una nova aventura de la vaca Plis Plau, sobre la gelosia. Els primers lectors s’ho passaran d’allò més bé amb les històries de la petita vaca Plis Plau, que celebra, al costat del seu grup de vaques, l’inici de cada estació amb una festa molt semblant a les que celebra l’infant a l’escola o amb la família.

23 de desembre 2015

Sempre Bladé


Avui fa 20 anys de la mort d'Artur Bladé i Desumvila, però sempre Bladé.
Un recull de les meves lectures per a tenir-lo present aquest dia, com a millor homenatge

22 de desembre 2015

Remei a la solitud

Troben la píndola que acaba amb la solitud: una altra píndola.
.
En un dels seus blogs, Francesc Puigcarbó fa una reflexió al voltant d'aquesta reflexió.

Toni Arencón a Tens un racó dalt del món




Toni Arencón és el convidat a Tens un racó dalt del món aquesta setmana. Autor de diversos recull de contes, i membre de l'Associació de Relataires en Català, i de la revista Lo Cantich, ens parlarà de la seva primera novel·la, L'ànima de l'assassí, amb què guanya el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2014.
El llibre, sobretot, gira al voltant de la ciència de la Frenologia i del seu abanderat al nostre país, Mariano Cubí.
A més, Toni Arencón ens farà uan demostració aplicada i lúdica d'aquesta ciència que va revolucionar el segle XIX, amb una sorpresa final.
Durant el programa recomanarem especialment llibres infantils:  Stínia, la nena de gel, de Lani Yamamoto; Poden passar tantes coses...!, de Jacobo Fernández Serrano; El pessebre, Roger Roig i Hugo Prades; El pirata que no sabia dir la “r”, de Núria Picornell; Duna, de Muriel Villanueva; i El nen de xocolata, de Gemma Lienas
A la secció Microliteratura i art, una il·lustració de Mireia Canício
El programa es podrà veure en directe els dimecres 23 i 30 de desembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

21 de desembre 2015

Desdefinicions

folicitat. Alegria d’un escriptor quan aconsegueix omplir un foli del que se sent orgullós.

20 de desembre 2015

Lleó contra conill, Text i Il·lustracions: Alex Latimer


Lleó contra conill, Text i Il·lustracions: Alex Latimer
A l’Àfrica hi ha un lleó dolent. Dolentíssim! Tracta malament tots els animals… Fins que un dia se’n cansen i publiquen un anunci per demanar ajuda. Un dels que respon és un conill i, encara que ningú no creu que pugui fer res per aturar el lleó, els demostrarà que més val traça que força.

Relats en lletra lligada, pensats per a alumnes de Cicle Inicial d’Educació Primària.

Els pingïns no duen barret, Text i Il·lustracions: Marta Costa


Els pingïns no duenbarret, Text i Il·lustracions: Marta Costa
A la Betty li agrada sortir a passejar. Un dia troba un objecte que no coneix. S’hi acosta, l’observa amb atenció i pensa: «Què deu ser?»

Amb la Betty, els lectors descobrirarn la força de la imaginació.
Relats en lletra lligada, pensats per a alumnes de Cicle Inicial d’Educació Primària.

19 de desembre 2015

Capsa de contes


La col·lecció Capsa de contes presenta històries plenes de lirisme, sentiments i imaginació, en les quals la il·lustració hi juga un paper molt important.
 .
Si tu fossis…, de Glòria Falcón
Si fossis la lluna…, què faries durant el dia? I si fossis un ocell… on aniries? Has imaginat tot allò que pots arribar a ser?
 .
Ha passat el circ, de Joaquim Carbó, il·lustrat per Júlia Sardà

Els altaveus de la caravana del circ sonen amb força per anunciar-ne l’arribada. Però, fora d’algun vellet, ningú no surt a rebre’l. De nit, quan comença la funció, gairebé no hi ha públic. Si la cosa segueix així, el director pensa que hauran de tancar la barraca. La gana que passaran! Els micos, que la saben molt llarga, ho han sentit tot i volen posar-hi remei.

Un pastisser amb la mosca al nas, d’Elisa Ramon


Un pastisser amb lamosca al nas, d’Elisa Ramon, amb il·lustracions de Teresa Martí
Baula Edicions, 2015

Una mosca petita com una llavor de raïm va arribar a l’obrador d’un pastisser. Quan la va voler caçar… els dolços i les coques se li van cremar i els pastissos se li van socarrimar. Un autèntic desastre. I de la mosca, ni rastre!

18 de desembre 2015

Lectura conte de Nadal


Dos anys seguits ja és tradició? L'any passat, la Sílvia Tejedor em van convidar a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre. Vaig llegir un conte de Gianni Rodari, La guerra de les campanes, i enguany, un altre: Un diumenge al matí.

Boira


Rames nues dins la boira. Hores del camí. Vives.

17 de desembre 2015

A Comarques Nord


Al diari Comarques Nord es fan ressò de la meva visita a la llibreria Serret de Vall-de-roures, per signar, entre altres, el llibre de la Marató on he participat enguany.

16 de desembre 2015

14 lectures


A la web cultura CATORZE em demanen els 14 llibres que més m'han marcat, i avui surten publicats.
La tria és molt difícil, i segur que un altre dia la llista seria una altra, tot i que alguns crec que ja són fixos per a sempre, sobretot els que em varen marcar en aquella edat en què som més susceptibles de ser marcats, en què som més receptius.
A més de la llista, en faré una breu explicació:
.
Ja de petit em va impressionar el personatge, i en vaig llegir una primera versió en un llibre d'editorial Bruguera, que era mig còmic i mig text. Però es veu que no en vaig tindre prou. Quan tenia entre 10 i 12 anys, no ho recordo segur, quan visitava una fira a Reus amb mons pares, em van dir que demanés alguna cosa, i jo vaig assenyalar una edició en dos volums del Quixot. La vaig llegir sencera, i no sé si vaig captar la magnitud de l'obra, però fou un amor per sempre al qual acudeixo periòdicament.

.
El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

Sé que no sóc original amb aquesta tria, perquè som molts els marcats per la primera lectura d'aquest llibre, en una edat tendra, i enamorats pel personatge intentem descobrir els tresors invisibles de la vida, i riure sempre com un nen.

.
Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

Aquest no és el millor llibre de Pedrolo, ni el que m'agrada més, però l'he inclòs perquè fou el primer llibre que me'n vaig llegir (cos vosaltres, veritat?). La seva lectura em va marcar absolutament aquell 1r de BUP. I després en seguiren molts, i en pocs anys vaig devorar Pedrolo obsessivament, un després de l'altre, reservant els pocs diners de què disposava un jove adolescent per comprar la seves novel·les socials. Qui sap, potser em va marcar més com a persona que com a lector.

.
Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca.

La lectura d'aquest poemari em va trasbalsar, no sabia que una escriptura així fos possible. Reconec que al principi no entenia tot el que el poeta expressava, però em rascava per dins, notava com el dolor i l'angoixa m'arribaven nítids i per sempre.

.
Cien años de soledad, Gabriel García Márquez.

Recordo el moment; un company d'habitació a la residència Sant Jordi de Tarragona on estudiava me'l va deixar. Són moments transcendentals, lluminosos. Després me l'he rellegit sovint, i tota l'obra de Gabo, a la qual torno per a beure de la seva màgia, per a alimentar-me.

.
Incerta glòria, de Joan Sales.

El vaig llegir abans dels vint anys, i és sense dubte el llibre que més he subratllat. Aquell noi que era jo reflexionava sobre la nostra existència, sobre l'obscè i el macabre, entre aquelles pàgines que tinc tan gastades. I això fou abans de saber que Sales estava enterrat a Siurana!

.

L ainfluència de Calders és un clàssic de tots els contistes catalans, que mai li podrem pagar el nostre deute, llevat continuar escrivint conte rere conte. Realisme màgic a la catalana, humor amb ironia.

.
La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda.

La gran dama de la literatura catalana no podia faltar en aquesta llista. També podria haver inclòs algun recull dels seus contes, però La plaça del diamant fou el primer que em vaig llegir, i la seva forma d'escriure és una lliçó constant que gaudeixo cada cop més, fascniat pels petits detalls, per la manera com la Colometa frega amb la mà unes balances gravades a l'escala.

.
Camí de sirga, de Jesús Moncada.

Llegir Camí de sirga i sentir-te un escriptor petit, un etern alumne ple d'impotència. Un dels grans llibres de la literatura catalana de tots els temps, que em costà al principi, i vaig haver de tornar-lo a començar un parell de cops, fins que vaig entendre que m'havia deixar portar pel seu guiatge, com si fluís riu avall.

.
Quaderns deltaics, de Josep Igual.

I arriba el moment en què alguns escriptors són també amics. L'estil d'Igual és una llaminadura per a la intel·ligència, la seva cirurgia precisa amb les paraules és tota una lliçó per a mi. Descobrir aquest dietari, a més, m'obrí un nou ventall de possibilitats, i fou com un mirall que em va fer adonar de què vull ser quan sigui gran.

.
Benissanet, d’Artur Bladé i Desumvila.

L'any 2007 fou el centenari del seu naixement. Es començà a reeditar la seva obra. Jo el desconeixia totalment fins llavors, però l'amic Emigdi em va recomanar que llegís Benisssanet. I des de llavors són un bladerià empedernit. Passejo de la seva mà amb una facilitat increïble, m'ensenya el seu poble, la gent, la vida. Bladé em confirma la meva passió pels dietaris.

.
L’ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés.

Descobreixo Vergés ja de gran, conec l'home, l'humanista, l'extraordinari i singular poeta, senzill i humil que, de vegades, fins i tot em trucava. I em proposo ajudar en tot el que sigui possible a difondre la seva obra. La relectura dels seus poemes me'l fa admirar cada cop més.

.
Els homes del sac, de Damià Bardera.

Aquest és el primer llibre de Damià Bardera, però hauria de posar a la lista la seva obra completa. Des del primer conte em va trasbalsar, potser com no ho havia fet des de feia dècades. Els seus contes són contundents, m'esgarrapen per dintre, em provoquen emocions, m'acceleren de 0 a 100 en mitja frase. El recomano sovint, explico algun dels seus contes que em sé de memòria. Comprovo que potser no és comercial, però jo en sóc addicte.

.
Contes per telèfon, de Gianni Rodari.

Quan fa uns anys preparava un taller de narrativa, em parlen del llibre Gramàtica de la fantasia. El fullejo, però quan aprenc el seu funcionament és amb aquest llibre que trobo en una llibreria de segona mà, crec que a tres euros. Ja feia un temps que em rondava escriure contes infantils, però no es fins a llegir aquest llibre que ho decideixo definitivament. Li he llegit diverses vegades a mon fill, l'he comentat al club de lectura per a adults. Tots els móns són posibles.
.
I aquesta llista de 14, que és totalment insuficient, podria haver inclòs molts altres llibres i autors, com Monzó i Sergi Pàmies, com Delibes o Arbó, com el Herman Hesse de la meva adolescència, com Mortadelo y Filemón, com els viatges a peu d'Espinàs, com Philip Roth o Verne... i tots els que vindran.

La pluja ha vessat milions de núvols abans

LXXIV
Enderroco envans sobrers
a la casa on vull viure;

faig dissabte.
.
Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

15 de desembre 2015

diLLUMS d'arts al Forn, segona trobada


Ahir va tenir lloc la segona trobada dels diLLUMS d’arts al Forn. Pere González, artista digital com ell es defineix, ens va mostrar la seva obra tridimensionals; Zoraida deTorres Burgos ens va deixar tastar la seva tasca de traductora i d’il·lustradora; Assumpta Arasa ens va fer jugar amb els segells que ella dissenya, un dedicat al Forn, que va estampar a la traducció d’Emigdi Subirats, del poemari Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés, que va regalar l’AMPA de l’Institu J.Bau; i vam veure l’exposició d’Agustí Forner, i moltes coses més, tot amb bona companyia, copes, tapes per a picar i bona tertúlia. Crec que amb els mesos anirem agafant ritme i cada cop seran més sucoses. Convido tothom a vindre, a participar, a ensenyar la seva obra, a crear, a compartir, a projectar, a xalar una estona i conèixer gent. La propera trobada serà l’11 de gener.
Més informació a la pàgina del facebook

Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell


Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell
Bromera Edicions, 2015
Sinopsi
Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. «Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit al segle xviii parlava de mi». I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se’n sentia, com a nen solitari que s’espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no l’estimaven.

Amb la Seu d’Urgell del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la infantesa per crear un relat farcit d’emocions i ironia que es llegeix amb un somriure als llavis. El retrat del món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta es fa a través de la mirada càndida d’un nen, però també del sedàs de la distància i, sobretot, de la literatura. I és que, partint de la memòria, Les fantasies del nàufrag és el text d’un gran narrador, que no és una altra cosa que un bon contador de mentides.

14 de desembre 2015

Jesús Fusté: A lletra viva, a Reus


Em plau passar-vos informació d'aquest concert!!!
.
"A lletra viva" és un espectacle literari-musical, on els texts literaris declamats i els poemes musicats s'intercalen al llarg d'un concert on les veus d'una part dels nostres escriptors més propers i estimats (Xavier Amorós, Gerard Vergés, Jesús Moncada, Jesús M. Tibau, ...) ens ofereixen fragments dels seus escrits.

De la mà de Toni Just (guitarra), Rut Enguita (rapsoda) i Jesús Fusté (veu).

Si us animeu aquest proper Divendres 18 de desembre a les 21h farem un CONCERT al BRAVIUM TEATRE de Reus.

Us hi esperem a tots!

La pluja ha vessat milions de núvols abans


VIII
-Vols?
-Volem?
I volàrem.
.
Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

13 de desembre 2015

diLLUMS d'arts al Forn

Demà és un altre diLLUMS d'arts al Forn. En trobarem per segona vegada, a les
20.30 al Forn de la Canonja de Tortosa per compartir les nostres inquietuds, idees, projectes... culturals, etc.amb ànim de col·laborar i crèixer mútuament.

La invitació és extensiva a qui cregueu convenient, creadors i usuaris d'art de tots els gèneres, estils i edats.

I si porteu una mostra de la vostra creació, perfecte, ja sigui plàstica, musical, literària...

Els diLLUMS tot és improvisat, fins i tot el que ens oferiran al Forn de la Canonja. Sorprenem i deixem-nos sorprendre.

I el més important, trobem-nos, i xalem.

Més informació a la pàgina de facebook.



El último vuelo del Microraptor, de Sergi G. Oset


Qui em segueix de forma habitual sap que una de les meves passions literàries (o vicis) són els nanocontes. En penjo sovint a internet, i he aconseguit encaixar-ne alguns al final dels últims recull de relats que he publicat. Però una de les meves il·lusions és arribar a publicar-ne un recull sencer. I vet aquí que el Sergi G. Oset ha estat més ràpid, audaç i incisiu que jo.
Ja havia publicat reculls de microcontes, però amb El último vuelo del Microraptor ha assolit l'essència, i ens regala quas dos-cents nanocontes amb tot un catàleg d'humor (sovint negre), ironia, mala llet, crítica social, fantasia, terror... moltes vegades amb referències a Lovecraft, Poe, Borges, Monterroso, Tim Barton... i un llarg etcétera.
Un regal que cal prendre en petites dosis, una joguina literària i intel·lectural per tenir sempre a mà.
Us en transcric alguns:
.
REALISMO MÁGICO
El día que vio como sus zapatos se zampaban al gato, comprendió que nun jamás se dejaría pisar por ningún otro hombre.
.
REPROCHES AFILADOS
"Ya no me haces caso", gimoteaba. "Pasas de mí", me echaba en cara. Pues durante su última hora de vida, tuvo toda mi atención para él solito. La mía y la de nuestros cuchillos de cocina.
.
EL MONSTRUO (LA NOVELA INACABADA)
Tenía que destruirla. Se convirtió en una monstruosidad de incontables tentáculos, un sinsentido. ¡Creció más allá de las noventa páginas! Tuve que confinarla en el fondo oscuro del último cajón del escritorio. Condenada al olvido. Mi losa, mi hijo fariseo, mi error más vergonzante.

12 de desembre 2015

M'agradaria ser...


M'agradaria ser... és un col·lecció que mostra diferents oficis i professions, perquè els infants juguin amb la imaginació sobre feines que els agradaria fer de grans.

Músic? I per què no?

La dona que menjava mitjons, de Pep Molist


La dona que menjavamitjons, de Pep Molist, amb il·lustracions de Jorge del Corral
Baula Edicions, 2015

«Un dia, la meva filla em va regalar un títol: La dona que menjava mitjons, amb el compromís que jo n’elaborés el contingut. Així va néixer en Quicu Tristu, els mitjos desapareguts, la por i les ganes de saber la història d’una dona que feia trenta anys que no sortia de casa.»

11 de desembre 2015

Tradició i/o modernitat


Un nou article publicat a molt adient per a aquestes dates: Tradició i/o modernitat, que es publica alhora a Priorat Diari i a La Marfanta.
Al final, no em puc resistir de fer-li una guerxada a mon fill.
Podeu dir la vostra, si voleu.

L’ànima de l’assassí, de Toni Arencón


L’ànima de l’assassí, de Toni Arencón
XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Sinopsi
Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjan segle XIX, L’ànima de l’assassí teixeix una trama entre la resolució d’un crim esdevingut en el si d’una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el científic Mariano Cubí i Soler mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”
Comentari
El llibre va molt més enllà d'una novel·la de gènere negre, com pot aparentar amb el títol. Jo diria que la trama es mou en tres vessants que s'entrelliguen: per una part, la principal, ens trobem amb la Frenologia i figura de Mariano Cubí, el gran protagonista del llibre; en una segona vessant, ens parla de la societat de meitat del segle XIX, aquell context de bullangues barcelonines, de burgesia, de carrers estrets, de ciències que lluitaven per treure el cap enmig d'un món encara dominat per l'església; i per últim, un crim que cal resoldre, que és la sal que amaneix la novel·la i que, com ha de ser, no es resoldrà fins el final.
Mentre llegim el llibre, estarem temptats moltes vegades de buscar noms a internet, de saber més coses d'aquesta ciència que ha estat oblidada però que l'autor ens presenta fascinant, i voldrem conèixer més coses de Mariano Cubí, segur, un personatge singular, orgullós, prepotent, intel·ligent, ambiciós, però que també fou valent quan va caldre defensar la seva ciència.
No heu pensat mai que la gent que s'assembla físicament, sobretot el rostre, tenen un caràcter similar? Jo sí, i el llibre em va pensar que potser no vaig desencaminat. O no.
El llibre ens pot fer reflexionar sobre altres coses, com ara la por que sempre s'ha tingut a les noves tecnologies, als canvis, al progrés; una por a la qual encara no som immunes.

10 de desembre 2015

La pluja ha vessat milions de núvols abans

.LXXXV
Contra la inèrcia dels anys,
faig petons
en defensa pròpia.
.
Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

Caço els meus propis fantasmes

Caço els meus propis fantasmes. 
Les armes?
Massa anys de víctima impotent.
.
Inspirat en una il·lustració d'Hernán en H.

09 de desembre 2015

#aquíhodeixo


Em faig ressò d'aquesta iniciativa i us animo a continuar-la. Portem la literatura al carrer, escampem el món de poesia.
Més informació en aquest enllaç.

Nou llibre a la recerca de títol

Properament s’editarà el meu nou llibre: un altre recull de contes (quina sorpresa!), però amb la novetat que està adreçat a lectors/es de 12-14 anys. El fil conductor és un mitjó que apareix a la vorera d’un carrer. Aquests dies em barallo entre diversos títols. A vosaltres, quin us agrada més?
.
A) Mentre hi ha vida         
B) I s’escola per la porta
C) La força imprescindible per a moure’s
D) Una qualitat gens tèxtil 
E) No és la derrota, sinó el vent 
.
En aquest enllaç, les respostes a facebook

Joan Callau a Tens un racó dalt del món



Joan Callau és el convidat a Tens un racó dalt del món aquesta setmana.
Sobretot parlarem del seu llibre L'avís de l'àngel, poemari guanyador del 29è premi Miquel Martí i Pol, un llibre on, entre altres coses, reflexiona sobre el pas del temps, i aquella lluita vital que mantenim per tal de destriar quines són les coses realment importants.
Amb aquesl poemari, l'autor trenca un silenci de 25 anys.
També comentarem la seva activitat cultural a l'Ametlla de Mar, a través Cala Cultura i els premis literaris de narrativa i poesia.
Altres llibres recomanats són Viladelsac, de Damià Bardera Poch, Els àngels de Sóar, de Jordi Pijoan, El vapor Anita, la història d´un mite, de Laura Tienda i Albert Curto, i el Llibre de la Marató de TV3.
A la secció Microliteratura i art, una fotografia de David Jiménez..
El programa es podrà veure en directe els dimecres 9 i 16 de desembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

08 de desembre 2015

La pluja ha vessat milions de núvols abans

XCV
Estripo la col·lecció d’esbossos;
compro colors a granel.

Pinto. Improviso. Visc.
.
Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bé  a través meu.

Va com va! De Joaquim Carbó


Va com va! De Joaquim Carbó
Edutorial Males herbes, 2015

El protagonista de "Va com va!" és un supervivent d’aquesta i de totes les crisis, un heroi corrent però carismàtic. Després que el facin fora de la feina posarà tot el seu talent al servei dels veïns del barri, protagonitzant les investigacions més absurdes i vivint situacions que el duran a reflexionar sobre la misèria humana i les desigualtats socials. Va com va! és una tragicomèdia indignada i a la vegada entranyable, amb un pols narratiu frenètic i la destresa per explicar històries d’un dels autors catalans més llegits dels últims cinquanta anys.

07 de desembre 2015

Sempre Bladé


Genís Sinca va dedicar la secció Honorables catalans d'ahir, del programa Via lliure de Rac1, a Artur Bladé i Desumvila.
Comparteixo amb Genís Sinca la passió bladeriana, i tinc el goig que hagués escollit algunes de les meves lectures de Bladé al programa d'ahir, del llibre Benissanet i de Francesc Pujols per ell mateix.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Sentir com Genís Sinca va conèixer la figuda de Bladé, i com li canvià la vida, és una de les millors maneres de promocionar la lectura, en general, i la lectura de Bladé, en concret.

Desdefinicions

Individolista. Que es queda la tristesa per a ell tot sol.

06 de desembre 2015

La migdiada d'Orió


La migdiada d'Orió és un programa de ràdio Tortosa conduït per Marina Pallàs i Toni Vañó, fet amb sensibilitat, delicadesa, i bon gust. Mescla música i literatura, i ara es podrà escoltar a tota Catalunya a través dels programes sindicats de la Xarxa. El país està d'enhorabona. Feina ben feta.
L'any passat vaig tenir el paler que li dediquessin un programa a Postres de músic.
Ara us convido a escoltar el programa dedicat a Gerard Vergés i Chopin.

Les veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo


Lesveus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo
Columna Edicions, 2015
Sinopsi
La novel·la entrellaça dues històries d’amor que passen en dos temps diferents. La primera l’any 1993 quan l’Eduard, un professor de cant que es veu obligat a deixar la seva carrera, descobreix l’Anna, una noia tartamuda que neteja al Liceu, però que té una veu increïble. L’Eduard sent que l’Anna li podria retornar l’emoció dels escenaris.
La segona història està relacionada amb uns quaderns que guarda la Irina, la mare de l’Eduard, on s’amaga un terrible secret de família relacionat amb el seu marit. En el món dels cafès i la Rambla del segle XIX coneixerem la lluita entre “liceistes” i “creuats”; aquesta rivalitat portarà el Ricard, un “liceista”, a enganyar la Teresa, que treballa a la sastreria del Gran Teatre. Aquest engany portarà greus conseqüències.

05 de desembre 2015

L’arbre de les lletres, de Ramon Besora


L’arbre de leslletres, de Ramon Besora, il·lustrat per Anna Clariana

Un llibre pensat per aprendre l’abecedari de manera lúdica i divertida, amb jocs i endevinalles per compartir amb els més petits.

Duna, de Muriel Villanueva i il·lustracions de Ferran Orta


Duna, de Muriel Villanueva i il·lustracions de Ferran Orta
Babulinka books, 2015
Un diari d’una nena de dotze anys, un procés de maduresa i aprenentatge.

Hola. Em dic Duna i aquest és el meu diari d’estiu. Estic amb les meves dues germanes a casa l’avi, un malcarat. La mare ens ha deixat tirades en aquest poble blanc i blau davant del mar i el mestre de l’escola m’ha posat com a deures que escrigui tot el que em passi abans d’entrar a l’institut. No ho negaré: semblava que seria l’estiu més avorrit de la meva vida. Ara, però, entre la colla baliga-balaga, els secrets de l’avi, i un noi súper interessant que he conegut al bosc, sembla que la cosa es va animant. Tot apunta que aquest serà un estiu especial, de descobertes, d’aquells que fan créixer.

04 de desembre 2015

El pirata Pol, de Rose Impey


El pirata Pol, de Rose Impey i il·lustracions de Nathan Reed

Nova Col·lecció de Baula Edicions, on el protagonista és El Pirata Pol, que  vol ser un pirata de debò. Al costat de l’àvia Peg, el lloro Pierre i el gos Babord, viu unes aventures extraordinàries.

03 de desembre 2015

Verbs intransitius: jo sóc coherent, tu ets tossut, ell és intolerant.

El pirata que no sabia dir la “r”, de Núria Picornell


El pirata que no sabia dir la “r”, de Núria Picornell Il·lustrador: Òscar Barón
Hi havia una vegada un capità pirata, d’aquells que amb una mirada et fan tremolar.

Només hi havia un petit problema, i és que no sabia dir la “r”. I així en comptes de dir, per exemple, “pirata” deia “pigata” i tota la tripulació del vaixell quan el sentien parlar reien per sota el nas.. Un llibre que ens ensenya que amb una mica de voluntat molts defectes e spoden solucionar i qu eincideix en la convivència entre persones diferents i en el valor de l’educació.

02 de desembre 2015

A reculons, de Rafael Tasis


Cossetània Edicions, 2015

Datada el 1957 i inèdita fins ara, A reculons és una de les primeres novel·les fantàstiques de la postguerra. Planteja una lògica històrica invertida, que va de mitjan segle XX a les acaballes del XIX, a través del fabricant barceloní Martí Pratdesaba i Furriols. Amb pinzellades existencialistes, s’hi desfan irreversiblement fets personals i col·lectius, de manera que el pas del temps esdevé protagonista d’una trama en la qual sobresurten, com en altres novel·les de Rafael Tasis, la ciutat de Barcelona, la burgesia urbana i un erotisme latent.

Degustació

Fa uns anys mantenia una secció setmanal que es deia "Blocs degustació", on recollia alguns dels apunts que m'havien cridat l'atenció durant la setmana. No sé si encara amb l'ànim de recuperar la secció de forma periòdica, però ampliant el ventall a totes les xarxes socials, avui uns faig uns quants suggeriments, una mica tutti frutti, o com una antiga secció que hi havia als TBOs que jo llegia de petit, que es deia "De todo un poco". Ah! I podeu afegir els vostres suggeriments.
.
"On és el nostre orgull de poble?, un nou enginyós, hàbil i lúcid article de Marta Rojals.
Un divertit video de Jordi Trilla i Anna Beltran.
Una fantàstica galeria de fotos de pintors als seus tallers.
"Un moment dolç", un article de Josep Moragrega, president d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre.
Rita Hayworth ballant al ritme d'Stayin Alive.
Una proposta de Pere Pèries.

01 de desembre 2015

diLLUMS d'arts al Forn


Ahir es va donar el tret de sortida a un projecte abstracte que fa mesos que em rondava pel cap, per tal de trobar un lloc i una data periòdica de trobada de gent de la cultura a Tortosa. El projecte va començar a materialitzar-se fa unes setmanes, a l’acte d’homenatge a Manuel Pérez Bonfill que es va fer al Forn de la Canonja. Allí mateix vaig exposar la meva idea al Paco Murall i a l’Oriol Forner, que entusiasmats per la iniciativa em van animar a posar-la en pràctica. I així neixen els diLLUMS d’art al Forn.
L’objectiu és provocar la coincidència en un espai i en un lloc de gent de l’art i la cultura, tant creadors (escriptores, músics, pintores, fotògrafs...), com usuaris, de forma distesa i gairebé improvisada, sense guió previ, al voltant d’una taula senzilla, en un ambient agradable, per a xerrar, debatre, plorar, entusiasmar-nos, compartir, col·laborar, conèixer-nos...
Sovint acudeixo a Jornades, Fires, etc, molt interessants totes elles, plenes d’actes, taules rodones, tertúlies, on la majoria de gent fa d’espectadora, on quasi no resta temps de parlar amb uns i els altres, i el que jo pretenc amb diLLUMS d’art al Forn és potenciar això, el contacte, i que exploti el que hagi d’explotar, que surtin espurnes!
Per què en dilluns? Perquè normalment és un dia on ningú té cap compromís, un dia amb la fama de gris i que vull transformar en diLLUMS.
Per què Forn? Evidentment, perquè fa referència al lloc de trobada, el Forn de la Canonja de Tortosa, al carrer Taules velles, i perquè aporta aquest significat de lloc on es couen idees.
Juntament amb el Paco i l’Oriol, fa uns dies vam llençar la primera crida a acudir a aquest projecte, demanant que tothom la compartís amb qui cregués convenient.
I ahir, 30 de novembre, tenim la primera cita. No sabem quants ni qui acudiria, però crec que el resultat és força satisfactori. Ens apleguem unes 20 persones. A molts els conec, a d’altres no: perfecte. N’hi ha de veterans, n’acudeixen de jóvens; assolit uns dels objectius. Arribem una a un, de dos en dos, anem afegint taules, i ens presentem: pintores, músics, periodistes, lectores, escriptors, historiadores, activistes... amants de la cultura tots i totes, gent de Tortosa, d’Amposta, de La Cava, tortosins de tota la vida, nouvinguts... Una barreja meravellosa i excitant.
Com acostuma a passar quan coincidim gent de la cultura, plorem una estona sobre la situació (eterna) en què ens trobem, sobre la manca d’ajuts, sobre les dificultats de difusió...
Però un cop practicat aquest exorcisme col·lectiu, de seguida comencem a exposar projectes, i, cap al final, ja més relaxats, comprovo com connnectava la gent, com s’intercanvien adreces electròniques, números de telèfon, com s’anoten a l’agenda noms que encara ens semben nous.
Tot plegat potser és una mica caòtic? Potser caldria dirigir i moderar més aquestes reunions? O no. Ja n’hi ha moltes de jornades en què el programa ens atenalla. Improvisem!
En un principi, la idea és que aquestes trobades, cites, crides...aquelarres, tinguin una periodicitat mensual, el primer diLLUMS de cada mes, però la propera ja l’hem fixada per al 14 de desembre a les 20.30 hores.
Quedeu tots convidats, sobretot si veniu amb entusiasme, ganes de col·laborar amb els altres, de compartir allò que feu i ens ho voleu exposar, podeu portar els vostres instruments i improvisar, mostrar les vostres fotografies, o les vostres dibuixos, o fer-los in situ, o regalar-nos màgia, o... què us he de dir que no sapigueu? Sorpreneu-nos.

Us convido també a fer-vos amics de la pàgina del facebook on anirem penjant informació (https://www.facebook.com/dillumsdartsalforn), i d’etiquetar comentaris i fotos a twitter i instagram amb l’etiqueta #dillumsdartsalforn