24 de juny 2017

L’expedició del doctor Balmis, de Maria Solar


Bromera Edicions, 2017 

L’any 1803 el vaixell María Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos orfes per fer una cadena d’inoculacions de la vacuna de la verola amb l’objectiu de transportar-la enllà de l’oceà i salvar la vida de milers d’infants. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir una aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fóra per la valentia i el sacrifici dels nens i de la directora de l’orfenat, Isabel Zendal. El seu paper esdevindria fonamental per a dur endavant aquesta expedició que va canviar el curs de la història.

23 de juny 2017

Crònica del país natal, d'Artur Bladé i Desumvila

És un luxe per a Benissanet, i per a qualsevol poble, disposar d'un cronista com Artur Bladé i Desumvila, però, de fet, és un luxe per a la literatura en general, perquè les seves cròniques quotidianes, concretes, personals, plenes de vivències diàries, lliigades als personatges, al clima, a les costums... són un document històric i,  a més, un plaer per als bons lectors.
Una prova, aquest fragment de la Crònica del país natal.

22 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (els llibres)


El 15 de juliol arribarem ja a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Sempre amb la literatura com a protagonista, és a dir, les emocions. Més detalls d'aquesta i de les anteriors jornades en aquest enllaç.
Enguany presentarem sis llibres, i aquesta és la breu sinopsi de cadascun:
.
HIPERMATRÒNIC, DE SERGI. G. OSET
Els cent onze microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: «Què és, en essència,Hipermatrònic? És l’ús de la metàfora, de l’el·lipsi, de l’estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l’ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí».
 . 
LA FILLA ESBORRADA, DE MARGARIDA ARITZETA
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l'única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d'haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis. Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d'amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
 .
 EL PONT DELS JUEUS, DE MARTÍ GIRONELL
El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. Durant la Jornada celebrarem el 10è aniversari del llibre.
 .
 GOSADIES, CARME ANDRADE
No, no és un llibre adequat si vols evadir-te sense pensar en res, si vols endinsar-te en el mecanisme ben encaixat de la trama d’un llibre. Però atreveix-te a entrar a l’atmosfera subtil que ens regala l’autora, a acompanyar els personatges als seus viatges petits i profunds (en autobús, en vaixell, en tren, a peu…), viatges propers i sentits, als encontres i desencontres que propicia l’atzar o el desig, a la recerca de l’amor, del record, o d’un mateix. Cada conte és una andana, un bitllet, un seient buit al teu costat que, en qualsevol moment, l’emoció pot ocupar, el tacte sedós d’un xal virolat, l’aigua que rellisca d’una pell sortida de la platja, gotims de cireres, fuits dolços de tardor.
 .
 TARDETS, D’AGUSTÍ CLUA
Finalista del Premi de Narrativa Ciutat de Badalona 2014, l’obra Tardets és un recull de narracions amb un fil conductor bàsic: l’encís per la natura.
Les serres del Montsià, dels Ports, de Cardó i del coll de Balaguer encerclen un paradís fet a mida. Travessat per un riu que, obrint-se pas entre el secà, obliga a seguir-li el rumb i exalçar la mar des d’aquest balcó privilegiat.
Els escrits que us presentem volen oferir un tast d’aquestes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons que, capficats en els afers diaris, potser no les valoren com cal. Tardets també és una evocació de les bondats d’un món i d’una manera de fer i de viure que ja no tornaran, un homenatge als iaios, comparant les seves necessitats i mancances amb la sort dels  seus néts.
 .
UN REGAL PER AL FÜRHER, DE FRANCESC VALLS-CALÇADA

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial nazi de la Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.

21 de juny 2017

Fals proverbi jupiterià.

"Tria la lluna que vulguis; totes són per tu." 
Fals proverbi jupiterià.

Les primeres descobertes, d'Artur Bladé i Desumvila

Sempre és un plaer llegir i rellegir Artur Bladé i desumvila, gaudir de la seva prosa fàcil, aparentment senzilla, propera, precisa, la seva descripció de fets quotidians, locals, i com, de sobte, els dóna transcendència i universalitat.
Llegeixo un fragment de Les primeres descobertes, tenint en compte que, quan un té ànima de periodista i de xafarder, cada dia se'n poden fer, de descobertes.

20 de juny 2017

si no ho deixes passar


Tot allò que riu, i tot allò que corre,
ets,
si no ho deixes passar.
.
Inspirat en una fotografia de Robert Doisneau, agafada de la pàgina Fotograficamente.

19 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (els participants)


El proper 15 de juliol tindrà lloc la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Fa uns dies ja vaig anunciar el programa. Avui amplio la informació sobre els participants. Més  informació en aquest enllaç..
.
SERGI G. OSET (Barcelona, 1972) especialista en minificció positrònica i relat fantàstic. Publica relats al blog «La meva perdició»  i als reculls de microrelats Paràsits mentals (2012), El último vuelo del Microraptor (2015) i Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 microficcions per a freaks malalts del fantàstic) (2016). El 2016 publica Malsons de gat, escrit a sis mans amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov. A més, ha participat a més de 40 llibres conjunts.
 .
MARGARIDA ARTITZETA. Nascuda a Valls, és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa, el Sant Joan de novel·la, i el Premi Barcanova. Ha publicat nombroses novel·les, tant per a públic adult, jove o infantil, entre les quals, Un febrer a la pell (1982), L’herència de Cuba (1999), El verí (2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012) i El pou dels maquis (2013), Cita a la paret de gel (2014), L’amant xinès (2015), La filla esborrada (2017).
 .
MARTÍ GIRONELL. Nascut a Besalú, és periodista i escriptor. Llicenciat en Filologia Anglesa i en periodisme ha treballat a Ràdio Besalú,  Ràdio Olot, Catalunta Ràdio i TV3.  Entre els seus llibres, destaquen El Pont dels jueus (2007), que ha venut més de 100.000 còpies i traduït a diversos idiomes. La venjança del bandoler, Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008.L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014). El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català i el conte infantil El nen dibuixat.
 .
CARME ANDRADE. Natural de Reus. Mestra, filòloga i activista cultural. Forma part del col·lectiu Lletres reusenques, de la secció literària d’Òmnium Baix Camp i del col·lectiu Safareig poètic de Reus. Escriu, pinta i participa en festivals de poesia. A més de diverses participacions en llibres col·lectius, ha publicat en solitari el llibre de poemes Els cercles obstinats, i el recull de relats Gosadies, on combina la narrativa, la poesia i la pintura.
 . 
AGUSTÍ CLUA FERRE. Natural de Camarles, és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual. Treballa com a educador al barri de la Mina, a St. Adrià de Besòs. Fins ara ha publicat L’absenta, Un sol de veritat (Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa) i Tastets (finalista del Premi Ciutat de Badalona). Tots tres llibres de narracions ambientades al paisatge, als personatges i als records vora el delta, textos plens d’emoció i poesia.
 . 
FRANCESC VALLS CALÇADA. Santa Coloma de Queralt (1956), periodista i escriptor resident a Tarragona, amb temporades a Cornudella. Ha treballat en diversos mitjans, tan escrits com audiovisuals i dirigí els Premis literaris de la Ciutat de Tarragona. Ha publicat poesia i novel·la, entre les que destaquen El domador de puces, Estic morta, saps?, L’aigua parlava i la més recent, 100 dòlars i una cabra, on ens fa reflexionar sobre el conflicte palestí, i el seu nou llibre Un regal per al Führer.
 .
TONI JUST. Natural de Falset, viu a Reus. Es formà com músic a l’Aula de Barcelona i toca en diverses formacions. Actualment forma part, amb la seva guitarra, de La Soul Machine, Lexu's, Roger Benet, Jesús Fusté i  Just i Cia. Ha impartit varies Master Class de guitarra al Festival de Blues Reus 2015, Guitar Pro Festival Cambrils 2015 i  Aula Músics Tarragona 2016. També fa de professor de guitarra, solfeig, harmonia i conjunts a l'Aula de Música Moderna de Tarragona i Reus, des del 2003.
 .

JESÚS FUSTÉ. Natural de Pradell de la Teixeta. Cantant, músic i compositor, va estudiar al conservatori de Reus, al Liceu de Barcelona, i les primeres classes de cant a l’aula Alfredo Kraus. Tot seguit a l’Escola d’Òpera davant del Palau de la Música, i a Itàlia amb el mestre Bruscantini durant tres anys.  Ha grat els discs Vine amb mi, Lletres d’aigua (on ha musicat autors com Artur Bladé, Gerard Vergés, Xavier Amorós, Manel Garcia Grau i Andreu Carranza, entre altres) i el més recent, Cruïlles.

18 de juny 2017

GESTES INNECESSÀRIES

GESTES INNECESSÀRIES 
Posar nom a les estrelles. 
Mesurar la intenció de cada mot. 
Pintar sense sortir-se de la ratlla. 
Prometre que mai canviaràs.
Buscar formes a tots els núvols.

Ser immune a la por.

17 de juny 2017

Mizu, pastor de núvols, de Bea Gil i Sílvia Gil


Mizu, pastor de núvols, de Bea Gil i Sílvia Gil
Bromera Edicions, 2017
Sinopsi
Mizu és un jove que viu a Aran, una ciutat resseca pel sol on ja no recorda ningú quan va ser l’última vegada que va ploure. La sensibilitat de Mizu cap aquells que més patixen la sequera despertarà la seua imaginació per tractar d’ajudar-los.

Mizu, pastor de núvols és un conte que vol ajudar a conscienciar sobre un dels temes que més afecta el nostre entorn, la cada volta més gran escassetat d’aigua. Un problema que es patix ja a molts llocs del planeta i que augmentarà si no som capaços de reaccionar a temps davant d’una situació tan delicada.

16 de juny 2017

Per als músics de cor


Ahir vam gaudir de l’audició de final de curs de l’Escola Municipal de Música de Tortosa, on participava el nostre fill. Era el més petit de tots i, al fons, gairegé no se'l veu, però el seu entusiasme ens arriba amb tota la força, al més profund del cor.
El dia abans, durant l’assaig, mentre m’esperava, vaig llegir aquest fragment que li dedico al professorat, a l’alumnat, i a tots els músics de cor, en general:
.
"La música, tothom ho sap, si és sincera, sentida -ben o mal interpretada-, és comparable a les pregàries. Car si el qui toca o el qui prega -bé o malament- hi posa el cor, el cor hi és. "

Crònica del país natal, d'Artur Bladé i Desumvila.

15 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Ja només falta un mes per a la 10 a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el 15 de juliol.
Seguirà la mateixa estructura que l'any passat, amb una ruta literària inicial, amb aturades a diversos indrets del poble, on es llegiran microcontes, fins al Casal Jaume I, on tindran lloc les presentacions de llibres, amenitzades per la veu i la música de Jesús Fusté i Toni Just.
Però l'activitat cultura ja començarà al matí, amb la inauguració d'una exposició de pintura.
Aniré ampliant la informació amb l'etiqueta de la Jornada.
Us detallo el programa:
.
12 h. Inauguració de l'exposició "Morató Aragonès. Mestres i amics". Al Casal Jaume I.

18.30h. Inici de la ruta literària i musical de microcontes. Davant del Celler Cooperatiu

19.00 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre. Presentació de llibres i lectura de fragments acompanyats per la veu de Jesús Fusté i la guitarra de Toni Just:
Hipermatrònic, de Sergi. G. Oset
La filla esborrada, de Margarida Artizeta
El pont dels jueus, de Martí Gironell
Gosadies, de Carme Andrade
Tardets, d’Agustí Clua

Un regal per al Fürher, de Francesc Valls-Calçada
.
21.30 Sopar al Bassot (les persones interessades poden apuntar-se directament al restaurant, fins dos dies abans)

14 de juny 2017

Crònica del país natal, Artur Bladé i Desumvila

"Dintre la pau de la vila en aquella hora, amb el bastó sobre els genolls, el barret de gairell i el puro a la boca, donava una idea plàcida de la vida i feia creure en la felicitat. (Ingènuament, és clar, si no fos així, en la felicitat, qui hi creuria?)
. Crònica del país natal, Artur Bladé i Desumvila.

Carme Andrade a Tens un racó dalt del món



Carme Andrade és la convidada amb què tanquem la 8a temporada de Tens un racó dalt del món, a Canal 21. 
Comentarem la seva tasca d'activista cultural des de Reus, i comentarem els seus dos llibres, el recull de poemes Els cercles obstinats, i el més recent, el recull de contes Gosadies, que ja vaig comentar al meu blog, on en podeu escoltar un tast.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: La literatura en un tuit,de Laura Borràs; Capablanca. A cara o cruz. de Joan Mundet; Poema dit de la redepció, de Jaume Fuster; El retorn de l’Àngela, Maria Lluïsa Amorós; Patufet on ets? Viatge per la història de Catalunya, Hugo Prades i Roger Roig
El programa es podrà veure en directe els dimecres 14 i 21 de juny, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

13 de juny 2017

Amb gust de terra


La revista digital La nova escena ha fet un vídeo resum dels espectacles presentats durant la 10ª edició de Litterarum. Podreu veure i escoltar un tast de l’espectacle Amb gust de terra, amb el guitarrista i amic Albino Tena, a partir del minut 5.16.

DESITJOS

DESITJOS
Menjar la penúltima galeta de xocolata.
Incomplir algun dels anys.
Tenir dret a fer-se trampes.
Caminar amb les mans buides i els ulls plens.

Oblidar el preu de les dunes.

09 de juny 2017

DESTINATARIS DE CARTES PREVISIBLES

DESTINATARIS DE CARTES PREVISIBLES
El nen que vas conèixer.
El plat que no has trencat.
La ràdio que escolta la veïna.
Els dubtes que t'assetgen quan no dorms.

La filera de formigues que s'allunya al descampat.

08 de juny 2017

El dia celebra que obris els ulls


El dia celebra que obris els ulls,
i un esclat de llum travessa les cortines.
Batecs de campana empaiten alegres
ales d’orenetes al vent
i es decreta el fi del pànic a perdre’t
i es declara eternament vençuda la set

quan obris els ulls.
.
A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009)

Geni i figura


Dilluns passat, durant la trobada mensual dels diLLUMS d’arts al forn, Ricardo Gascon em va comentar una anècdota més del mestre i escriptor Manuel Pérez Bonfill, on demostra un cop més el seu sentit irònic de mirar la vida, l’optimisme, l’humor que comença per riure’s d’un mateix, malgrat les batzegades dels anys i la salut.
Fa uns dies, al Campus de Tortosa, es va presentar el llibre L’Ebre, un riu literari, de Josep S. Cid, una antologia d’autors del territorio que referma l’imaginar del riu, publicat per la URV. El vell professor, que per motius de salut ja acudeix a pocs actes, va coincidir amb Jesús Massip, i aquest és un fragment de la conversa:  .
-On va este vell en gaiato?
-Mira qui parla, en cadira de rodes!
-Lo meu és peresa.
.

La foto de Montse Castellà reflecteix el moment per al record, una lliçó entranyable d’actitud vital que ens dóna qui és mestre per a sempre.

07 de juny 2017

Ja tinc representant!

Trobem una parella de pallassos. Ell, amb bon ànim, ens diu que se la vol lligar. Ella, segura de si mateixa, respon que és molt exigent, que vol algú que cuini, que netegi, que balli...., que llegeixi poesia. I mon fill la interromp, m’assenyala i afirma: ell és un expert!.

Ja tinc representant!

06 de juny 2017

#bookfacefriday



A la Biblioteca de Móra d'Ebre els agrada jugar amb els llibres practicant el #bookfacefriday
Ho han fet amb diverses portades d'autors ebrencs, com es veu en aquest àlbum , inclosos els meus Una sortida digna, i El noi del costat del padrí.
M'encanta.
Gràcies

05 de juny 2017

Sensacions de la visita a l'Escola Remolins







Les nits són màgiques, diuen els poetes, però els matins també ho poden ser, i el passat 31 de maig en vaig viure un, a través del programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, que no em canso d’agrair. Rebre un dels seus correus, comunicant-me que tinc pendent d’acceptar la invitació d’una escola, és un dels grans plaers de ser escriptor. Sovint, aquesta invitació no em ve per sorpresa. En aquest cas, el mestre de l’Escola Remolins de Tortosa, músic i escriptor, Ernest Redó, ja m’havia avançat feia temps la seva proposta. A l’Ernest el conec de referències de fa uns quants anys, quan va publicar el llibre Per si obres la porta, i mogut pel meu afany de col·leccionista d’amics de lletres, m’hi vaig posar en contacte. Llavors ell vivia a Maçanet de la Selva, però fa pocs anys ha tornat a la seva Tortosa natal, i durant les trobades casuals en què hem coincidit, sempre hem tingut bon feeling. Espero amb ànsia que el seu cicle vital el porti a publicar de nou aviat.
Amb l’Ernest vam pactar que li enviaria una tria dels meus relats, que considero més adients per a Primària, fins i tot algun d’encara inèdit, de la meva col·lecció de contes infantils que no aconsegueixo publicar (algun editor interessat a la sala?).
I arribat el dia acordat, em predisposo a gaudir de les sorpreses que sempre em preparen les escoles, a gaudir de la il·lusió amb què infatigablement em reben, i inverteixo, per viure’l amb tota calma, un dels dies de vacances que encara em resten de l’any passat. I les sorpreses, i la il·lusió, em sobreixiran un cop més.
Han treballat els meus contes d’una manera o altra, a totes les classes, s’han preparat preguntes, em saluden pel nom amb un somriure, han fet fibuixos, han fabricat robots (perquè el conte que més ha triomfat ha estat Totó, el robot)…
A mig matí, Ernest em presenta la directora, Eugènia Vela. El món és petit, i amb ella vaig coincidir a la mítica residència d’estudiants Sant Jordi de Tarragona, en un moment de canvi transcendental d’aquella institució, quan va passar a ser mixta per primer cop. Vam recordar aquells anys de canvis. El meu pas pel Sant Jordi fou vital per mi: allí vaig començar a escriure; allí vaig conèixer la meva dona (nèixer a la literatura i a l’amor, es pot demanar més?).
Amb tots dos visitem l’edifici. L’Escola fa una tasca essencial de cohesió social i, tot i les mancances, se’n senten orgullosos, i en tenen motius. Si algun dia aconseguim construitr un país nou, la primera cosa que li demano és una aposta clara, ferma i decidida per l’educació.
S’aproxima el final de la visita. Em porten fins al pati, on m’espera tot l’alumnat del centre, asseguts. Els llegeixo els dos contes que han tingut més èxit, i m’aplaudeixen, i em sento una estrella, no perquè brilli pels meus mèrits, sinó de felicitat.
Però per a acabar em tenen preparat un regal especial i gairebé únic. Gairebé, perquè de fet n’hi ha dos còpies. Aquest mateix curs també va visitar l’escola l’artista plàstic Jaume Rocamora, i ens han fusionat als dos per crear a Rocabau, l’autor d’un llibre amb el text de Totó, el robot, il·lustrat a l’estil de Rocamora, per part dels xiquets i xiquetes de l’escola.  I no puc evitar que l’emoció es vessi, i col·lecciono tresors sense preu.
GRÀCIES.

A la tarda, passejant per Tortosa amb mon fill, em creuo amb un parell dels alumnes que, contents, em saluden pel nom.

04 de juny 2017

vells amics

Repassant contes inèdits, alguns escrits fa deu anys. És com retrobar un vell amic, i adonar-te que, per una part, és encara el mateix, tot i haver canviat molt. Com tu.

Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit


XI Premi 7lletres, 2016
Pagès Editoris, 2017  
Sinopsi
La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els “llops” continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un “llop” els ataca, que no diuen res perquè creuen que és “normal”, que s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que “totes les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera”. Ningú no sap què s'amaga rere una porta tancada.
Comentari
El llibre m'ha impactat des del primer instant. Els contes t'amaren d'un terror blanc, en aparença. Narrats en primera persona per veus infantils, semble dolços només al principi, perquè de seguida s'intueix el drama que ensenya la seva poteta pel davall de la porta, i la nostra imaginació fa la resta, una imaginació excitada mil·limètricament, que sap tocar la nostra fibra més sensible, i ens mostra tota una galeria de llops moderns, i no tan moderns, llops que són víctimes d'ells mateixos, llops que de vegades no són conscients dels seus ullals, llops que amenacen el més valuós del nostre món: els xiquets.
Molt recomanable. Us deixo amb la lectura d'un fragment:

03 de juny 2017

La vida tortosina darrere de l'aparador


Dos llibres cosins germans. Tos dos d'Onada edicions, i tos dos amb el comerç de Tortosa com a punt de partida, tots dos amb denominadors comuns, però molt diferents alhora.
La vida tortosina, de Quimo Panisello, són dos volums on l'autor fa un treball exhaustiu, amb disseny acurat, de tota una època de Tortosa (1939-1979), i demostra una gran feina de documentació i investigació.
La vida darrere de l'aparador, és la tasca d'un badoc que, mig distret, para l'orella, i els ulls (i també la resta de sentits) en diversos comerços de Tortosa, i descriu tot allò que veu, sent, o recorda, i que només pretén mostrar la humanitat que s'amaga rere cada petit gest.
En certa manera, són complementaris.

02 de juny 2017

Carles Capdevila, Diguem-nos coses boniques

En homenatge a Carles Capdevila. Gràcies per la mirada, per l'actitud, per l'humor. Et trobarem a faltar.


Agresssivitat latent i innecessària al futbol

Sóc una persona tranquil·la, potser massa de vegades, i les discussions, insults i baralles em desagraden profundament, em fereixen, en fujo com de la pesta.
Quan era un xiquet, sovint jugàvem a pilota al carrer Sant Isidre. Fèiem dos equips i prescindíem d’àrbitre; ja ens aclaríem, més o menys. L’esperit de lluita i les ganes de guanyar no són necessàriament dolentes, però sempre arribava un moment en què el resultat semblava d’una transcendència enorme, i quan fallaves un remat, o si et passava la pilota pel davall de les cames, algú del teu equip deixava anar un renec mentre t’assenyalava acusadorament. Em sentia a disgust, i recordo que a un dels meus millors amics, amb qui ens aveníem força, li vaig proposar que sempre juguéssim junts, i que mai, mai, ens cridéssim l’un a l’altre. Ens honora haver-ho complit.
L’esport té molts aspectes positius, com allò de “mens sana in corpore sano”, l’esforç, la constància, el treball en equip...; però també en té de negatius, i molts d’aquests es multipliquen al futbol (tant dins com fora del camp), no sé per què: la picardia, l’instint d’enganyar l’àrbitre, les mirades desafiadores al rival, els insults, les puntades de peu...., en resum, l’agressivitat. I això no passa en altres esports de més contacte físic, com el handbol, el bàsquet, o fins i tot les arts marcials. No recordo veure jugadors de bàsquet (que aixequen el braç reconeixent que han comès una falta) llençant escopinades al parquet, i deixant anar el colze per colpejar el rival a la cara, voluntàriament.
Fa uns dies, sense premeditació, vaig assistir amb mon fill a un partit de futbol sala. Entre el públic, sobretot, hi havia xiquets d’entre vuit i deu anys que esperaven el descans per saltar al camp a jugar. Feia molt temps que no en presenciava un, i ja no recordava l’ambient. I se’m van fer presents de nou els renecs, les puntades de peu a la paret, les mirades de ràbia...; però aquest cop fou especialment dolorós, perquè els xiquets, i mon fill entre ells, prenien, en certa manera, nota.
Cal? Algun dia, alguna generació, trencarà aquesta cadena perversa de viure amb irascibilitat l’esport? No serem més feliços?

Demano, si us plau, a les persones que practiquen futbol, de qualsevol categoria, que siguin conscients que es converteixen en referents del més petits, i que mostrin la cara amable, positiva i, per què no, poètica d’aquest esport.

01 de juny 2017

Quan t'assetgen cançons d'amor,
quan maig il·lumina a destemps,
quan la maragda no és un nom de roca,
quan les roselles duren massa poc.
Trobar matisos al rellotge,
buscar temps a la fulla que cau.

31 de maig 2017

OBLITS IMPOSSIBLES

OBLITS IMPOSSIBLES 
Aquella primera carta; l'última. 
La taca en unes estovalles. 
La innocència del primer error.
El desig insatisfet. 

L'olor dels geranis.

Carles Duarte a Tens un racó dalt del món



Carles Duarte és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Intentarem resumir la seva llarga trajectòria davant de diverses entitats, sempre en favor de la cultura i la llengua del nostre país obretot de tres temes, però al nostre programa comentarem, sobretot, la seva faceta com a autor, centrant-nos en els seus darrers llibres de poesia, Quadern d'albades, i Memòria de la llum, obres on es fon la paraula i  la imatge. 
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: L’aventura de les lletres ebrenques, del Grup la Deriva; Blau marí, de Xavier Blanch; Retrats de vi. Francesc Ferré, de Ruth Troyano; Aprenent de cavaller. Els dracs no saben nedar, de Vivian French
El programa es podrà veure en directe els dimecres 31 de maig i 7 de juny, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

30 de maig 2017

La teva forma de no mirar-me


La teva forma de no mirar-me,
llenguatge amb massa accents.
.
Inspirat en una fotografia de Robert Doisneau, agafada de la pàgina Fotograficamente.

29 de maig 2017

A la Fira del llibre ebrenc



27 de maig de 2017. 10a edició de Litterarum i 14a Fira del llibre ebrenc, de Móra d’Ebre, i avui participaré i viuré ambdues.
El dia comença fresc i entelat, i de bon matí em trobo amb Albino Tena a la vora de l’Ebre. Pugem junts riu amunt, carregats d’energia i il·lusió. Estàvem convocats a les 10 a la Sala Democràcia per preparar la nostra participació en una nova iniciativa, el Tast-vinent, propostes d’espectacles amb la literatur ai el vi com a fils conductors. Nosaltres presentem Amb gust de terra, un espectace senzill i emotiu, amb lectura de textos meus i d’altres escriptors, com ara Artur Bladé, acompanyat per la guitarra d’Albino Tena, que també interpretarà temes seus. El tast només ha de durar un quart d’hora. Ho tenim ben preparat per a cenyir-nos al temps; som creatius, emocionals… però també disciplinats i professionals. I hem fet bé, perquè quan apaguen els llums, i ens quedem aparentment sols dalt de l’escenari, jo amb la seva música, ell amb la meva veu, perdem la noció del temps i s’obre un parèntesi de màgia. Hem estat els primers, i podem gaudir de la resta de propostes.
Després d’un dinar/tertúlia a peu dret, i d’un tallat amb gel al Cafè Noisette, on s’exposen els diversos espectacles programats durant el dia per part dels artistes participants, vaig a la Biblioteca on gaudeixo del recital Canten Marta Pessarrodona, de QuiEts i Miss Plumtree: una delícia que em sedueix, per la veu, per la música, per les paraules.
Després em dirigeixo a la carpa, prop dels llibres, on les microtertúlies amb periodistes, programadors, escriptors, lectors, etc, s’intercalen en una dansa improvisada que enforteix aquesta família que s’anomena literatura ebrenca.
I em toca el torn de presentar el llibre (com els 13 anys anteriors), mitjançant una breu entrevista a través de Ràdio Móra d’Ebre, que podeu escoltar en aquest enllaç a partir del minut 16.20. Enguany toca El nostre pitjor enemic, que torna a la comarca després de guanyar el premi Ribera d’Ebre.
Asseguts a les cadires, tafanejant per la carpa, molt de públic.
Quan després de tot el dia decideixo marxar, m’adono que he signat exemplars de sis llibres diferents (contes, novel·la, dietari), i em sento bé, i amb ganes d’escriure.

A hores d’ara encara és una incògnita amb quin llibre vindré l’any vinent, però no m’ho penso perdre.
Podeu veure un tast del nostre espectacle Amb gust de terra, en aquest vídeo resum que han fet la revista digital La nova escena, a partir del minut 5.16:

28 de maig 2017

Sóc un robot?

Abans de publicar un comentari a internet, la pantalla em pregunta si sóc un robot. No, no ho sóc; sort que a certa edat comences a tenir clara la teva identitat.

Neix Editorial Més llibres


Sempre ve de gust informar de l'aparició d'un nou segell editorial. En aquest cas, Més llibres, que inicia el seu camí amb aquests dos títols:
.
El venut, Paul Beatty
Aquesta és la història de Dickens, una localitat empobrida del sud de Los Angeles que un dia desapareix dels mapes per convertir-se en una barriada extrema de la megalòpoli. I de l'esforç quixotesc de l'antiheroi negre que fa de narrador per restablir la ciutat i el seu orgull. Pel camí, en un seguit de girs argumentals tan surrealistes com hilarants, recuperarà la xicota de la seva joventut, acabarà sent propietari d'un esclau i posarà en marxa un ambiciós pla per restaurar la segregació racial que el durà de pet al Tribunal Suprem dels Estats Units, on hi qüestionarà totes les «veritats» de la societat nord-americana, des de la igualtat fins a la fama, passant per la paternitat o pels restaurants xinesos.
.
Tafanejar llibreries del món. Edició de Henry Hitchings

Els 17 textos d'aquest recull, d'escriptors reconeguts d'arreu del món, són una celebració col·lectiva de les llibreries com a institucions i una crida a conservar-les a qualsevol preu. I cadascun d'ells ens parla d'una llibreria en particular, de la cultura de llibreries d'un lloc concret del planeta o, encara, dels seus periples com a exploradors de llibres.
Així, entre d'altres, gaudirem de les llibreries underground d'Istanbul i de les històries d'Elif Shafak, visitarem Pequín amb Yiyun Li, recorrerem el Bogotà de García Márquez amb Juan Gabriel Vásquez, assistirem a una presentació d'Alaa Al Aswani al Caire en plena revolució egípcia del 2011, menjarem mortadel·la de Bolonya amb Stefano Benni a la llibreria antiquària Palmaverde o descobrirem en quin poblet d'Osona comprava Jordi Puntí llibres de segona mà a pes en una botiga excavada en la roca de la muntanya.

27 de maig 2017

El nostre pitjor enemic, recomanat per Sergio Bassa


Tornar de la Fira del llibre ebrenc, i comprovar que el llibreter Sergio Bassa, a la revista digital Núvol, inclou El nostre pitjor enemic entre les seves cinc recomanacions,
Gràcies

Postals d'autors ebrencs




Amb l'excusa de la 10a edició de Litterarum, que se celebra aquests dies a Móra d'Ebre, la Institució de les Lletres Catalanes ha editat onze postals més amb frases d'autors ebrencs, entre els quals tinc l'honor de trobar-m'hi, com ja vaig explicar.
A cadascuna de les frases, hi ha una paraula remarcada d'un color diferent, i mirant-les així per damunt, m'adono que unint-les en podria sortir un poema.
I vet aquí una possible versió (en podria haver altres)
.
Instint emigrant fugit
perd esperança;
horitzons semblen carícies.

Quedarà foc petit.

26 de maig 2017

Els meus llibrs, a la Fira del llibre ebenc





14a edició de la Fira del llibre ebrencs de Móra d'Ebre, i per 14è any hi seran els meus llibres.
De fet, ja hi són, com puc comprovar gràcies a les fotos de Marta Escolà, intrèpida fotògrafa, i m'esperen a què demà els faci companyia tot el dia.
Al maté, a les 11 hores, a la Sala Demcràcia, actuaré amb Albino Tena (Amb gust de terra, un petit espectacle de literatura i música al voltant del vi); i a les 18 hores presentarè El nostre pitjor enemic.
Amb ganes.


Una frase, per a una postal


Des de fa uns dies tinc l’alegria que una de les meves frases forma part de la col·lecció de postals de la Institució de les Lletres Catalanes. Vaig tenir el plaer de rebre els primers exemplars de mans de Laura Borràs, la seva directora, amb qui he coincidit ja en nombrosos actes, persona que amb les seves parraules i la seva actitud sempre fa augmentar, si és possible, l’amor per la literatura. A més, l’honor és doble, ja que ella en persona va escollir la frase. Em va donar l’opció de canviar-la, però ni se’m va passar pel cap.
La frase forma part d’un dels poemes inclosos al recull  Sota la pell hi ha car encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de fang de Deltebre el desembre de 2016.
Aquest recull de poemes van ser escrits en un període de temps molt breu, la tardor de 2015, i seguint sempre una mateixa posada en escena: de nit, sol davant l’ordinador, amb una música suggeridora, sovint d’Albino Tena, i deixant-me portar, arrauxadament, per les sensacions que em suggerien les notes. Fruit d’aquesta forma d’escriure, és el següent poema en prosa on es troba inclosa la frase, i que ara transcric:
.
M’assec al pedrís dels dies, sense ànim d’interrompre’n el camí. Lentament cauen les gotes de llum i es fonen sense recança mentre dibuixo, a pols, arestes del destí que invento sobre la marxa.

No compro daus ni profecies. Cuques de llum al terra i al cel, a infinita distància les unes de les altres, a incomparable grandària o insignificança. La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.

25 de maig 2017

La literatura en un tuit. I la vida.




24 de maig de 2017. Avui, a Viladrich, presentació a càrrec de Montse Castellà del llibre La literatura en un tuit, de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i, sobretot, apassionada i apassionadora pels llibres.
Faig tard, perquè la meva agenda, de vegades, és incompatible amb la de mon fill, que avui té un examen a l’Escola de Música, ell solet davant d’un tribunal, i és la seva primera vegada, i està molt nerviós. Aprofita els instants d’espera, repassant la lliçó, mentre jo, al seu costat, fullejo el llibre de la Laura; la música i la literatura són bones amigues.Quan surt de l’examen, se’l veu atabalat, i la mestra em confirma, traient-li importància, que els nervis l’han traït, però els avantatges de ser pare de certa edat és que et prens les coses amb més tranquil·litat, i que saps desgranar allò que realment importa. L’abraço i esperarem la nota sense angoixa. Ens han confirmat que el curs vinent començarà piano, l’instrument que ara l’il·lusiona, i aquesta felicitat res no la trenca.
Arribo tard a Viladrich, tot just quan acaba de parlar la Montse Castellà i m’assec a última fila. Bona presència de públic. La Laura, amb la seva habitual capacitat per parlar de literatura de forma fresca, fàcil, intel·ligent i engrescadora, explica el procés de creació del llibre i com ha anat seleccionant, de forma subjectiva (com ha de ser la passió pels llibres), els autors i textos que ha escollit, de tota la història de la literatura. Subratlla la bondat de rellegir els llibres, cosa que comparteixo, com a un veritable acte de llibertat. Llegir un llibre pot ser fruit de l’atzar, del compromís, fins i tot de l’obligació; però una relectura..., una relectura és una decisió presa amb tota voluntat, i la millor manera de captar tot allò que en un primer viatge, abstrets per la trama, ens va passar per alt.Rellegir és llegir pel pur plaer de llegir.
En acabar, una excel·lent mostra de la capacitat de seducció de Laura Borràs, que segurament no oblidarà: Zoraida Burgos pregunta com ho ha de fer per ser alumna seva.
Com sempre, les microtertúlies de després de l’acte, són del millor d’aquestes trobades, on la família de lletres que no para de créixer ens trobem i retrobem i compartim. Un exemple de l’emoció i excitació del moment és que, qua ja estava sortint per la porta de la llibreria, algú li recorda a la Montse que es deixava.... la guitarra!
Per a cabar la jornada, un últim regal: a les portes de la furgo de la Montse, la Laura Borràs em dóna les postals que la ILC ha fet amb una de les meves frases. La va escolir ella personalment, i em donà l’opció de canviar-la, però ni se’m passà pel cap alterar aquest regal. Es tracta d’un fragment del recull de poemes Sota la pell hi ha carn encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de Fang de Deltebre: La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.
Un darrer detall petit que explico a la Laura, com a exemple de com la poesia i la vida van de la mà. Durant la presentació, mentre escoltava assegut a l’última fila, he agafat el seu llibre i he descobert que dins, entre la pàgina 12 i 13, algú hi havia posat un fullet doblegat. Un avió de paper que mon fill havia fet, per distreure’s, amb un imprès de l’Escola de Música.

Llegir, viure, volar, emocionar-se.