15 de maig 2016

Tardets, d'Agustí Clua


Recordo perfectament quan vaig descobrir per un afortunat atzar Labsenta, el primer llibre dAgustí Clua. Ja fa uns quants sants jordis, i passejava la mirada per damunt duna taula curulla de llibres. No sé per què em va cridar latenció, com va demanar-me que el fullegés. El llibre era un seguit de relats on lautor, encarnat en una dona gran que sha hagut dabsentar del seu poble, Camarles. Les narracions eren plenes de records, dimatges, de sensacions, tractades amb tendresa i estima. Men vaig enamorar de seguida. I el segon llibre de lAgustí, Un sol de veritat, seguia la mateixa línia, aquest cop premiat a Eivissa. Ara amb el tercer llibre, Tastets, finalista al premi de Badalona, seguint la línia dels anteriors, ha aprofundit en un estil propi, i ens regala textos on passeja la seva mirada per la natura del delta, per un passat lligat a al terra, amb emocions properes. Alguns relats tan sols (tan sols?) són això, una mirada, daltres són veritables contes amb històries plenes duna extrema sensibilitat, ambientats la majoria en aquesta hora màgica, el tardet, on la llum ens acarona els sentits. En molts casos, em regalo el plaer de rellegir-los. Literatura rural? (com vam comentar al passat Fòrum a Ulldecona); Literatura i emocions en majúscules.
Properament el tindré de convidat al programa de Canal 21. De moment, us deixo amb un parell de fragments: