20 d’agost 2017

Tolerància; pomada contra la irritació


Eren ells, de Carles Rebassa


Eren ells, de Carles Rebassa
Angle Editorial, 2016
XXVI Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler - Premi Ciutat de Barcelona de Literatura catalana 2016
Sinopsi
En Sebastià ha sortit d’un centre de menors i comença el batxillerat en un institut públic. Comparteix aula amb en Jaume, un noi obsessionat pel llibre A sang freda de Capote, n’Albert Abat, un bon estudiant i líder carismàtic, i en Miquel Àngel, víctima de les burles dels seus companys i amb un entorn gens fàcil. Tots ells d’alguna manera estan marcats per la mort d’en Joel, un company de classe. Però no serà l’única mort d’aquell curs.
Amb Eren ells, la seva primera novel·la, el poeta Carles Rebassa ha guanyat el XXVI Premi Pin i Soler. Hi demostra un esplèndid domini narratiu i lingüístic, donant veu a un grup d’adolescents que cerquen la seva identitat en un univers propi, de relacions ocultes i exaltades, viscudes amb l’emoció a fl or de pell.
«Novel·la d’iniciació, amb una gran voluntat d’estil, que descriu les turbulències d’uns personatges que volen desbordar les convencions.» —Jurat del Premi Pin i Soler
«Amb dinamisme i tensió literària, l’obra és una excel·lent guanyadora del premi.» —Albert Ventura, Núvol
.
Comentari
Una novel·la per a dos tipus de persones: els que són adolescents i els que ho han estat alguna vegada.
Una novel·la a la recerda de la identitat, per preguntar-se qui sóc, si sóc en funció del jo o dels altres, qui són els altres, com intervinc o no intervinc perquè els altres siguin o no siguin.
Una novel·la per als llops que tots som, o per als llops que són els altres.
Una novel·la per a buscar-se espai sense evitar les ferides.
.
Fragments
Dins meu hi ha un silenci tan fort com una multitud que xiscla enmig d’un cercle de policia.
Hi ha molta distància entre el tu assegut al sofà davant dels teus pares amb el diari i el Telenotícies, i tu amb les coses que tens i les coses que ets. Tu ets com el dolor d’una serra elèctrica plena de rovell enmig d’una sonata de Schubert.
De vegades parlem de “la nostra vida” com si fos una mena d’ésser viu, però jo crec que la vida, així com com hi pensam i la tractam, no és més que el resultat dels altres en les nostres accions.
A cada envestida tu sabies que l’estimaves i que ell deixava que l’estimessis. Vas ser feliç dues vegades.
Té unes dents grogues i les genives com l’aigua d’una font vora una ermita.
“Què vols fer?”, “Fer un tomb”, “Entesos”, i vam començar a caminar, tira-tira, amb aquella tranquil·litat incòmoda de no saber què dir, i amb aquella embafada de caminar sempre tira-tira per allà mateix, sense trobar un camí que ens meni a un lloc que no coneguem i ens hi puguem perdre perquè jo no hagi de ser en Sebastià i ell no hagi de ser en Miquel Àngel i no semblem dos que van tira-tira i no saben qui són l’un per l’altre.

Dos sempre són més forts que el poder. Quan dos són dos, ja pot venir una multitud atemorida amb torxes enceses.

19 d’agost 2017

una rambla on passeja gent

Catalunya som un país estrany, commemorem derrotes, celebrem el nostre patró entre roses i llibres sense deixar de treballar, i un dels nostres centres neuràlgics no és una gran plaça, no es troba davant d’un ostentós monument o un magnífic edifici, sinó una rambla on passeja gent, on la gent som espectacle i espectadors alhora, on caminem amunt i avall entre flors, on ens hi trobem.
M’estimo el meu país, i tothom que arribi amb la pau de la mà és benvingut a passejar-hi, rambla amunt, rambla avall.

17 d’agost 2017

ACABEU LA FRASE

(ACABEU LA FRASE) 
La vida és un moble que has de muntar tu mateix. Si et falten peces....

16 d’agost 2017

13 d’agost 2017

La pell freda

"Només un home que neix o un home que mor pot estar tan sol com jo ho vaig estar aquella nit, al far."
Albert Sánchez Piñol, La pell freda

Mazurca para dos muertos, de Camilo José Cela


Quan vaig llegir per primera vegada Mazurca para dos muertos, de Camilo José Cela, jo tenia dinou anys. Era setembre, i les editorials aprofitaven l’inici del nou curs per a oferir col·leccions de llibres amb periodicitat setmanal. Jove, amb pocs recursos, i lector empedreït, vaig aprofitar l’oferta de llançament de la col·lecció per fer-me amb aquesta novel·la i Los santos inocentes, de Miquel Delibes: quina gran inversió!
Llabors em va causar bones sensacions, i amb la resta de llibres, el meu tresor, m’acompanyà a viure a Tortosa, i tot aquest temps l’he tingut en una lleixa ben a la vista. Però no ha estat fins ara que m’he decidit a rellegir-lo. No recordo exactament quin efecte em causà fa més de trenta anys, però ara he xalat desmesuradament.

La novel·la és un prodigi d’enginy, una tempesta literària, una tromba de personatges i paraules que no paren de girar, que t’envolten i t’arrosseguen al seu terreny, i l’autor et fa ballar a un ritme frenètic per aquesta comarca gallega de la postguerra, on els habitants viuen la vida i la mort de forma apassionada i terrena alhora, i es deixen endur per l’amor, i per l’odi, i ens fan partíceps, i nosaltres ens deixem fer, allí al mig d’aquest espectacle.

12 d’agost 2017

Vampirs, friquis i tacons d’agulla, de Lluís Miret


Bromera Edicions, 2017

La família Carranza descobreix que pateix una maledicció centenària que afecta les filles majors de cada dues generacions. Gràcies a les investigacions històriques del pare, sabran que estan a punt de ser víctimes de l’atac d’un vampir que els ha jurat venjança eterna. A pesar de la desgràcia que suposa saber-se la sisena víctima, Lorena, una jove despreocupada i superficial, no pensa estar-se quieta esperant l’atac vampíric. Tampoc la seua germana, que intentarà que el destí no es complisca amb l’ajuda d’un company de classe molt friqui. Aconseguiran salvar-la?

11 d’agost 2017

a la recerca d'un tros de confeti

Regira entre els records a la recerca d'un tros de confeti d'antigues festes. Aixeca coixins, mira davall dels mobles, però tot, estranyament, ho veu en blanc i negre.

10 d’agost 2017

Voler punts suspensius i tenir punts febles.
Parlar només entre cometes.
Acabar frases amb signes d'exclamació que es cargolen.
Obrir massa parèntesis.

09 d’agost 2017

07 d’agost 2017

Segona temporada de "Postdates" literàries a Catalunya Ràdio


La programació de Catalunya Ràdio renova les cites d'autors literaris catalans amb el petits espais sonors
titulats "Postdates", en una acció conjunta entre Catalunya Ràdio i la Institució de les Lletres Catalanes que va començar el mes de gener i pretén acostar, de manera quotidiana, natural i original els autors de la literatura catalana en forma de cites sonores.
Entre aquestes cites, tinc el goig que es trobi la meva.
Més informació al 324.


06 d’agost 2017

Sopar literari d'Onada Edicions

Dijous passat a la nit, vaig assistir al sopar literaria que per tercer organitza Onada Editorial. Molt bona companyia d'amics i amigues de lletres.
Vaig assistir acompanyat de La vida darrere de l'aparador.


Ales de foc, de Laura Gallego


Ales de foc, de Laura Gallego
Bromera Edicions, 2017

En un món on humans i àngels conviuen en harmonia, Ahriel és un àngel femení encarregat de cuidar la jove reina Marla i d’assegurar l’equilibri entre els regnes dels humans. Tanmateix, la seva vida idíl·lica es veu interrompuda quan descobreix una conspiració per iniciar una sagnant guerra. Quan tracta d’evitar el conflicte, Ahriel és traïda i reclosa, amb les seves ales inutilitzades, a l’espantosa presó de Gòrlian, un món primitiu i salvatge d’on ningú ha aconseguit escapar-se mai. Si vol sobreviure, haurà de veure les coses des d’una perspectiva diferent, abandonant la perfecció per comprendre el comportament dels éssers humans.

05 d’agost 2017

04 d’agost 2017

El poder de la llengua

Fa uns dies, una notícia extraordinària ha passat injustament desapercebuda i allunyada dels titulars dels mitjans de comunicació, centrats en l’amoral despesa per comprar un jugador de futbol. Em refereixo al fet que hagin desconnectat dos robots, Bob i Alice, que havien començat a crear una llengua pròpia per a comunicar-se.
De seguida ens vénen al cap diverses novel·les i pel·lícules de ciència ficció, que presagiaven un futur que ve cap a nosaltres a tota pressa.
Tot plegat em provoca una gran varietat d’emocions, em fascina, i crec estem davant d’un moment històric, una d’aquelles fites que marquen una era, tot i que no sé si per als humans o per a les màquines.
Que la intel·ligència artificial avanci tant de pressa, ens provoca admiració i recança alhora, i no sabem si ens portarà a les estrelles o a la destrucció. Som conscients que no hi ha marxa enrere; l’espècie humana no s’arronsa davant d’un repte, davant la possibilitat d’una conquesta. Però el moment en què han saltat les alarmes, l’instant en què la por ens ha fet prémer el botó d’aturada, ha estat quan els robots comencen a crear un nou llenguatge. I això em fa reflexionar sobre el poder de la paraula, sobre aquesta qualitat que ens fa humans per damunt de tantes altres. Vivim en un temps que glorifica la tecnologia i la ciència, mentre que les humanitats es veure arraconades a un paper secundari sense gaire notorietat, crec que de forma gens casual. La separació entre ciències i lletres és una estafa, i la manca d’atenció en les segones, un robatori al futur.

La llengua ens fa savis, i lliures, i humans. Els robots ho comencen a tenir clar, i nosaltres?

Sinceritat de robot

Et confessaré una cosa que no havia dit mai a ningú: 1100001011000110101101001

03 d’agost 2017

autoretrets

Era un un artista massa exigent amb ell mateix; només pintava autoretrets.

02 d’agost 2017

01 d’agost 2017

Estàtua de sal

El ciment fresc on s'imprimiren s'ha fet fort. Intento esborrar les petjades del dolor sense èxit. Mirar-les em pot tornar una estàtua de sal. Ho sé.

31 de juliol 2017

Fals proverbi de la Ribera d'Ebre

Els préssecs que maduren lentament són més dolços. I les persones.
.
Fals proverbi de la Ribera d'Ebre

30 de juliol 2017

claus, èxit

Què preferiu: les claus de l'èxit, o l'èxit de les claus?

Estàndards, d’Alba Dalmau


Estàndards, d’Alba Dalmau
Premi Vila d'Ascó 2016
Angle Editorial, 2017
Sinopsi
La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords. 
Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio —o un quartet—, l’estranya relació a distància d’una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment...
Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida —a vegades la troben; a vegades, no.

29 de juliol 2017

Antologia de Joan Fuster,

Onada Edicions, 2016
Sinopsi
Si Fuster és un dels assagistes europeus més important del segle xx, per què no l’hauríem d’aprofitar al màxim? Fuster ens farà gaudir d’una prosa deliciosa alhora que ens obrirà la ment a preguntar-nos el perquè de tantes coses. Això ja serviria per a qualsevol ciutadà europeu que s’endinsara en la lectura de Fuster. Com a catalans, i especialment com a valencians, a més a més, ens posa davant de l’espill i ens dóna l’oportunitat de comprovar que els temes tractats, els grans temes, segueixen exactament igual de vius. No han perdut ni un gram d’actualitat.
L’any 2012 ha fet 90 anys del naixement de Joan Fuster, 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians i 20 de la seua mort. És, segurament, la figura més emblemàtica de la renovació cultural del País Valencià i segurament, també, l’assagista més destacat de la literatura catalana. Els valencians ens actualitzem intel·lectualment com a poble i entrem en la modernitat a partir de Joan Fuster.

Fa uns dies el carter em va portar a casa un nou llibre, Antologia de Joan Fuster, editat per l’editorial binicarlanda Onada edicions. Es tracta d’una selecció de textos fusterians preparada pel professor Vicent Terol i Calabuig i destinada a joves d’entre quinze i dèsset anys. Amb una barreja de curiositat i golafreria intel·lectual, em vaig posar a llegir-lo. Hi vaig trobar textos de llibres com araSagitari, Figures de temps, Indagacions i propostes, Diccionari per a ociosos, Poetes, moriscos i capellans, entre altres; en fi, una barreja d’articles, entrades de dietaris, miniassajos i aforismes. Trobe que la selecció que ha fet Terol és intel·ligent i per moments agosarada, ja que també ha inclòs assajos que reflectixen la idea de país que tenia Fuster.

27 de juliol 2017

El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana


El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana
Bromera Edicions, 2017
PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL

Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.

26 de juliol 2017

Poesia per a astronautes

Dilluns passat vaig participar al programa Gravetat Zero, de Catalunya Ràdio, conduït per Ernest Macià, concretament a la secció Poesia per a astronautes.
Vaig llegir alguns nonopoemes i nancontes, que considero poètics, i l'Ernest Macià, a més d'un poema seu amb una olivera de protagonista, va llegir un dels meus poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb les vinyes del Priorat de fons.
Fou una estona amable i divertida, i s'agraeixen els programes que presenten d'una manera fresca la poesia.
A la sala d'espera vaig coincidir amb Juan Manuel Guillamon, de la gelateria la Trufa i amb la cantant Paula Valls.
Per aquelles coincidències de la vida, un dels nanocontes que tenia preparats parla de gelats, i La trufa es troba molt a prop de la parada d'autobusos de la HIFE, al carrer Numància. No deixo passar aquestes guerxades que em regala el destí. Després del programa visito la gelateria, i comprovo que el Joan Manuel ja ha posat a le sprestatgeries la postal de la ILC que li havia regalat abans. I li proposo una col·laboració dolça.
A la Paula, ques és quasi una nena, quasi sense el quasi, no l'havia reconeguda, i això que l'hem escoltat molts cops al cotxe amb el disc de la Marató. A partir d'ara l'escoltaré amb uns altres ulls, de complicitat.
Me'n torno, doncs, amb bon ànim cap a Tortosa.

Des de l'autobús veig aquesta petita escena. Una parella ja gran caminen darrere una noia, suposo que sa filla. L'home assenyala el cul de la noia i, acte seguit, la dona li espolsa alguna cosa. 

Prudència, o és que cadascú té els rols ben assignats?
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Jo surto a partir del minut 49.

Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria


Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria
Més llibres, 2016
Sinopsi

Les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria –publicades entre 1915 i 1921 i absents de les llibreries des de fa massa anys– representen un veritable catàleg d’ambients feréstecs, arguments estranys i esdeveniments sobrenaturals que no només van connectar la nostra literatura amb autors com Hoffmann, Conan Doyle, Verne, Wells o Poe, sinó que també van exercir un impuls que faria evolucionar el gènere fins als contes de Calders, algunes obres de Rodoreda o les novel·les de Perucho.
Aquests relats poden arribar a ser terrorífics, però també grotescos, èpics, onírics o humorístics, un hibridisme que els atorga un caràcter tan fundacional com d’obra imprescindible de la nostra tradició literària.

25 de juliol 2017

Per no perdre'm les molles


Ja es pot aconseguir un dels meus llibres preferits, Per no perdre'm les molles (Editorial Petropolis), des d'una nova plataforma, Lektu.
Cada cop m'estimo més els dietaris, com a escriptor i com a lector. Vida i literatura en estat pur.
I en aquest, mon fill surt de protagonista a la portada, i gran part de l'interior.

24 de juliol 2017

Avui, a Catalunya Ràdio

Avui, entre les 18.15 i les 19 hores, participaré al nou programa de Catalunya Ràdio, Gravetat Zero, amb Ernest Macià.
Parlarem d'un tema de rabiosa actualitat i interès: la poesia.

Fals proverbi egipci

Que l'arena del desert se't posa entres dits?
Que sigui a l'inrevés.
.
Fals proverbi egipci.

23 de juliol 2017

Ser un escriptor exhaust, i fer relats sense paraules.

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall


Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall
Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi

Meditació, profunditat, severitat, concisió, austeritat, depuració, intensitat, fidelitat, lucidesa i claredat vertebren la poesia de Gabriel Guasch. Transcripcions, de títol explícit, representa un pas més en l’arriscat exercici de transportar la mirada a la paraula.

22 de juliol 2017

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll


Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll
Pagès Editors, 2017
32è Premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter, 2016

Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, “el goig d'antany”, que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí


Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí
Baula Edicions

Quan aprens a caminar PATRIP-PATRAP, a caure PATAPAM, a xipollejar XIP-XAP, tot ho fas xerrant i jugant. Doncs amb aquests poemes se’t quedaran a la memòria jocs de paraules i imatges que fan ballar el cor i els llavis. I així, sense adonar-te’n, aprendràs a parlar, a llegir, a gronxar-te i a estimar.

21 de juliol 2017

Completeu la frase

COMPLETEU LA FRASE
.
Els aspirants a _________ ja es troben a la línia de sortida. Està a punt de començar la cursa que mai no s'acaba.

20 de juliol 2017

Sobre la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant







Necessito deixar passar un temps per a intentar fer una crònica d’un dia com la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del passat 15 de juliol.
Tot l’any hi he estat pensant, amb una intensitat creixent, perquè arribar a la desena edició comença a fer respecte i calia celebrar-ho com cal. Finalment he apostat per la continuïtat, per un format que s’ha consolidat tots aquests anys. Una part del meu cervell hi rumia durant dotze mesos, però la feina, avui en dia, es pot fer àgil, i més si compto amb la col·laboració de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde, Salvador Salvadó, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé. També ja em resulta imprescindible comptar amb un grup de persones que aporten idees, treball i suport moral, que sempre va bé, o per fer una cervesa de tant en tant per compartir neguits literaris i vitals: Pilar de la Calle, la bibliotecària, Joan Carles Jansa, i Francesc Valls-Calçada. I sense oblidar tots els voluntaris que participen en el muntatge i en la lectura de textos. M’agrada veure com creix la família de la Jornada; d’això es tracta, entre altres coses.
Com a novetat, i incorporant-se als actes de la Jornada, al matí s’inaugura l’exposició  "Morató Aragonès. Mestres i amics", a l’Arxiu Morató Aragonès, on es presenten obres del pintor que s'exposen per primera vegada, així com una mostra centrada al voltant dels mestres i amics de l'artista, oferint un excepcional testimoni de l'entorn i de l'època, amb obres, entre d'altres, d'Ignasi Mallol, Puig Perucho, Sanvisens, Bosch Roger, Muxart, Rio, Sanjuan, Jordi Mercadé, Abelló, Aguilar Moré, Sarsanedas, Cruañas i Rollan.
Ja a la tarda, com l’any passat, té lloc la microruta literària, on es llegeixen microcontes de diversos autors (Imma Torné, Ramon Mas, Sònia Sureda, Pere Calders, Jesús M. Tibau, David Arnau, Núria Tort i Jordi Masó)  a quatre llocs especials del poble: davant del Celler Cooperatiu, al voltant de la font del parc vell, a l’entrada d’una casa del carrer Major, i a l’església del carrer del Pilar. Confesso que m’encanta aquesta activitat, girar el cap i veure el seguici de gent caminant pel poble, veïns i vistants,  seguint la música de la guitarra de Toni Just que ens acompanya, tot i el calor d’aquest juliol, tot i ser quarts de set de la tarda. Té quelcom de conte o, millor dit, de microconte.
A les set, amb una puntualitat que ens honora, comença l’acte central al Casal Jaume I, on vam presentar els llibres Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset, La filla esborrada, de Margarida Aritzeta, El pont dels jueus (que també celebra els seus 10 anys), de Martí Gironell, Gosadies, de Carme Andrade, Tardets, d’Agustí Clua, i Un regal per a Führer, de Francesc Valls Calçada. Abans de cada presentació es llegeix un fragment del llibre, i després, gaudim d’una actuació de Jesús Fusté i Toni Just. Les paraules, la música, i les sensacions, suren pel pati del Casal. I l’acte acaba de forma molt emotiva per a mi, quan l’alcalde materialitza el seu agraïment amb una placa que em regala en nom de l’Ajuntament.
Gràcies a tothom, que ha col·laborat en l’organització, o llegint un fragment (Gustavo Tibau, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Ainhoa Campiña, Pilar de la Calle,  Joan Carles Jansa, Meritxell Cardona, Manel Pozo, Farners Cases, Rosa Mari Miró, M. Dolors Pàmies i Josep Lluís Correa), o oferint-nos la seva obra, o la seva atenció.

Una part del meu cervell comença a pensar en l’11a, i una part del cor.
Més informació al diari digital Tarragona 21
Fotos d'Antoni Lluch



19 de juliol 2017

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català


Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català
Quorum llibres, 2016
Sinopsi

Joan Fuster batejà Josep Lluís Bausset com un personatge subterrani, una persona que des de l’anonimat va ajudar a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions valencianes. El nostre país està ple de personatges subterranis, uns individus que conviuen amb una altra mena de fauna humana, la dels escriptors amb una trajectòria intensa i extensa que no aconseguixen visibilitzar-se en una societat que els ignora, els dóna l’esquena o els menysprea directament; homes i dones invisibles que, aliats amb els personatges subterranis, mantenen la flama d’una cultura que molts voldrien anihilar. El nostre autor és un d’ells. Durant vint-i-quatre mesos, ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d’un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària.

16 de juliol 2017

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó


Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó
El petit editor, 2017
Sinpsi
Com ales d’àngel negre és un camí no exempt de dificultats […] La relació masoquista que Armengol proposa a Maria trenca per complet les previsions vitals i existencials de la protagonista. Ella, en la seva acceptació, ha d’internar-se en tot un periple de proves que la canviaran completament. És el procés d’alliberament de certes càrregues, l’aprenentatge de l’autodomini i de la convicció.
En l’estil límpid i ben estructurat de Mompó cap tota una escriptura de la detenció i de la mesura. El cos és àmpliament descrit, la fisiologia i les fibres sensitives es mostren en un discurs on ella es descobreix posseïdora d’un poder sobre si i sobre les diverses situacions a què s’enfronta. Hi ha escenes on la dedicació a les funcionalitats del cos pren possessió del moviment eròtic. Les descripcions anatòmiques també tenen cabuda en l’erotització dels sentits, les imperfeccions del cos i com la protagonista progressivament consciencieja cada parcel·la i receptacle. El que en un inici sembla ser un càstig es va inserint en cada fibra del seu organisme fins esdevindre capaç de generar el plaer pel que el masoquista s’entrena i anhela: en l’espera preveu el plaer, en l’espera s’aprén a incrementar la sensitivitat. En l’espera i en l’obediència creix una nova rebel·lió dins d’ella: la de fer-se valdre així, nova, en una mena de bateig cap als avencs de l’afectivitat.
La lliure acceptació d’un contracte i d’unes normes activa de bell nou l’ideal del somni, de la realitat delirant i figurada, de l’aprenentatge sobre el cos. Maria aprén a entrar en una dimensió ben distinta i atractiva que, des que per primera volta apareix a l’ampit de la finestra del món d’Armengol, s’hi sent temptada a navegar.

Com ales d’àngel negre, la catarsi en l’amor també és possible.

15 de juliol 2017

El comissari Llampec a Barcelona, d’Ursel Scheffler


El comissari Llampeca Barcelona, d’Ursel Scheffler
Edicions del Pirata, 2017
Sinopsi
El comissari Llampec viatja a Barcelona per retrobar-se amb el seu vell amic, el comissari Xavier Primmirat. El que en principi havien de ser unes relaxades vacances es transformen en una increïble persecució per tota la ciutat de Barcelona. Els casos d’aquesta edició especial del Comissari Llampec, amb una lupa de plàstic a l’interior per poder llegir les solucions dels casos, transcorren per la Sagrada Família, el Liceu, el Parc Güellla Rambla i molts més llocs de Barcelona!

Aconseguirà resoldre qui ha segrestat Lara Lay, la famosa cantant d’òpera del Liceu?

14 de juliol 2017

metge voluntariós

Juguem a metges. És un joc relaxat: jo estirat al llit mentre mon fill em fa tota mena de proves i injeccions amb pessigolles. És un doctor voluntariós, però ha de millorar la tècnica; mentre m'ausculta el pit, em clava el colze a l'estómac.

13 de juliol 2017

converses amb mon fill

De passeig; de conversa amb mon fill:
.
-Papa, per què reciclem?
-Perquè així del paper que reciclem en poden tornar a fer paper?
-Però, així sortirien les lletres i els dibuixets.
-No, perquè fan una mena de pasta.
-Ah! És com si li esborressin la memòria.



11 de juliol 2017

Fals proverbi holandès

Si intentes abraçar l'aigua, t'acabes abraçant tu mateix.
.
Fals proverbi holandès.

09 de juliol 2017

Cròniques de Xauen, d’Ivone Puig Artigas


Cròniques de Xauen, d’Ivone Puig Artigas
Quorum llibres, 2017
Sinopsi

Les «Cròniques de Xauen», escrites en forma de diari epistolar, sorgeixen de l'experiència de l’autora, antropòloga, i del seu company com a residents al poble de Xauen (al nord del Marroc). El text s’inicia quan ella es troba immersa en plena redacció de la seva tesi doctoral sobre immigració.
El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc sinó que també aporta abundant informació sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diferents trets de la cultura nord marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l'Islam, els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la forma de viure de la família, etc.
En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb les seves mancances, petiteses, bondats i valors que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per la majoria de nosaltres.

08 de juliol 2017

Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera


Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera
Baula Edicions
sinopsi

Falta només una setmana per al seu aniversari i la Sílvia està molt nerviosa. Té molt clar quin és el regal que vol i, un a un, va desgranant-ne els motius al seu pare. Ell s’encarregarà d’aconseguir tot allò que desitja la Sílvia; encara que a vegades el que desitgem no és exactament allò que havíem imaginat. Els aniversaris, com la vida, són plens de sorpreses.

05 de juliol 2017

diLLUMs d'arts al Forn, trobada de juliol








El passat 3 de juliol, vam gaudir d’una nova trobada mensual dels diLLUMS d’arts al Forn, portser la més internacional fins ara, amb participació de persones d’origen rus, italià i britànic.
La vetllada fou diversa, i mig fruit de la programació i la improvisació.
Sílvia Panisello i Emigdi Subirats ens van recitar, vestits per a l’ocasió, un fragment dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, on s’esmenta el poble de Campredó.
Eduardo Margaretto ens parlà de l’associació cultura Mar de fora, de La Ràpita, i del llibre col·lectiu Mot i mirada, que barreja imatge i poesia, tot d’autors rapitencs. I clar, també ens parlà de la seva passió per John Fante.
Sílvia Panisello ens recità un poema del llibre Geografia intima do deserto, de Micheliny Vermschk, traduït per Zoraida de Torres Burgos.
Jesús M. Tibau ens llegí un fragment de Crònica del país natal, d’Artur Bladé i desumvila, i de Mazurca para dos muertos, de Camilo José Cela.
Emigdi Subirats ens recità uns quants poemes.
I vam poder conèixer alguns dels primers versos escrits en català d’Alyona Ananeva.
I El Forn de la Canonja ens oferí unes delicioses tapes, algunes, com a primícia, encara en fase de prova, a les quals vam donar la nostra gustosa opinió.
I vam riure, i xerrar, i xalar, i moltes coses més.

El 7 d’agost, més.
Complir els desitjos per ordre alfabètic i que costi tant xalar.

04 de juliol 2017

I la vida pregunta què et passa

La vida té anses i portes,
cadenes i alforges,
i dents i espases,
i ales i coixíns,
i maragdes que no es venen.
La vida passa,
la vida et traspassa.
La vida se’n va,
se’ns en va,
és un balma cara al vent,
és tan sols un moment,
una orquestra que no assaja,
una estàtua sense peus,
tot allò que li deus,
una tempesta d’ahir.
La vida a vegades et cansa.
La vida a vegades s’atansa,
se t’asseu a la falda,
t’acarícia la galta,
i et pregunta què et passa,

i no li saps què dir.

03 de juliol 2017

Jesús Fusté a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Jesús Fusté, acompanyat a la guitarra de Toni Just, donarà el complement musical a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Ens acompanyaran durant la microruta literària, rubricant el final de les lectures, i endolciran les presentacions de llibres amb les seves cançons. Segurament ens interpretarà algun dels temes del tercer disc, Cruïlles, que podeu escoltar a la seva web.
Bons músics i bona gent; sempre és un plaer tenir-los al costat.

02 de juliol 2017

Roba estesa, David Vila i Ros


Roba estesa, David Vila i Ros
Voliana Edicions
Sinopsi

Roba estesa és un recull de contes. Contes que ens parlen de somnis i de revolucions, de paraules que volen i d’escriptors desconcertats, de viatgers intergalàctics i d’individus que no surten d’ells mateixos, de l’ofec d’una societat tancada i de l’aire que entra per les finestres obertes, de tot allò que no hem pensat i de tot allò que no hem gosat dir. Llegiu-los i penseu-hi. Perquè mentre els llegiu, ells us estan llegint a vosaltres. Són així, els contes. Rere l’aparença d’una història simple hi amaguen moltes interpretacions. Són tan importants les paraules? I els fets? Per què som tan escèptics? Per què no somiem? Per què no som crítics? Per què no fem la revolució? I l’amor? L’amor. No veieu els cent timbalers amb les mans en flames? Aneu amb compte que hi ha roba estesa. No, més ben dit: aneu amb conte. Sí, aneu amb conte. I somieu.

01 de juliol 2017

Mai no et podré estimar, de Josep Gòrriz


Mai no et podréestimar, de Josep Gòrriz
Baula Edicions, 2017

La vida de la Lorena és tranquil·la, ordenada, tot està calculat. Un dia, però, apareix en Xavi, un noi que ja treballa i que s’enamora d’ella. L’univers fred i metòdic en què viu la Lorena es veu trasbalsat: no entrava en els seus plans estimar algú ni ser estimada. Alhora, en Xavi veu que hi ha un munt de peces que no encaixen i no es pot treure del cap les paraules de la Lorena: «Mai et podré estimar».

30 de juny 2017

decoració o de filosofia

Anuncis que t'apareixen al facebook, vulguis o no. Peatges. Aquest anunci en concret no sé si parla de decoració o de filosofia, no sé si dóna consells per aprofitar l'espai de casa o de la vida.


29 de juny 2017

27 de juny 2017

La vida darrere de l'aparador


Gràcies a Marina Pallás per l'entrevista al digital de cultura Surtdecasa, per parlar de la meva publicació més recent, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que defineixo com a llibre de viatges, tot i que no em mogui de Tortosa.
Un llibre de distàncies curtes, de parar atenció a les coses properes, petites històries humanes i universals.

25 de juny 2017

Meduses, de Manuel Roig Abad


Meduses, de Manuel Roig Abad
Onada Edicions, 2017
Sinopsi
Un 28 de desembre va nàixer el meu fill, el primer. No ho sap la meua dona, però d’una manera que sols s’entén amb música, també vaig nàixer jo. Llavors aquell xiquet que un dia vaig desaprendre a ser, va tornar a jugar pel Barri del Roser, va passar amb la banda, va mirar-se l’estiu, el riu, la música i les paraules belles, les senzilles, amb els ulls de comprendre els miracles més grans.

Tres anys més tard, va nàixer, com d’un somni bonic, Maria i aleshores, també d’una manera que sols pot explicar-se amb versos que s’entenguen, jo vaig nàixer una vegada més. Maria em dicta els versos a l’orella. Tan sols he de mirar-la pintar per a comprendre’ls i va pintar meduses un matí.

24 de juny 2017

L’expedició del doctor Balmis, de Maria Solar


Bromera Edicions, 2017 

L’any 1803 el vaixell María Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos orfes per fer una cadena d’inoculacions de la vacuna de la verola amb l’objectiu de transportar-la enllà de l’oceà i salvar la vida de milers d’infants. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir una aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fóra per la valentia i el sacrifici dels nens i de la directora de l’orfenat, Isabel Zendal. El seu paper esdevindria fonamental per a dur endavant aquesta expedició que va canviar el curs de la història.

23 de juny 2017

Crònica del país natal, d'Artur Bladé i Desumvila

És un luxe per a Benissanet, i per a qualsevol poble, disposar d'un cronista com Artur Bladé i Desumvila, però, de fet, és un luxe per a la literatura en general, perquè les seves cròniques quotidianes, concretes, personals, plenes de vivències diàries, lliigades als personatges, al clima, a les costums... són un document històric i,  a més, un plaer per als bons lectors.
Una prova, aquest fragment de la Crònica del país natal.

22 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (els llibres)


El 15 de juliol arribarem ja a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Sempre amb la literatura com a protagonista, és a dir, les emocions. Més detalls d'aquesta i de les anteriors jornades en aquest enllaç.
Enguany presentarem sis llibres, i aquesta és la breu sinopsi de cadascun:
.
HIPERMATRÒNIC, DE SERGI. G. OSET
Els cent onze microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: «Què és, en essència,Hipermatrònic? És l’ús de la metàfora, de l’el·lipsi, de l’estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l’ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí».
 . 
LA FILLA ESBORRADA, DE MARGARIDA ARITZETA
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l'única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d'haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis. Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d'amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
 .
 EL PONT DELS JUEUS, DE MARTÍ GIRONELL
El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. Durant la Jornada celebrarem el 10è aniversari del llibre.
 .
 GOSADIES, CARME ANDRADE
No, no és un llibre adequat si vols evadir-te sense pensar en res, si vols endinsar-te en el mecanisme ben encaixat de la trama d’un llibre. Però atreveix-te a entrar a l’atmosfera subtil que ens regala l’autora, a acompanyar els personatges als seus viatges petits i profunds (en autobús, en vaixell, en tren, a peu…), viatges propers i sentits, als encontres i desencontres que propicia l’atzar o el desig, a la recerca de l’amor, del record, o d’un mateix. Cada conte és una andana, un bitllet, un seient buit al teu costat que, en qualsevol moment, l’emoció pot ocupar, el tacte sedós d’un xal virolat, l’aigua que rellisca d’una pell sortida de la platja, gotims de cireres, fuits dolços de tardor.
 .
 TARDETS, D’AGUSTÍ CLUA
Finalista del Premi de Narrativa Ciutat de Badalona 2014, l’obra Tardets és un recull de narracions amb un fil conductor bàsic: l’encís per la natura.
Les serres del Montsià, dels Ports, de Cardó i del coll de Balaguer encerclen un paradís fet a mida. Travessat per un riu que, obrint-se pas entre el secà, obliga a seguir-li el rumb i exalçar la mar des d’aquest balcó privilegiat.
Els escrits que us presentem volen oferir un tast d’aquestes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons que, capficats en els afers diaris, potser no les valoren com cal. Tardets també és una evocació de les bondats d’un món i d’una manera de fer i de viure que ja no tornaran, un homenatge als iaios, comparant les seves necessitats i mancances amb la sort dels  seus néts.
 .
UN REGAL PER AL FÜRHER, DE FRANCESC VALLS-CALÇADA

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial nazi de la Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.

21 de juny 2017

Fals proverbi jupiterià.

"Tria la lluna que vulguis; totes són per tu." 
Fals proverbi jupiterià.

Les primeres descobertes, d'Artur Bladé i Desumvila

Sempre és un plaer llegir i rellegir Artur Bladé i desumvila, gaudir de la seva prosa fàcil, aparentment senzilla, propera, precisa, la seva descripció de fets quotidians, locals, i com, de sobte, els dóna transcendència i universalitat.
Llegeixo un fragment de Les primeres descobertes, tenint en compte que, quan un té ànima de periodista i de xafarder, cada dia se'n poden fer, de descobertes.

20 de juny 2017

si no ho deixes passar


Tot allò que riu, i tot allò que corre,
ets,
si no ho deixes passar.
.
Inspirat en una fotografia de Robert Doisneau, agafada de la pàgina Fotograficamente.

19 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (els participants)


El proper 15 de juliol tindrà lloc la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Fa uns dies ja vaig anunciar el programa. Avui amplio la informació sobre els participants. Més  informació en aquest enllaç..
.
SERGI G. OSET (Barcelona, 1972) especialista en minificció positrònica i relat fantàstic. Publica relats al blog «La meva perdició»  i als reculls de microrelats Paràsits mentals (2012), El último vuelo del Microraptor (2015) i Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 microficcions per a freaks malalts del fantàstic) (2016). El 2016 publica Malsons de gat, escrit a sis mans amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov. A més, ha participat a més de 40 llibres conjunts.
 .
MARGARIDA ARTITZETA. Nascuda a Valls, és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa, el Sant Joan de novel·la, i el Premi Barcanova. Ha publicat nombroses novel·les, tant per a públic adult, jove o infantil, entre les quals, Un febrer a la pell (1982), L’herència de Cuba (1999), El verí (2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012) i El pou dels maquis (2013), Cita a la paret de gel (2014), L’amant xinès (2015), La filla esborrada (2017).
 .
MARTÍ GIRONELL. Nascut a Besalú, és periodista i escriptor. Llicenciat en Filologia Anglesa i en periodisme ha treballat a Ràdio Besalú,  Ràdio Olot, Catalunta Ràdio i TV3.  Entre els seus llibres, destaquen El Pont dels jueus (2007), que ha venut més de 100.000 còpies i traduït a diversos idiomes. La venjança del bandoler, Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008.L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014). El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català i el conte infantil El nen dibuixat.
 .
CARME ANDRADE. Natural de Reus. Mestra, filòloga i activista cultural. Forma part del col·lectiu Lletres reusenques, de la secció literària d’Òmnium Baix Camp i del col·lectiu Safareig poètic de Reus. Escriu, pinta i participa en festivals de poesia. A més de diverses participacions en llibres col·lectius, ha publicat en solitari el llibre de poemes Els cercles obstinats, i el recull de relats Gosadies, on combina la narrativa, la poesia i la pintura.
 . 
AGUSTÍ CLUA FERRE. Natural de Camarles, és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual. Treballa com a educador al barri de la Mina, a St. Adrià de Besòs. Fins ara ha publicat L’absenta, Un sol de veritat (Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa) i Tastets (finalista del Premi Ciutat de Badalona). Tots tres llibres de narracions ambientades al paisatge, als personatges i als records vora el delta, textos plens d’emoció i poesia.
 . 
FRANCESC VALLS CALÇADA. Santa Coloma de Queralt (1956), periodista i escriptor resident a Tarragona, amb temporades a Cornudella. Ha treballat en diversos mitjans, tan escrits com audiovisuals i dirigí els Premis literaris de la Ciutat de Tarragona. Ha publicat poesia i novel·la, entre les que destaquen El domador de puces, Estic morta, saps?, L’aigua parlava i la més recent, 100 dòlars i una cabra, on ens fa reflexionar sobre el conflicte palestí, i el seu nou llibre Un regal per al Führer.
 .
TONI JUST. Natural de Falset, viu a Reus. Es formà com músic a l’Aula de Barcelona i toca en diverses formacions. Actualment forma part, amb la seva guitarra, de La Soul Machine, Lexu's, Roger Benet, Jesús Fusté i  Just i Cia. Ha impartit varies Master Class de guitarra al Festival de Blues Reus 2015, Guitar Pro Festival Cambrils 2015 i  Aula Músics Tarragona 2016. També fa de professor de guitarra, solfeig, harmonia i conjunts a l'Aula de Música Moderna de Tarragona i Reus, des del 2003.
 .

JESÚS FUSTÉ. Natural de Pradell de la Teixeta. Cantant, músic i compositor, va estudiar al conservatori de Reus, al Liceu de Barcelona, i les primeres classes de cant a l’aula Alfredo Kraus. Tot seguit a l’Escola d’Òpera davant del Palau de la Música, i a Itàlia amb el mestre Bruscantini durant tres anys.  Ha grat els discs Vine amb mi, Lletres d’aigua (on ha musicat autors com Artur Bladé, Gerard Vergés, Xavier Amorós, Manel Garcia Grau i Andreu Carranza, entre altres) i el més recent, Cruïlles.