30 de setembre 2017

JUNTS? ÉS CLAR, L’UN AL COSTAT DE L’ALTRE, NO DAMUNT


El unionistes es posen a la boca la bonica paraula “junts”, com si ser independents comportés, obligatòriament, una traumàtica separació. Això és manipular les paraules, apropiar-se’n el significat de forma partidària. I és que ser independents no és antònim d’estar junts, ni sinònim, tot depèn de la voluntat. Jo sóc independent dels meus amics i familiars, i bé saben que em tenen al seu costat per tot allò que faci falta, sense necessitat que cap de nosaltres s’imposi a la resta. Aquesta és la millor manera d’estar junts: en primer lloc, de forma voluntària, perquè, a la força, sota l’amenaça i la por, dos no estan junts, sinó emmanillats; en segon lloc, aportant cadascuna de les parts allò que vol i pot aportar, al seu estil.
Amb la independència, si una majoria de catalans i catalanes ho volem, Catalunya no se’n va enlloc, continuarà al seu racó de món, sense sortir-se’n de la Via Làctea, contribuint i col·laborant amb la resta de nacions del món, a la nostra manera pacífica de ser, amb els nostres defectes i virtuts; som gent acostumada a obrir els braços als visitants, a no acceptar els invasors.
Ah, important! i donant els 12 punts dels Festival d’Eurovisió a la cançó que més ens agradi, o a la cançó d’un país amic, com acostuma a passar.
Junts ens anirà millor; l’un al costat de l’altre, no damunt.

26 de setembre 2017

La força de les paraules, de Miracle Sala Farré


Cossetània Edicions, 2017 
II Premi de narrativa Món Rural
Sinopsi
La força de les paraules és un recull de contes que evoquen la infantesa i els paisatges del poble de l’autora, Santa Maria d’Oló, a través d’un joc que barreja el record amb la fantasia. La majoria dels contes relaten episodis, viscuts o imaginats, des dels ulls d’una nena que viu en un entorn rural i que creix enmig d’una família nombrosa, uns veïns que coneix bé i la seva colla d’amics.
Una reineta que té un somni, una bassa plena de misteri, la sorpresa del primer mort, reunions familiars de diumenge a la tarda... Aquestes i altres formen un total de vint-i-cinc històries, narrades a partir d’un eix comú: la fascinació per la llengua i la seva força.
Les paraules agermanen la gent i la natura, els jocs i les tasques de pagès, les cases i el carrer, el goig de viure i la contundència de la mort.

les petjades a la Lluna


24 de setembre 2017

Un hauria estat el nostre



El somriure del viking, de Jordi Tiñena


El somriure del viking, de Jordi Tiñena
Capital Books, 2017
Sinopsi
L’any 1012 de l’era cristiana, amb gairebé vuitanta anys, el geògraf Ibn Mehzín at-Turtuxí recorda el fet que va marcar el seu destí: l’arribada dels vikings a l’Ebre l’any 948. Els guerrers del nord remunten el riu amb quatre naus i pacíficament estableixen un campament no gaire lluny del castell d’Amposta i de la ciutat de Turtuxa, que aleshores marcava la frontera amb els regnes cristians.

Ibn Mehzín estarà al servei d’Aslak, el cap dels vikings, home carismàtic, dotat d’una insòlita habilitat per a la guerra, però també per negociar i treure avantatge sobre els seus enemics. En una Turtuxa on conviuen diferents cultures, els vikings voldran aconseguir el poder, sempre en mans dels més forts, cruels i astuts.

23 de setembre 2017

L’usurpador, d’Àngels Moreno


L’usurpador, d’Àngels Moreno
XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2017
Pagès Editor, 2017

"L'obra de l'Àngels m'ha deixat meravellat per la qualitat del seu fantasieig, les rèpliques de les veus somortes, la unitat d'un conjunt de desmembraments, el batec del seu desplegament, la poètica suspesa i l'obertura cara al lector. Pocs poetes ha donat a la poesia catalana un estat d'elevació en la dificultat de poder escapçar i purgar per poder fer rebotre la pèrdua de la poesia en el seu excés. La lectura del no-res que surt de dins de l'arquitectura natural del fet poètic se'ns ha adherit informe, en la forma d'una realitat mutilada"( de l'epíleg de Vicenç Altaió).

20 de setembre 2017

Opcions a considerar


Teresa Saborit a Tens un racó dalt del món



Teresa Saborit és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21. 
Comentarem la seva tasca d'activista cultural a través de la pàgina Vull escriure, on proposa jugar amb la literatura i les paraules.
Sobretot comentarrem el seu nou llibre, Els llops ja no viuen als boscos, amb què guanyà el premi 7 lletres 2016, i el llibre 200 muses, on recull una altra de les seves juganeres iniciatives a les xarxes socials.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: El venut, Paul Beatty; Meduses, de Manuel Roig Abad; L’expedició del doctor Balmis, de Maria Solar; Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera
El programa es podrà veure en directe els dimecres 20 i 27 de setembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

19 de setembre 2017

Postals literàries de la ILC


Ja podeu veure totes les postals literàries que ha realitzat la Institució de les Lletres catalanes (ILC), en aquest enllaç.
La meva es troba a la sèrie 10, la sèrie ebrenca

ella és el camí


17 de setembre 2017

No has podat les moreres


Napalm, de Joan Canela i Jordi Colonques


Napalm, de Joan Canela i Jordi Colonques
Bromera Edicions, 2017
Sinopsi

València. L’estiu s’ha iniciat prematurament a les acaballes de la primavera i la ciutat bull. Una galeria de personatges diferents, aparentment inconnexos, tracten de sobreviure a una misèria quotidiana que massa vegades és molt anterior a la crisi: són els desheretats del sistema. Alhora, la policia s’esforça a descobrir els autors dels massius incendis de cotxes que colpegen els diferents barris des de fa dies. Sense cap mòbil aparent, però amb un alt grau de complexitat, els investigadors estan totalment desorientats. A un ritme trepidant, en només una setmana les peces comencen a encaixar. Els cotxes no són sinó un entrenament. Alguna cosa molt grossa està a punt d’esclatar a la ciutat i les conseqüències poden ser terribles.

16 de setembre 2017

False friends, de Salvador Company


False friends, de Salvador Company
Més llibres, 2017
Sinopsi

Un novel·lista ha de traduir una mena de thriller sociolingüístic amb pseudònim i corrupteles immobiliàries que, sorprenentment, es refereix a fets que li toquen de prop. A més, l’autora oculta havia partit del text d'un altre escriptor de culte que el traductor havia versionat en la novel·la que acabava de publicar. Casualitat? Conspiració? La qüestió és que l’encàrrec decau misteriosament i ell ha d’embrancar-se en una recerca febril sobre la continuació de la història i els motius de tot plegat. Pel camí, el sorprendran trucades «amistoses» per fer-lo dissuadir, rebuigs editorials sobtats, premis literaris poc nets i anirà trepitjant l'ull de poll dels poderosos entre falsos amics. Però per fi aquest text ha aconseguit sortir a la llum. Per cert, hem dit ja que acaba sent una història de ciència ficció?

CONVERSES AGAFADES AL VOL

CONVERSES AGAFADES AL VOL 
Ala vora de l'Ebre, un planterista, d'Alcanar per a més dades, aconsella una clienta:
-El millor temps és al gener o febrer, però a l'octubre ja es pot plantar.
I jo no sé si parlen d'arbres fruiters o del país. 
#1Odallonses

Animals músics


Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi
Des dels gibons cantant un duet a l’alba i les balenes brunzint a través dels oceans fins als llops entonant un cànon coral, la naturalesa és plena de música meravellosa.
La majoria dels animals fan servir les seves veus, altres utilitzen els seus cossos com a instruments i alguns produeixen sons que els éssers humans som incapaços de percebre.
Per destacar aquesta diversitat musical, hem compilat una llista de 14 intèrprets privilegiats, alguns dels quals fan una música que sembla… gairebé filharmònica!

15 de setembre 2017

haikús i bonsais


Em deixo seduir per l'amic canareu Tomàs Camacho, i participo en una altra de les seves iniciatives, aquest cop amb haikús i bonsais pel mig.

moviments i quietuds

Des de petit sé que els moviments de la terra són rotació i translació. Amb els anys he après a valorar les seves quietuds.

14 de setembre 2017

massa contrassenyes



L'edat que un comença a tindre, unit a la quantitat de contrassenyes i números secrets que acumulo, fa que, quan escric el pin de la targeta en una botiga i apareix a la pantalla el missatge “el número és correcte”, senti un cert alleugeriment, un humil orgull i una felicitat petita.

llavis, préssecs


13 de setembre 2017

Club de lectura de Tortosa, nova temporada


El proper 15 de setembre comença una nova temporada del Club de lectura de Tortosa.
Comentarem la novel·la Jo confesso, de Jaume Cabré.
I continuarem amb la següent programació:
.
Octubre. El doctor Rip, de Salvador Espriu
Novembre. L'òmnibus de la mort, amb presència de l'autor, Toni Orensanz
Desembre. La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda.
.
Tothom està convidat, fins i tot si no heu llegit el llibre, perquè parlarem de literatura, i també de la vida, que ve a ser el mateix.

l'assassí de la verema


12 de setembre 2017

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Deltebre


El proper 28 de setembre tindré el plaer d'anar a la Biblioteca de Deltebre per comentar amb el seu Club de lectura la meva novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), amb què vaig guanyar el Premi de narrativa Ribera d'Ebre l'any 2015.
Ja tinc experiència en escoltar les impressions que provoquen els meus reculls de contes, i tinc moltes ganes de saber com és rebuda la meva primera novel·la.
Us espero a Deltebre, i aviat en altres clubs de lectura.

Qui estigui lliure de pedres


11 de setembre 2017

Un gest petit, un gest gran


El Parlament de Catalunya ha viscut uns nous dies històrics que representen una nova passa endavant cap a la sobirania efectiva, que molts i moltes ja tenim de forma emotiva. D’aquests dos dies hi ha un instant que ha cridat l’atenció per la seva càrrega simbòlica: el moment en què la diputada de Catalunya Sí que es pot (CSQEP), Àngels Martínez, va retirar les banderes espanyoles que havien deixat als seus escons els diputats del PP.
Sembla un gest petit, però posa de manifest un fet que tothom ja sabia: que els votants de CSQEP són diversos, especialment en matèria de la sobirania catalana.
Després de les darreres eleccions autonòmiques (espero que siguin darreres, darreres), estem farts d’escoltar que els partits sobiranistes obtingueren majoria d’escons, però no de vots i que, per tant, hi ha més gent a Catalunya contrària a la independència que a favor. Amb el gest de la diputada Àngels Martínez s’evidencia que aquesta afirmació és rotundament falsa, com tantes altres, i que part dels votants de CSQEP votaran que sí al referèndum per la independència (segur que algú del PSC també).
Enteneu ara la seva por?

Entenc que als contraris a la independència els dolgui si l’assolim. A mi fa 40 anys que em dol no tenir-la, i ho he respectat.

10 de setembre 2017

L'home de Déu, de Mireia Vancells


XXXIV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi
L’any 1957, en plena postguerra, l’arquebisbe de Barcelona envia el jove seminarista Marcial Ustrell a comarques, a fer inventari dels objectes d’un seguit de parròquies que, per decisió del Vaticà, aviat canviaran de diòcesi. Allà, en terres de pagès, d’analfabetisme i de supersticions, en Marcial es trobarà amb un seguit de circumstàncies que el conduiran, irremissiblement, a la desgràcia. 
L’home de Déu és una novel·la tràgica, costumista, amb tocs de realisme màgic, que parla de la lluita entre el bé i el mal, de dones expertes en plantes remeieres, de bruixeria i de l’art de la fabricació de figures de sants. La novel·la plasma creences, retrata seqüeles de la Guerra Civil i posa de manifest la cobdícia de l’Església a l’hora de gestionar el seu valuós patrimoni.

09 de setembre 2017

amb la màgia per bandera


Inventa sota la pressió del temps que l’amenaça. Però el seu afany per fer-ne de tot un joc, acut al rescat amb la màgia per bandera, i una mica a l’atzar.
.
Inspirat per una il·lustració de Joan Llopis Domènech.

100 històries sobre el ball que t’agradaria saber


Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi
El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

08 de setembre 2017

españa és un conjunt ben definit?


Trobo examen de matemàtiques de quan tenia 9 anys. No estàvem adoctrinats, no! No tardaria gaire a entendre que el conjunt "españoles" no estava tan ben definit com semblava o, almenys, jo no sentia que en formava part. 
Per cert, de l'examen de matemàtiques vaig treure un notable; del de llengua, un "sobresaliente".

L'ombra mig plena del got


07 de setembre 2017

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Al súper escolto família que discuteix:
-Jo agafaré els gelats de tots- diu exigent el fill petit.
-No, que cadascú es triï el que vulgui.
Intent d'ensenyar, des de petit, què és això de l'autodeterminació?
De grans, n'hi ha molts que no entenen que no poden decidir per altres, que cadascú ha de prendre les seves decisions.

les cicatrius del temps


05 de setembre 2017

lliçons d'autodeterminació?

CONVERSES AGAFADES AL VOL
Al súper escolto família que discuteix:
-Jo agafaré els gelats de tots- diu exigent el fill petit.
-No, que cadascú es triï el que vulgui.
Intent d'ensenyar, des de petit, què és això de l'autodeterminació?
De grans, n'hi ha molts que no entenen que no poden decidir per altres, que cadascú ha de prendre les seves decisions.

Sinceritat de robot


02 de setembre 2017

de curs legal reduït i lúdic


Intento pagar a la farmàcia amb aquestes fitxes i resulta que només són de curs legal a llocs molt concrets.
Mon fill en treurà més rendiment.

Fals proverbi egipci


01 de setembre 2017

quan ets fill d'un nanocontista

Si ets un autor de relats breus, i li demanes a ton fill de 8 anys que practiqui, i si escriu tres línies i diu "ja està", i si li comentes que és poc, i si respon que és un nanoconte... què fas?

la vida no té instruccions