29 de febrer 2016

llavis tendres

El nostre fill té de vegades els llavis una mica secs i es posa crema abans de dormir. Ahir, quan vaig a explicar-li un conte com cada dia em diu : m'esperava a posar-me la crema per a poder-te fer un bessito.

28 de febrer 2016

Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor


S'acaba de publicar l'Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor que ha preparat l'escriptor i professor Ivan Carbonell. Amb la introducció "El valor incalculable d’Enric Valor" que fa un breu repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles Valencianes que va arreplegar i literaturitzar.
L’edició de les Rondalles Valencianes que Enric Valor va fer i és publicada en Edicions del Bullent és distribuïda en vuit volums, que ja són una manera d’antologar pel propi autor.
L'antologia que ha fet Ivan Carbonell, a més de donar al lector una visió de conjunt del Mestre i de l'obra amb la qualitat literària que el caracteritza, ha consistit a triar cinc rondalles que donen una mostra de la capacitat narrativa d’Enric Valor i el tresor que suposa l’edició íntegra de les rondalles.

És un tast de les rondalles que el que pretén és despertar l’interès per empassar-se-les totes, volum rere volum, per endinsar-se completament en el món de la fantasia popular valenciana. Un viatge a la fantasia valoriana sense garantia de retorn al món real. Com a resultat trobem les següents rondalles:  El patge Saguntí. L'envejós d'Alcalà, La mestra i el manyà, Les animetes Nabet.

27 de febrer 2016

Connexions, d’Elizabeth Stewart


Connexions, dElizabeth Stewart
Editorial Cruïlla, 2015 
Aquesta és la història de tres noies que són diferents, tenen vides diferents i problemes radicalment diferents. Però que estan connectades.

La FIONA, una noia canadenca, ha fet un disbarat: ha enviat al noi que surt amb ella una foto indiscreta que s'ha fet amb el mòbil... Un aparell que havia passat per les mans d'alguna treballadora xinesa com la LAIPING, que acaba d'arribar a una gran ciutat per treballar soldant condensadors fets de coltan... Un mineral que potser havia sortit de la regió natal de la SYLVIE, una noia congolesa que ha patit de manera molt directa la violència generada pel comerç d'aquest mineral maleït.

26 de febrer 2016

Amb contes musicats a Campredó




Divendres passat vaig acudir com a escriptor del trimestre a la Biblioteca de Campredó, convidat per Emigdi Subirats, i acompanyat per Albino Tena i la seva guitarra. De fet, van titular l'acte com "Albino interpreta Tibau". 
Per a aquest acte vaig escollir un conte, poema o fragment de cadascun dels meus deus llibres, als quals Albino acompanyà d'una peça del seu repertori. He dit mil vegades com m'agrada llegir en públic acompanyat d'un guitarrista. Al final, Albino, molt professional, em confessà que aquell dia no havia estat excessivament fi. Sí, mooolt professional, perquè jo em vaig sentir a la glòria al seu costat, la seva guitarra em feia sentir màgic.
De propina, i per primera vegada, vaig llegir un dels contes del proper llibre No és la derrota, sinó el vent. 
I ara em queda esperar al proper divendres 4 de març, per tornar a la Biblioteca de Campredó, i gaudir de la trobada amb el seu club de lectura i comentar El noi del costat del padrí.
De tot això se'n diu viure del "cuento", o que el "cuento" et doni vida.

Parlant de literatura rural

El proper mes de març el tindré ben ple d'activitats.
Ahir es va donar a conèixer una on participaré, en motiu del I Fòrum de Literatura Rural, a Ulldecona. Es tracta d’una jornada cultural que tindrà lloc el proper 15 de març sota l’impuls del projecte Terra de Cruïlla amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona, la Fundació Carulla i Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. L’objectiu es posar en valor la literatura rural, els seus escriptors i la seva contribució a la literatura catalana, així com el paper que històricament han tingut els territoris de cruïlla en la literatura. Les principals activitats de la jornada seran una lectura i interpretació entre oliveres mil·lenàries amb escolars, i una taula rodona sobre la literatura al món rural a càrrec dels escriptors Pep Coll, Mercè Ibarz, Joan Todó i Jesús Maria Tibau (un servidor), i moderada per Jordi Llavina.
Ja us explicaré com ha anat. 
Més informació en aquests enllaços.

25 de febrer 2016

No és la derrota, sinó el vent: portada i blog


El meu nou llibre, el recull de contes No és la derrota, sinó el vent, ja es troba a impremta, i a finals de març ja estarà al carrer.
No puc esperar a mostrar-vos la portada, i a crear un blog per a informar i recollir totes les notícies i comentaris al voltant del llibre.
Us agrada?

Cauen els colors

Cauen els colors sobre la pell atenta de la meva mà. Acullo els sons de la natura, les fulles que moren tan sols en aparença.
.
Inspirat en una fotografia de Montse Grau.

24 de febrer 2016

Viure és inestable

Viure és inestable.
Viure és jugar a equilibrista sobre rodes.
No viure és caure segur.
.
Inspirat en una obra de Joan Miró, que té el seu taller a La Serra d'Almos

23 de febrer 2016

No és la derrota, sinó el vent; primera entrevista

En poques setmanes arribarà a les llibreries, i espero que als instituts, el meu nou llibre NO ÉS LA DERROTA, SINÓ EL VENT.
Laura Coscollano em fa la primera entrevista per a La Calamanda, que podeu llegir en aquest enllaç.

22 de febrer 2016

Em recullo

Em recullo ancorat als meus sentiments, perquè no s'escapi l'escalfor. Enyoro una abraçada.
.
Inspirat en una obra d'Elsa Farrús.

21 de febrer 2016

Llibre entrant a màquines


El meu nou llibre que és l'11, a punt d'entrar a màquines.

Lladres, de Joan Todó


Lladres, de Joan Todó
Labreu Edicions, 2015
Arriba un moment que ens cau la bena dels ulls. Ens adonem que l’emperador anava nu i a més era un lladre.Però aquesta revelació deixa a l’ombra altres mitges veritats. Al voltant hi ha més farsants. I correm el perill d’anar-ho oblidant tot i recular fins a la casella inicial. La literatura pot contribuir a la gran confusió, però també ens pot ajudar a revisar alguns plantejaments i esmolar la mirada.

En aquest recull de contes, Joan Todó, artesà tenaç i narrador versàtil, furga en els replecs de la nostra consciència i en la memòria dels darrers anys, per mostrar-nos el revers del que hem viscut. Ens parla de lladres professionals o d’estar per casa, de grans i petits enganys; però també de l’autoengany que fem servir per anar tirant, la crossa indispensable per als qui malden per evadir-se d’una realitat tediosa, dolorosa o abjecta.
Amb una prosa plena de matisos, retrata una indignació que no s’acaba, el desig sempre insatisfet de ser lluny d’aquí i la ràbia d’un món que es perd. La seva mirada escrutadora i irònica qüestiona les percepcions en què basem els nostres relats i identitats, amb un modèlic desplegament d’energia literària.

20 de febrer 2016

L'aventura dels Vallbona al Far West, de Roberto Santiago


L'aventura dels Vallbona al Far West, de Roberto Santiago
Il•lustracions, Lorenzo Diaz, Enrique
Editorial Cruïlla, 2015
 Els Vallbona, una família ben caòtica, viatjarà per un forat negre per viure una aventura esbojarrada al vell Far West! Tot va començar un dia normal i corrent. Havíem anat a comprar unes bicis, el meu pare, els meus dos germans, la meva veïna Carme, la seva filla, i jo. Érem al mig del pàrquing, dalt de les bicis, quan de sobte va passar. Un espetec al cel, una blancor enlluernadora, un llamp que cau, i de cop... Érem tots a Black Rock, ben bé al remot Far West. L'aventura acabava de començar.

Piano a cuatro manos, de Conxa Rodríguez Vives; presentació a Tortosa


Piano a cuatro manos, de Conxa Rodríguez Vives
Sinopsi

La novel·la parteix duna fotografia reproduïda al seu interior. La imatge mostra dos pianos en la sala de la residència del general Ramon Cabrera, en el bucòlic Wentworth, comtat de Surrey (Anglaterra), on va transcórrer el seu exili polític. Qui tocava els pianos i què passava al seu voltant? Personatges i esdeveniments històrics i documentats fosos amb daltres dimaginaris i inexistents. Mentre dues dones fan sonar la música, Cabrera, capficat, es passeja per la geografia de la guerra civil espanyola (1833-1840). De Tortosa a Morella i a les portes de Madrid passant per Andalusia i Navarra. El passat, del qual no aconsegueix desfer-sen, el persegueix. El seu trànsit del carlisme al liberalisme sorprendrà a tothom.
.
La novel·la d'aquesta autora de Morella serà presentada per Josep Sánchez Cervelló a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa, el 26 de febrer, a les 19 h. juntament amb una conferència sobre L'afusellament de Maria Griñó, mare del General Cabrera, a càrrec de Josep M. Llasat.

18 de febrer 2016

Temps i espai

Temps i espai són marges massa estrets, tirànics, superbs. M’aturo a repensar els meus propis límits.
-.
Inspirat en una fotografia de Montse Grau.

17 de febrer 2016

L'Any Manuel Pérez Bonfill a Tens un racó dalt del món


Amb l'excusa del seu 90è aniversari se celebra el merescut Any Manuel Pérez Bonfill. Per parlar-ne vindran al programa Lluís Martín Santos i Emigdi Subirats.
Intentarem resumir la polièdrica vida d'aquest humanista tortosí des de diverses vessants: com a professor de l'Institut de Tortosa, com a apassionat i engrescador teatral, com a escriptor...
També comentarem les següents novetats literàties: No mataràs, de Víctor Labrado; Gegants de gel, de Joan Benesiu; Dimonis de la riera encesa, Enric Anyó; Vull conèixer: Miquel Martí i Pol, de Pep Molist i Ignasi Blanch.
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Zoraida de Torres Burgos
El programa es podrà veure en directe els dimecres 17 i 24 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

16 de febrer 2016


Invisible el món, si em clous els ulls. Silenci de colors, no de mans.
.
Inspirat en una imatge de Oscar Keys.

15 de febrer 2016

Sal de la vida


Fred? Neu? Sucre en pols de la vida, les espurnes que em salten vora la teva llum.
.
Inspirat en una imatge de Greg Rakozy.

14 de febrer 2016

Albino Tena interpreta Tibau, a Campredó


El proper divendres 19 de febrer, a les 20.00, tinc una nova cita literària per xalar de valent.
Serà ala Biblioteca de Campredó, convidat per l'amic Emigdi Subirats, en motiu dels mesos que em dediquen al seu Club de lectura.
En aquest acte llegiré una selecció de 10 fragments dels meus 10 primers llibres, com ja vam fer fa uns mesos a la Biblioteca de Tortosa, amb un possible avanç del meu proper llibre, en primícia mundial.
M'acompanyarà a la guitarra el músic, i ja amic, Albino Tena. Divendres passat vam estar assajant a casa seva la música que posarà a cada fragment, i vam compartir moments molt emotius, que segur que sabrem transmetre divendres vinent a Campredó.
Abans de l'assaig, al vespre, ja estava molt cansat de tota la setmana i d'undia especialment intens, però a mesura que anava llegint els relats amb el so de la seva música de fons, m'anava relaxant, i recuperava totes les forces i il·lusions.
I és que la màgia és possible, en dono fe.
Amb moltes ganes que arribi divendres.

13 de febrer 2016

Amb dits de molsa, d’Alfons Cama


Amb dits de molsa, d’Alfons Cama

Editorial Gregal, 2015
El cos flotant d’un home sense vida a les aigües del moll de Tarragona, l’arribada d’una immigrant peruana a l’aeroport de Barajas i la primera classe de ioga d’una noia de bon veure. Vet aquí l’inici desconcertant d’aquesta novel·la.
La crisi, els paradisos fiscals, l’especulació urbanística, el món de la droga i la impunitat són elements destacats de  l’obra que aniran empenyent els seus protagonistes per camins atzarosos, imprevisibles.
En aquest context, Roxana, filla del Llac de l’Inca, compartirà amb els lectors la força de la seva passió, els sofriments que l’acompanyen i el neguit de l’enyorança. El contrapunt a la Roxana ens ve de la mà de l’Ignasi Torres, un constructor immobiliari fet a si mateix, divorciat, home contradictori, incapaç de trobar l’estabilitat amorosa.
Racons, edificis, carrers, places i barris de la ciutat de Tarragona; el Carmel barceloní; el Priorat vinícola; la Lima fosca del pisco sour o el llac sagrat de l’altiplà andí són alguns dels indrets per on transiten els personatges.

12 de febrer 2016

Vacances d'escriptor

Fa unes setmanes que, abocat a altres projectes vitals, m'he pres unes vacances d'escriptor. Ja anteriorment m'he passat períodes més o menys llargs sense escriure, però no d'una forma conscient, com ara, amb voluntat d'obrir un parèntesi que, de ben segur, no serà llarg. 
I ho faig amb tranquil·litat, perquè tinc al calaix una desena de llibres pendents de publicar, i sense remordiments de perdre el temps, perquè, probablement, el que faig ara és aprofitar-lo més que mai.
A més, en el fons, un mai deixa de ser escriptor, 24 hores al dia, independentment que teclegi moltes, poques o cap paraula a l'ordinador. Viure és un pas imprescindible per a escriure.

11 de febrer 2016

La pluja ha vesat milions de núvols abans, a a l'Institut Fòrum 2004

Regals que m’arriben de tant en tant, aquest cop de la mà del company escri`ptor i mestre ebrenc, Agustí Clua, que m’inofrma de l’activitat que han dut a terme a l'Institut Fòrum 2004, de Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina, en motiu del seu desè aniversari, el passat 5 de febrer.
Desè aniversari de l'edifici de. Era l'acte de cloenda d'un seguit d'activitats celebrades el 5 de febrer.
S’han fet lectures de Federico García Lorca, Marià Manent, Juan Larrea, Màrius Sempere, i d’un servidor.

En aquest vídeo, Agustí Clua llegeix poemes del meu poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans. Juan Diego Fidalgo, al piano, i José Miguel Pérez, al clarinet, interpreten Close cover, de Wim Mertens.


10 de febrer 2016

El contrari de possible no és impossible, sinó impassible.

09 de febrer 2016

Presó

L'any 2014 vaig participar a la proposta del blog Palabra obligada, escrivint un microconte titulat Presó, que podeu llegir en aquest enllaç, en catal'a i traduït al castellà.
Ara m'he emportat la sorpresa que han fet un senzill curtmetratge basat en aquest conte, però que reflexa perfectament la idea del text.

08 de febrer 2016

desdefinicions

indipendent. Que és lliure de prendre les seves decisions, però només dins la reserva.

07 de febrer 2016

Con quien paces, de Víctor Canício

Con quien paces, de Víctor Canício
Editorial Montflorit, 2015
Víctor Canício ens acaba de regalar les seves memòries, que sense dubte no ens deixaran indiferents. Autor d'una extensa i original obra, Víctor ha viscut i viu a cavall de La Ràpita i Heidelberg. Els seus llibres són difícils de definir, i la seva persona és dels que et marquen: sempre lúcid, intel·ligent, divertit, irònic, sarcàstic,,, i profund.
Amb ell vaig compartir la primera presentació del meu primer llibre, cap allà l'any 2001, i des de llavors ens uneixen complicitats i estima, i el plaer de jugar amb les paraules

06 de febrer 2016

Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez


Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez

Onada Edicions, 2015

Sinopsi

Bàrbara i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit.

En aquesta aventura Bàrbara i Jaume descobreixen la màgia del delta de l’Ebre aprenent una miqueta del passat, del present i del futur d’aquest lloc tan important. Descobreixen que el riu Ebre, la música i els camps d’arròs són font de vida i que res seria igual si no existissen. La clau perquè no es perda res d’això és el respecte de l’home cap a la natura i les tradicions. Voleu seguir els seus ritmes amb nosaltres?

05 de febrer 2016

qüestió de temps

Fa uns dies un banc em va enviar informació sobre hipoteques que ni tan sols vaig llegir. Però es veu que hi havia una errada d’anys, i ara l’han rectificada de seguida, no sigui que m’ho prengui al peu de la lletra, i, sobretot, ho fan amb sentit de l’humor, cosa que s’agraeix:

El pasado 27 de enero, recibió una comunicación en la que le informábamos sobre una hipoteca preconcedida de hasta 177.000€ a 286 años. El dato de la duración es erróneo. Nos encantaría que fuese nuestro cliente durante todo ese tiempo, pero a día de hoy sabemos que es imposible, por eso, le mostramos a continuación los datos correctos.

L'impacte d'un llibre. Jorge Méndez Blake.


L'impacte d'un llibre. Jorge Méndez Blake.
Coses que trobo al facebook.

04 de febrer 2016

la força del meu braç

Protegint-me em protegeixo. Les teves mans, menudes, són la força del meu braç.
.
Inspirat en una pintura d'Agustí Forner

03 de febrer 2016

Ignasi Revés a Tens un racó dalt del món


Ignasi Revés tiorna al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 per comentar el seu nou llibre Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. El llibre recull les seves observacions, sensacions i, sobretot, converses amb pescadors d'aquestes terres, i ens trasmet les seves històries, amargors, passions i vivències.
També comentarem les següents novetats literàries: Quan lo pare no té pa, de Joan Vidal i Albert Aragonès; Entre las sombras de otoño, d’Elena Peralta; Nadal Crit de Llum, de Joan Roig i Montserrat; Les veus i la boira, de Vicent Usó; Les aventures del pirata Pol, de Rose Impey
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Hernán en H.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 3 i 10 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

02 de febrer 2016

Qui és qui microrelat en català

Susanna Camps ha escrit un article a la revista digital Núvol, amb el títol Qui és qui microrelat en català, i tinc el goig que m'hi hagi inclòs com "Un dels dinamitzadors del microrelat en català a l’àmbit electrònic".
La veritat és que el format breu s'adiu perfectament amb la meva manera d'expressar-me des de sempre, en tots els àmbits, però fou la meva arribada a les xarxes socials la que em va fer adonar que aquest era el meu medi ambient ideal.

01 de febrer 2016

érem innocents i invencibles


Entràrem a lAlhambra de la mà, sense deixar que el pes de la història enlluernés les nostres passes. Nosaltres teníem també la nostra història, enamorats contra el món, segurs de nosaltres mateixos, entre riures, miràvem cara a cara el pes dels segles que Granada ens regalava, embolicats amb aire net. Res no ens feia semblar petits, i suràvem entre parets delicades, entre arabescos indesxifrables, entre la música de laigua que corria per a  nosaltres sols; érem innocents i invencibles. El guia vestia gavardina beig i crec que duia un paraigües, aquell primer de setembre inestable, de pluja fàcil. Tenia un aspecte seriós, de tall britànic, i ens recordava a Mr. Bean, i no paràvem de riure per això. Rèiem per tot. I ens emocionaren les llegendes de princeses mores, les llàgrimes de reis destronats. Al pati dels Arrayans sortí una mica el sol, i es banyà al mirall de laigua: dos sols fugissers només en aparença.

Al vespre, des del barri de lAlbaicín, miràrem els colors amb què la tarda pintava lAlhambra. Abraçats, pels segles dels segles.