30 d’abril 2017

L’aventura de les lletres ebrenques, del Grup la Deriva


L’aventura de les lletres ebrenques, del Grup la Deriva
Onada Edicions, 2017

Un conte amb què el grup La Deriva, format per Andrea Ferreres, Neus Pons i Núria Pons, vol aproximar a les aules alguns dels escriptors ebrencs més destacats de tots els temps, com Cristòfol Despuig, Sebastià Juan Arbó, Jesús Moncada, Artur Bladé i Desumvila, Gerard Vergés, i Andreu Carranza.
Més informació a La Calamanda

29 d’abril 2017

La tieta Adela a Nova York, de Núria Pradas


La tieta Adela a Nova York, de Núria Pradas
Baula Edicions

Els pares de la protagonista narradora, la Nefer, són egiptòlegs i han d’anar a Nova York per investigar el robatori d’una valuosa peça de museu. Els hi acompanyaran els fills, però també s’apunta al viatge la inefable tieta Adela, que amb la seva forta personalitat aterrarà a Nova York disposada a conquerir la ciutat.

27 d’abril 2017

VIure, camins d'esperança, a Falset


Com ja comença a ser una tradició, el company Josep Barjuan m'ha seduït per participar en un altre dels seus projectes.
L'any passat ja vaig col·laborar amb el projecte El temps (que passa), i enguany repeteixo amb el llibre Viure, camins d'esperança, que es presentarà també durant la Fira del vi de Falset, el proper 29 d'abril, a les 7 de la tarda, on setze escriptors aportarem els nostres textos, que seran il·lustrats amb vi per Josep Barjuan.
Durant l'acte, llegirem els textos, musicats per Toni Just.
Al Priorat fem coses.

Jugant amb permís de Moncada

Avui recordo algun d'aquells jocs literaris que proposava cada setmana al blog i, amb permís de Jesús Moncada, em permeto la llicència de transcriure una frase de Camí de sirga, acompanyada de dues de falses que m'he inventat. Quina és la bona?
.
a) El vell Nelson no oblida fàciment unes mitges tan ben portades, ni cap llaguter no podria, encara que se’ls emportin mil rius. L’Edén viu encara a molts ulls, a recer de la nostàlgia que vessa en dies concrets, com l’aniversari de la tarda que arribà al poble.
 .
b) Darrere els escolans amb la creu i els candelers, vuit hòmens endolats, presidits pel Ramon Graells i els seus fills, orgullosos del privilegi, duien la caixa magnífica pujada de Tortosa, que despertava més admiració que la del difunt Praxedes Maials.
 . 

c) L’estrebada va fer caure més que quatre parets; alguns records encara trontollen ara, deus anys després, tot i que ningú no en parla al cafè de la Granota fins ben passada la mitja nit.

26 d’abril 2017

Imatges de Sant Jordi



Un Sant Jordi més com a escriptor, i en són 17 des del 2001 (bé, 16; me'n vaig saltar un per motius infinitament millors).
De bon matí em resulta impossible quedar-me a casa, i quan encara no han acabat de muntar les parades, ja oloro el dia. Sóc el primer escriptor en aparèixer per la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa. L'aire és fresc, però ja es nota que el dia serà brillant. La Diada cau en diumenge, i sempre que passa hi ha certa por, però Sant Jordi mai no falla, i l'allau de gent que entra a pel llibre que busca, o a pel llibre que toca (o que li han dit els mitjans que toca) augmenta de forma imparable.
Tampoc no paren  d'arribar companys i companyes amb qui compartim taula, il·lusions i lluites (Fèlix Edo, Marta Tena, Núria Menasanch, Montse Boldú, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Daniel Arasa, Vicent Pellicer, Ramon Miravall...).
Molts clients no es veuen, o no ens volen veure, miren de reüll amb massa respecte o simplement indiferència (l'etiqueta d'autor local és una arma de doble full: alguns lectors ens busquen de forma preferent, altres tenen prejudicis; un autor bo hauria nascut a un altre puesto). Altres clients veus com s'acosten, com et busquen la mirada amb el teu llibre a les mans, còmplices, i et sents feliç per un instant.
Dos moments especials: una mestra m'explica que a la seva escola, com a foment de la lectura, treballen un dels contes d'El vertigen del trapezista; i una de les clientes que es trobava en una botiga mentre escrivia La vida darrere de l'aparador, em demana que li dediqui un exemplar. 
Ja al vespre, a casa, Messi fulmina el drac per a rematar el dia, i mon fill, quan acabo de llegir-li el conte, com cada nit, em diu que continua tot sol.
L'endemà, els diaris parlen de vendes.

Llegint Quadern d'albades, de Carles Duarte

Properament al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21

25 d’abril 2017

Presentació recull premis Terra de fang


Divendres passat, 21 d'abril, vaig assistir a la presentació del llibre recull d'obres dels premis Terra de fang 2015 i 2016, on tinc l'hornor de ser inclòs amb l'obra Sota la pell hi ha carn encara que va obtenir el premi de poesia el 2016.
L'acte té lloc a la flamant nova Biblioteca de Deltebre que, espero, com ha passat a totes les localitats que han estrenat biblioteca els últims anys, serveixi per dinamitzar la vida cultural. Espero tornar-hi aviat per fer alguna activitat.
Però abans d'entrar coincideixo amb l'autor premiat en poesia l'any anterior, Miquel Reverté, i junts "inspeccionem" els passadissos i lleixes, enmig d'una improvisada tertúlia a quatre mans.
Més tard també conec personalment a Montserrat Espallargas, guanyadora del premi de narrativa el 2015, i descobreixo que té arrels prioratines, de Marçà concretament. Ella explicarà que el premi li serví d'impuls a la seva carrera literària, i la prova en són els premis obtinguts posteriorment, com ara el Recull de Blanes.
Però l'acte del passat divendres fou triple.
Abans, Dolores Giménez presenta el llibre del seu particular i personal mètode d'aprendre francès, llengua que ensenya de forma gratuïta al casal de jubilats de Deltebre. Un dels seus alumnes ens canta unes jotes amb la llengua gala. Fusió, tradició, generositat. Terra autèntica.
Per a acabar, vivim un moment molt emotiu: l'acte de donació de la col·lecció de l'obra completa de Josep Pla, del mecenes local Evaristo Vives, a la sala que ja rep el seu nom. Reconec que desconeixia la història d'aquest prohom local, d'aquest home emprenedor, avançat a la seva època, impulsor de Riumar, i amant de la cultura, entre moltes altres coses. Persones que el conegueren d'aprop ens el fan proper, acompanyats de l'obertura de la Traviata de Verdi, i fins i tot l'alcalde, Lluís Soler, no tant com a alcalde,  sinó com a persona, s'emociona i ens emociona recordant moments i actituds d'Eliseo Vives que mostren la seva humanitat.
Ja fosc, torno cap a Tortosa amb un llibre col·lectiu més al seient del copilot. Al dia li resta encara una mica de llum que s'ajau als arrossars, i cel i terra es confonen; em deixo seduir per aquest miratge.

Tot just poques traces


Tot just poques traces
endevino del meu port:
les pedres que fan un poble,

el vol d’una il·lusió.
.
Inspirat en una fotografia de Joan Cassini.

24 d’abril 2017

IV Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre: sumar, xalar.



Sumar i xalar són dos dels verbs que procuro conjugar quan organitzo activitats culturals. Trencar barreres, fer més propers els llibres i els seus autors, col·laborar, conèixer-se, estimar.
Amb aquest ànim, Ricardo Gascón, llavors president de l’AMPA del més antic dels instituts de Tortosa, impulsà el 2014 un esmorzar de Sant Jordi per a agafar forces alimentícies i anímiques de cara a la diada del llibre i la rosa.
I amb aquesta idea també, fa un i mig, vaig idear les trobades periòdiques d’amants de la cultura (creadors i usuaris) dels diLLUMs d’arts al forn, el primer dilluns de cada mes.
Fruit d’aquestes dues il·lusions, aquest passat dissabte, 22 d’abril, ha tingut lloc la IV Trobada d’escriptors de les Terres de l’Ebre, amb un esmorzar i un dinar al Forn de la Canonja, que ha reunit una cinquantena d’autors (no tan sols literaris) arribats, no tan sols de Tortosa, sinó de tots els punts cardinals (L’Ametlla de Mar, Amposta, L’Aldea, Deltebre, Alcanar, Arnes, Jesús, Campredó, Godall, Móra d’Ebre, Vilafranca dels Ports, Falset…), gràcies a la col·laboració d’Òmnium Cultural i l’Ajuntament de Tortosa.
L’ambient és distès, les tertúlies petites s’intercalen, amb el violí de fons d’Òscar Olagaray, autors novells congenien amb els més veterans, vells amics brinden i es donen forces, suren complicitats entre el sol agraït d’abril, brollen projectes, idees, i, sobretot, emocions.
Cal destacar la presència, sempre enginyosa i alegre, de Manuel Pérez Bonfill, que rep un quadre amb el seu retrat de mans de l’autor, Agustí Forner.
Per simbolitzar l’intercanvi i la suma d’idees, es sorteja una panera amb obres aportades pels propis participants, amb un final màgic força propici per a un conte. Per a l’elecció del número que definirà la persona guanyadora, ens posem en mans del més petit de la trobada, un xiquet que tot just camina que, sota l’atenció de tots els presents i amb delicada tendresa, posa el dit sobre una de les cartes. I qui s’emportà el lot de llibres és son pare, l’escriptor Fèlix Edo que, hores més tard, recordarà que un dels seus besavis va ser mag.

La màgia dels llibres, la màgia de la vida.

De peus a terra?


Sovint aprofito imatges de fons que representen alguna cosa propera per a escriure els meus aforismes, reflexions, versos, etc, com ara estovalles, rajoles de casa, voreres de Tortosa, parets de Cornudella, etc.
Fa uns dies vaig veure aparcada, com moltes vegades, la furgoneta de la cantautora Montse Castellà, i no vain poder vèncer la temptació "d'escriure-hi" al damunt.

Catàleg d'activitats de Jesús M. Tibau

En aquest apunt he volgut reunir el catàleg d'activitats per a les quals es posa a la vostra disposició aquest escriptor especialitzat en el relat breu, natural de Cornudella de Montsant i tortosí d’adopció, que fa anys que intento viure del “cuento”. Podeu contactar amb mi al correu tensunraco(arrova)gmail.com, a facebook, a twitter o al meu blog.
.
Breu currículum. He publicat diversos reculls: Tens un racó dalt del món (Montflorit, 2001), Postres de músic (Empúries, 2005, Premi Marian Vayreda), El vertigen deltrapezista, Una sortida digna, I un cop de vent els despentina, i El noi del costat del padrí (Cossetània, 2008, 2009, 2011 i 2014), i No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).  També he publicat els poemaris A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009) i La pluja ha vessat milions de núvols abans (2015), els dietaris Molles per no perdre’m, i Per no perdre’m les molles (Petròpolis, 2012 i 2014), i la novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània 2016), guanyadora del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. L'última publicació és una mena de llibre de viatges, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions, 2017) Presento el programa de televisió a Canal 21, Tens un racó dalt del món, i gestiono el blog del mateix nom, i entre altres guardons ha rebut el Premi Blocs Catalunya Literatura, 2009, i el Mèrit de les Lletres Ebreques, 2013.
Com a escriptor, m’agrada fer-me proper, visitar centres d’ensenyament, Clubs de lectura, entitats, associacions, i fer lectures dels meus relats.
Més informació a la meva web de l'AELC, o a Qui és qui.
A més de visitar-lo a les xarxes socials que freqüento, o de llegir els meus llibres, podeu contactar amb mi per a les següents activitats, o qualsevol altra que em proposeu.       
.


Vols convertir algú en personatge d’un relat? Només necessito unes quantes dades personals de la persona homenatjada, les seves aficions, costums, manies, físic, manera de ser... tot el que creguis

rellevant per fer-ne una definició.

Escriuré un relat d’una o dues pàgines de tipus emotiu, o divertit, o infantil, o de gènere negre ... El faré arribar, al més aviat possible, per correu electrònic, o per correu postal, signat, amb la possibilitat d’acompanyar-lo d’un dels meus llibres dedicat.                                       http://contescarta.blogspot.com


.
La tendresa dels relats de Jesús M. Tibau poden anar acompanyats amb l’emoció de la guitarra de David Espinós, Toni Just o d'Albino Tena. Textos i música s’uneixen per a enriquir-se mútuament i oferir un petit espectacle que no deixa indiferent al públic amb sensibilitat, amant d’històries plenes de tendresa i humor. 
Una selecció de relats llegits pel mateix autor, acompanyats a la guitarra en un espectacle de petit format, senzill i profund alhora. http://relatsguitarra.blogspot.com
.
LECTURA DE RELATS BREUS
Lectura en solitari d’una selecció dels més de 500 relats breus que he escrit a llibreries, biblioteques, i també a en llocs pocs comuns com bars o fàbriques de xocolate o a qualsevol entitat o associació a qui els agradi escoltar petites històries.
.
Activitat especialment dissenyada per als centres d’ensenyament, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. M'agrada anar convidat als centres d'ensenyament, fer-me proper a xiquets i xiquetes, a nois i noies, fer costat a una de les professions més importants per una societat, la de mestres. Els alumnes sempre em sorprenen amb la seva visió del món, amb les preguntes. Jo també procuro fer-los alguna sorpresa, mostrar-los la meva passió per la literatura.
Araceli Aguiló i Emigdi Subirats van fer una guia de lectura fa uns anys.
Més informació en aquest enllaç.

.
Activitat especialment dissenyada per als clubs de lectura, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. Un altres dels grans plaers: acudir a un Club de lectura sense haver de convèncer ningú perquè llegeixi el teu llibre. El meu llibre més comentat ha estat El vertigen del trapezista, del qual hi ha un lot d'exemplars en préstec a la Central de Biblioteques. Més informació a http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/lletres-en-viu
.
Amb una sola sessió, intento ensenyar de forma amena i participativa com es pot incentivar la creativitat al món dels relats breus, tot i que la creativitat serveix per a tots els camps. Especialment adreçat a adults i batxillerat, amb o sense ambicions de convertir-se en escriptors, perquè jo aconsello escriure a tothom.
.
XERRADES
Sovint m’han convidat a participar a xerrades, taules rodones o debats sobre literatura breu, o la meva experiència a les xarxes socials.


   

23 d’abril 2017

Sempre Gerard Vergés


Sempre amb Gerard Vergés, rellegint-lo

Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés


Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
Adesiara Editorial, 2017
Sinopsi

Gerard Vergés va llegir intensament i assídua l’obra de William Shakespeare des de ben jove. Amb el pas dels anys, la presència del Bard de Stratford-upon-Avon es féu palesa a totes les facetes de la producció original de Vergés. El llarg procés de lectura i apropiació de Shakespeare culminà amb la publicació d’una versió integral dels 154 sonets del geni anglès, una traducció extraordinària que s’ha imposat com un autèntic clàssic modern per la voluntat de lectors, crítics i estudiosos, i, així mateix, ha servit d’estímul creatiu a tots els traductors posteriors que han provat sort amb els poemes lírics de l’autor de La tempesta. De la mà de Vergés, podem endinsar-nos en l’abassegadora aventura de llegir els sonets de Shakespeare amb totes les garanties en una versió brillant, dúctil, fidel i plenament contemporània.

22 d’abril 2017

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut de Roquetes





Ahir em van convidar a l'Institut de Roquetes per llegir textos d'amor, aprofitant la propera diada de Sant Jordi: llibres, escola, amor, lectures...  són ingredients irresistibles per a mi.
A mi m'ha tocat fer la lectura a tres classes de 2n d'ESO, i disposem de quinze minuts per aula, que, per cert, no en saben res: sorpresa!
He escollit un parell de fragments del recul No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, pensada expressament per ser treballat a ESO, amb la seva guia didàctica i tot.
El protagonista del conte és un noi en plena fase d'enamorament, que va surant pel món, encantat, i que és incapaç de posar les agulles d'estendre la roba com cal. Conseqüència: un dels mitjons sortirà volant. 
Mentre rellegeixo el text a casa se m'ocorreix una idea: portar una corda, d'estendre, un parell d'agulles, i uns mitjons de mon fill que li agafo en préstec, i teatralitzar el moment, amb vol de mitjó inclòs. Demano un parell de voluntaris perquè agafin la corda, i tot ajuda a fer més divertida la lectura.
Per a arrodonir els quinze minuts, porto preparada la meva debilitat: uns quants nanocontes, d'amor és clar.
A les classes la reaació és molt similar: m'escolten molt atents, riuen als moments més diverits, se sorprenen i dubten a l'hora de comprendre algun nanoconte, criden un oooohhhh als moments més romàntics.
Una fantàstica experiència; agareixo que hagin pensat en mi, i em moro de ganes d'anar a més escoles i instituts.
El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda per promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat. 


21 d’abril 2017

Entrevista a L'Ebre


Avui, entrevista al setmanari L'Ebre, de la mà de Marina Pallàs, per parlar de les 100 trobades del Club de Lectura de Tortosa.

Un Sant Jordi, dos llibres


No sé si ho sabíeu, però aquest cap de setmana és Sant Jordi, uns dies una mica moguts per als escriptors; ja està bé de tant en tant.
La indústria es mobilitza els mesos abans, les distribuïdores treuen fum les últimes setmanes o dies, els llibreters no saben on posar les caixes; la primavera és la gran campanya editorial de l'any, i sembla que els llibres amb una antiguitat de tres o quatre mesos ja comencin a molestar (que s'apartin, que arriben llibres més joves i forts!).
Molta gent em pregunta: treus llibre per Sant Jordi?
Jo no trec mai cap llibre especial per Sant Jordi, en publico o, més ben dit, me n'han publicat, al llarg de tot l'any, i sempre he considerat com a "llibre de Sant Jordi", aquell que no va viure el Sant Jordi passat, és a dir, 365 dies de marge.
Per això, enguany tindré el cor dividit entre dos llibres molt especials: la meva primera novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions) i el que podríem etiquetar com a llibre de viatges petits La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions).
Les últimes setmanes combino actes de tots dos, i amb tots dos vaig de la mà, i tots dos em faria goig dedicar-los aquest Sant Jordi, de tot cor.

20 d’abril 2017

Novetats ebrenques Sant Jordi 2017


Com ja comença a ser tradicional cada any, al programa Primera Columna de Canal 21, al costat de Gustau Moreno, avui he fet un repàs als llibres ebrencs que són novetat aquest Sant Jordi, o el que ve a ser el mateix, els llibres publicats els últims dotze mesos.
M'he centrat en els llibres de caire literari i demano disculpes si me n'he deixat cap, cosa que, afortunadament, és fàcil perquè les publicacions ebrenques són nombroses i variades.

A Antena Caro, escalfant Sant Jordi



Entrevista radiofònica amb Conrad Duran per a Antena Caro Ràdio, i amb el cor dividit abans de Sant Jordi, parlant dels meus dos llibres, El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions).
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

La vida darrere de l'aparador a cadena Ser Ebre



Nova entrevista a Cadena Ser Ebre amb Sílvia Tejedor per comentar diversos temes literàries on m'embarco. Parlem sobre:
- El meu nou llibre La vida darrere de l'aparador, d'Onada Edicions
-La IV Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre que tindrà lloc el dissabte 22 d'abril, amb un esmorzar a les 9 del matí i un dinar a les 14.00, tots dos al Forn de la Canonja de Tortosa, organitzat pel col·lectiu diLLUMs d'Arts al forn, amb col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural.
-Les trobrades mensuals dels diLLUMs d'Arts al forn
.
Podeu escoltar gravació en aquest enllaç.

19 d’abril 2017

El nostre pitjor enemic; dinar de premsa de Cossetània


Ahir, dinar de premsa tradicional del grup editorial de Cossetània i Angle abans de Sant Jordi, i jo encara de la mà de la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Ambient amable i distès aquest dia d'abril ple de llum al restaurant Quim i Quima de Tarragona, vells amics i coneguts entre els escriptors i la premsa, com Vicent Pellicer, Margarida Aritzeta i Conrad Duran, i una bona ocasió per fer-ne de nous.
M'he agafat un dia de vacances, m'he posat en mans de la Renfe, i acompanyat d'un bon llibre m'he assegut al costat del vagó on no hi tocarà el sol. De moment vaig sol, però a l'estació de L'Aldea puja una munió de jóvens i gent amb motxilles. Un home de mitjana edat em pregunta amb gestos si el seient del meu costat està lliure, i jo, amb un moviment del cap, li responc que sí; parlem el mateix idioma? Almenys ens entenem. Jo continuo llegint, ell mobileja. Al seient del darrere, una dona fa gestions immobiliàries per telèfon i pregunta si els metres de superfície són útils. 
Bado per la finestra a estones, entre conte i conte de la Carme Andrade, que subratllo tremolós pel sacseig del tren.
M'arriba l'olor inconfusible de Tarragona, ciutat que estimo, records de set anys d'estudis i del que no són estudis.
I el tren s'atura amb un esbufec.
Tinc molt de temps, em conec el trajecte a la perfecció, i pujo cap a la part vella fent aturades a diverses llibreries a xafardejar. 
Davant (o darrere) l'allau de novetats de Sant Jordi, un llibre vell del mes de setembre com El nostre pitjor enemic ja no ocupa el taulell de novetats, però a les llibreries de Tarragona La Capona, Adserà i La Rambla, encara es troba.
Enfilo el carrer major, fotografio coses petites que m'atruaen, i quasi em topo, també badant, amb el Conrad Duran. Junts admirem la façana de la catedral i fem cap al restaurant.  A partir d'allí, reguitzell de presentacions, encaixades i petons, càmeres i micròfons que ens apunten, que ens fan protagonistes la setmana de l'any que ens toca.
Més informació a:

Òscar Ramírez Dolcet a Tens un racó dalt del món




Òscar Ramírez Dolcet és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Periodista i escriptor de vocació i. essencialment, comunicador, conec de fa molts anys l'Òscar pel seu blog Tot és possible, però al programa parlarem del seus llibres, a cavall entre la reflexió i la prosa poètica, especialment del nou, El trist atzar del vertigen que em devora.  
Com a curiositat, duren a terme una batalla d'aforismes on ningú no prendrà mal. 
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: La roda de l'oblit de Cari Ariño; No es poden donar tants llangostos a la sibeca, d’Àngel Vallverdú Rom; El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat; Camille, de Pierre Lemaitre
El programa es podrà veure en directe els dimecres 19 i 26 d'abril, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

18 d’abril 2017

La vida darrere de l'aparador, entre les 5 recomanacions ebrenques de Sant Jordi



El digital Surtdecasa inclou el meu llibre La vida darrere de l'aparador entre les cinc recomanacions literàries d'aquest Sant Jordi.
Molt content pel ressò d'aquest llibre senzill, proper, humà, sincer, real, ambientat a comerços de Tortosa, però universal.

Fugir?


Fugir?
La vida és testimoni de tants pànics,

còmplice dels meus batecs.
.
Inspirat en una fotografia de Joan Cassini.

17 d’abril 2017

La meva primera novel·la, o recull de nanocontes?


Durant la passada Fira Literària de Jesús, entre altres, coincideixo amb l’escriptor i amic Baltasar Casanova, i em fa una curiosa observació o sensació sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Em diu que el llibre està fet a base de nanocontes. S’explica: sovint trobava frases acuradament escrites, que contenien molta informació, i que l’incitaven a aturar-se per a rellegir-les detingudament, fins que decidí empendre una nova tàctica: llegir la novel·la sense aturar-se, i després rellegir-se-la per a assaborir millor cada frase.
M’ho prenc com un elogi, i deu tindre raó, perquè no és la primera persona que m’ho diu: Genís Sinca, durant la presentació del llibre a Barcelona, també va parlar de la presència de l’esperit del nanoconte a la novel·la.

A veure si després de tants anys demanant tothom “la novel·la”, ara que crec que ja està publicada resulta que ñes un recull de nanocontes J

16 d’abril 2017

Alicia Giménez Bartlett al Club de Lectura de Tortosa


El 26 d'abril el Club de Lectura de Tortosa serà especial. Seguint una iniciativa que es va iniciar l'any passat, el Club de Lectura sortirà de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i comentarà el llibre en un altre indret: al Museu de Tortosa.
Aquets cop, per parlar amb la seva autora, Alicia Giménez Bartlett de la novel·la Donde nadie te encuentre, guanyadora del Premi Nadal 2011, amb la mítica guerrillera maqui La Pastora. Es comptarà amb la participació especial d'un testimoni de l'època que la va arribar a conèixer, Julián Salvadó.
Més informació a la web del Museu de Tortosa.
L'autora és especialista en gènere negre i, encerta manera, la trama del llibre es basa en la investigació que duu a terme un psiquiatra francès, Lucien Nourissier, especialista en ments criminals, per tal de fer un estudi sobre la Pastora, ajudat per un periodista espantol, Carlos Infante.L'autora té mestria per a enganxar el lector, però la novel·la és sobretot psicològica, i jo la veig com una lluita constant entre dos móns, dos realitats, dues sensibilitats. Per un costat, ens mostra la dualitat que ja representa en si el personatge de la Pastora, el misteri del seu sexe i els problemes que li va comportar, no tan sols des d'un punt de vista físic, sinó sobretot psicològic, la incertesa, els dubtes, l'autocomprensió, la manca d'acceptació, el rebuig, la marginació...
El personatge de la Pastora és molt potent, però, del llibre, m'enamora la relació entre Lucien i Carlos. Dos personatges tan diferents, un idealista, l'altre realista, el primer carregat de certa innocència, el segon, de cinisme en estat pur. La seva relació, en principi sembla impossible, les distàncies i els objectius semblen massa distants, però a oc a poc evoluciones, comencen a tractar-se de tu, i l'autora ens ofereix uns diàlegs brillans. En alguns moments, em recorden a la parella de Quixot i Sancho, però enlloc de a la Manxa, cavalquen per les comarques del Port.
Us llegeixo un fragment;

Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada


Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada
Arola Editoris, 2017
Sinopsi

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial nazi de la Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.
Us convido a veure el vídeo promocional.

15 d’abril 2017

Salaiarkis al Coll del Moro de Gandesa, de Marc Jornet amb il·lustracions d'Àngels Cid


Salaiarkis al Coll del Moro de Gandesa, de Marc Jornet amb il·lustracions d'Àngels Cid
Sinopsis

Explica la història de Salaiarkis, un jove iber que viu a Tikirskine (Tivissa) i se'n va a viure a Gandesa (Coll del Moro) fa uns 2.200 anys. La seua família són comerciants de vi i van a Gandesa per construir un celler nou amb les noves tècniques que circulen per la mediterrània i que han arribat a orelles del seu pare a través del comerç que puja i baixa pel riu Ebre. Salaiarkis descobreix un nou poble, una nova gent i unes noves llegendes de terra endins. A més aprèn a valorar petites coses que són grans tresors si les saps valorar. El comerç del vi millora amb el nou celler i Salaiarkis aconsegueix seguir amb el negoci del vi, fins que arriben els romans...

Contes populars catalans. Adaptació, Ricard Bonmatí; il·lustracions de Ximena Maier


Contes popularscatalans. Adaptació, Ricard Bonmatí; il·lustracions de Ximena Maier
Baula Edicions
Sinopsis

Els contes populars de les nostres contrades són especialment divertits i apassionants. Els infants i joves de Catalunya, el País Valencià, les Illes i l’Alguer, una generació rere l’altra, han après a entendre el món gràcies a la simpàtica i profunda ironia d’aquests relats. L’autor d’aquesta acurada selecció ens n’ofereix la seva versió, la que ell mateix conta a la mainada. Una versió que recull el bo i millor dels diversos episodis que té cada conte a cada racó de la nostra geografia.

14 d’abril 2017

El nostre pitjor enemic, segons Òscar Ramírez Dolcet


El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la El nostre pitjor enemic al seu facebook. En aquest enllaç, altres comentaris sobre el llibre.
Us transcric el text:
.
Bell i nostàlgic final d’un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha tingut pres i captiu des del principi (ahir al vespre) fins el final (aquest matí). Armar històries per convertir-les en novel·les no és gens fàcil, vestir-les subtilment i amb suficiència ja és tasca de mestre. I el Jesús M Tibau ha aconseguit tot això i més.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
. “Tothom aprèn amb els anys que el fet d’arribar no comporta, forçosament, una victòria, sinó que sovint esdevé l’inici d’una pèrdua. En tot cas, siguin quines siguin les motivacions d’assolir el destí, sempre es crea una mena d’incertesa quan és tan proper.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.” 

.
. NOTA: La barca a la foto és cortesia de la casa i molt important. Quan llegiu el llibre ja entendreu el perquè.

Pals proverbi saharaui

"Si lluites contra el vent, ploraràs granets d'arena."
Fals proverbi saharaui.

13 d’abril 2017

Art i lletres. Una visió de 40 anys de creació artística



En commemoració del 40 aniversari del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, s’ha editat el llibre 40 Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016), Volum XL de la col•lecció Tamarit, coedició de la Diputació de Tarragona i Viena edicions. El treball mostra el diàleg entre l’art i la literatura a través de les obres i els textos d’un total de 40 artistes i el mateix nombre d’escriptors vinculats a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Poemes, relats curts i reflexions en formats diversos descriuen i interpreten cadascuna de les obres que acompanyen.
He tingut l'honor de ser un dels 40 escriptors que han participat en aquest projecte, i trobareu la resta, juntament amb la lectura dle meu relat en aquest enllaç.
Després d'haver-se presentat a Tarragona, vaig suggerir la possibilitat de presentar-se també a Tortosa, acte que va tenir lloc el passat 6 d'abril, a l'Escola d'Art i Dissseny, que va comptar amb uan bona representació dels autors participants al llibre. Toni Orensanz fou la persona encarregada de fer la presentació, periodista i escriptor falsetà que recordà els anys que treballà a la ciutat, així com la bellesa de la seva llum. Toni va fer referència a la importància del passat i, més concretament, a saber crear un relat del propi passat, com a tasca saludable mentalment tant a nivel individual com de país. Això sí, no perdent de vista que la memòria és traïdora, i que som novel·listes de nosaltres mateixos, no  notaris.

imatges de La vida darrere de l'aparador

Imatges d'ambients que m'han inspirat per al llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions)