Ja fa molts anys que m’uneix un feeling
especial amb les dues Móres, la d’Ebre, i la Nova , tant una com l’altra, on hi faig activitats
literàries amb relativa freqüència i facilitat. Destaca la meva tossuda
presència a totes les edicions de la
Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre (el proper dia 27, per
duplicat), però també he fet lectures de contes i versos (tant a l’una com a
l’altra), i tallers literaris (tant a l’altra com a l’una), i presentacions de
llibres (a totes dues), i he celebrat el dia mundial de la poesia (als dos
costats de riu).
El capítol més recent d’aquesta història
d’amor va tenir lloc el passat divendres. Eva Vallespí, la regidora de Cultura
de Móra la Nova ,
amb una sensibilitat que la fa propera als meus textos (al seu facebook escriu:
“no em canso de repetir la lectura dels seus llibres, com quan mires un apeli
que t’agrada, diverses vegades, i sempre hi trobes una cosa nova”), em proposà
la presentació del meu llibre. Quin? li vaig preguntar, perquè darrerament n’he
publicat tres. “M’agradaria molt saber més de La vida darrere de l’aparador”,
em va respondre i sorprendre. Això em fa feliç, perquè el llibre, en portar el
nom de Tortosa al subtítol, du una sobrecàrrega d’etiqueta de “local” que no li
fa justícia i que dificulta que arribi a altres ciutats. Sé que serà impossible
d’evitar, en sóc conscient, tot i la universalitat del seu contingut, i per
això agraeixo la seva voluntat de voler-lo portar a Móra la Nova.
Aquesta primavera de maig, indecisa, ens
recorda a dies el fred de l’hivern, i per moments ens avisa de la proximitat de
l’estiu. Avui, però, la tarda és neta i lluminosa, i amb aquest ànim enfilo el
camí cap a Móra, (i el swing i el soul de Louis Armstrong i Amy Winehouse al
cotxe). I, també molt important, amb temps suficient per a anar a poc a poc,
per a entrar als pobles que la carretera ara esquiva deixant-los de costat, i
saludar els veïns que passegen, sorpresos pel pas d’un cotxe que no coneixen i
que han de mirar dos cops.
Arribo
abans d’hora a l’edifici de la
Biblioteca , i tafanejo en un tauler els dibuixos i textos amb
què l’alumnat de l’escola ha versionat els contes d’Andersen; sempre hi som a
temps d’aprendre dels mestres, els xiquets.
Dins,
ja m’esperen Paco Sanahuja, el bibliotecari, que el dia abans m’havia
entrevistat per al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova , i Jordi Duran, que em
farà la presentació, i Marta Escolà, intrèpida reportera de La nova escena,
especialista en fotografiar concerts de música, esporàdicament events literaris,
i amb qui he compartit lloc de feina a l’Ajuntament durant sis mesos com a “assessora
multidisciplinar” . I van arribant més rostres coneguts d’aquesta família o
secta cultural ebrenca, com la regidora, Eva Vallespí, Joan Josep Duran,
president del CERE, Josep Moragrega, expresident d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre,
i Ferran Bladé, director territorial de Cultura, que es troben entre el
distingit públic.
Jordi
Duran fa un repàs de la meva trajectòria, subratlla també el caràcter universal
del llibre, i l’enllaça amb un fragment del llibre Les primeres descobertes,
del meu admirat Artur Bladé, ambientat en un petit comerç de Benissanet.
Per a
acabar l’acte, intento demostrar la bellesa i la poesia que atresoren les
petites coses que ens envolten, amb fotografies de petits i humils objectes que
vaig trobant pel carrer.
La
tarda comença a caure, amable fresca al carrer. Torno a la Ribera d’Ebre aviat, el 27.
Ja en tinc ganes.
Gràcies
a les fotos de la Marta Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada